EL "PARC DEL BARRI"* DE LA VERGE DEL REMEI

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 *Parc que des de fa uns dies s'anomena "Francisco Jiménez López" (tal com veem en este enllaç a on s'explica qui era este bon home i a més a més els Srs. Barcala i Villar es fan fotos). El parc, una de les grans coses que va aconseguir la combativa Asociación de Vecinos de Virgen del Remedio, que se les va arreglar per a arrancar a Cobensa, promotora del barri, la construcció del jardí situat en un terreny de forma irregular i de 7.925 m² localitzat entre els carrers Àvila, Cartagena, Aragó i Músic Alfosea, residu de terra lliure difícilment edificable, per estar al peu d'una lloma amb pendents molt pronunciades en els dos sentits i en la cruïlla de les fases segona, tercera i quinta del barri. Amb el pas dels anys, el parc ha tingut diverses reformes i ampliacions, construint murs, terraplens, baranes, accessos i escales vàries que naturalment s'han anat deteriorant amb el pas del temps i heus aquí que l'Ajuntament va decidir fa uns mesos posar-lo al dia i això s'ha fet i ho vorem a més d'unes fotos històriques molt interessants...

Potser és una de les vistes més boniques que té el parc: des del c/ Escriptor Ferrándiz Torremocha veem els edificis de la segona fase i en el llunyedar s'endevinen el castell de Santa Bàrbera i la serra Grossa.

I en estes històriques fotos proporcionades per Santi Pardo veem què era el terreny: un solar erm situat en cotes superiors als c/ Cartagena i Aragó i baix de l'edifici de Músic Alfosea 2 al 10 resultat de "oblidar-se" d'executar cap parc ni tan sols allò que s'insinuava en el plànol que voreu a continuació. Per als més de 5.000 habitatges que s'havien construït, les úniques zones verdes eren tres placetes que ja hem vist en el blog AQUÍ i les estretes franges que envoltaven cada edifici i que eren mantingudes pels promotors cobrant un cànon obligatori a cada habitatge.

En este plànol de l'ampliació de la "Colonia Virgen del Remedio", veem a la dreta uns esbossos a on apareixen vagament en estos terrenys un edifici administratiu, una piscina i un frontó que mai (com hem vist en les fotos superiors) es van arribar a edificar. També apreciem la desconnexió viària entre la segona i tercera fase, limitada per la diferència de cotes dels terrenys. L'autor del plànol i dels projectes de les tres primeres fases (uns 5.000 habitatges entre totes) va ser l'arquitecte Alfonso Fajardo Aguado, que va anar projectant a voltes edifici a edifici i inclús escala a escala, sense tindre un pla global que establira la coherència entre les diverses fases de la promoció.

Altres magnífiques i històriques fotos del parc del barri, gentilea de Santi Pardo. Com veem ja s'han començat les obres d'enjardinament de la parcel·la encara que sense murs de contenció intermedis, només els que delimitaven amb els carrers circumdants. Una fita històrica que ja amb ajuntament democràtic va ser possible gràcies a la tenacitat i lluita de l'Asociación de Vecinos.

I veem l'estat anterior del parc amb els murs en mal estat, molts arbres desapareguts, les baranes rovellades i marques dels escolaments en el terreny.

I estes imàtgens reflectixen l'estat final de les obres.

I per a despedir-nos, les nostres amigues: les fabuloses araucàries que donen als carrers Cartagena i Aragó. Potser són els arbres més antics del parc.
Els meus agraïments a Santi Pardo gran cronista, documentalista i coneixedor del barri, per les seues fotos i comentaris.
I si busquem una cançó que represente als anys setanta, n'hi ha moltes, però indubtablement un èxit d'àmbit mundial va ser "Stayin' Alive", composta per Maurice, Robin i Barry Gibb, és a dir, els Bee Gees, que també la canten, per a la pel·lícula Febre del dissabte nit, èxit també d'abast mundial, que va revolucionar la música discotequera i del qual vos oferisc el seu vídeo oficial.