EL POCO ÚTIL AUTOBÚS AL CASTILLO DE SANTA BÁRBARA

Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado, en ESTE ENLLAÇ  

Y es una pena, porque ya que se ha decidido dar el gran paso de poner un transporte público al Castillo, debería de ser útil al 100% y con la salida desde la Pza del Dr Gómez Ulla, no lo es, está alejada del centro de la ciudad, de la mayoría de hoteles y apartamentos, la salida debería ser desde la Puerta del Mar, verdadero epicentro del turismo en la ciudad, donde concurren diariamente miles de visitantes  y la totalidad de cruceristas y está bien comunicada con el resto de Alicante y provincia porque por allí o muy cerca, pasan las líneas de bus 02, 05, 08, 10, 13, 21 y 22, A, B y la L5 del tram, por lo visto los concejales no se dan una vuelta por la zona, no conocen el bullicio sobre todo veraniego y no suben en bus al Castillo,  yo les invito al Sr Villar (concejal de Transportes y responsable de la línea) y a la Sra Sánchez (responsable de Turismo y del Castillo que debería conocer todo esto) que se pasen una tarde por la zona y analicen la cuestión, ya sé que igual el costo no sería 167.408,89 euros anuales, igual subiría porque la empresa cobra por km, pero valdría la pena y me extraña que ningún asesor o cualquier técnico les haya avisado del tema ni de que no se puede transbordar con el billete sencillo, hace falta un bonobús. eso tampoco lo saben.

Vehículo que presta el servicio actualmente, aunque como bien ha manifestado el Sr Villar, Concejal de tráfico "En el caso de celebrarse eventos, como puedan ser congresos o reuniones de gran afluencia de personas, se prevé puedan funcionar hasta cinco microbuses que permitirán mejorar las frecuencias con paso cada tres o cuatro minutos."

Publicidad de la línea CSB en la marquesina de cabecera. También ha estado presente en la de Juan Bautista Lafora, frente a los ascensores de la playa de El Postiguet.

Aunque actualmente solo se mantiene un espacio como el de  la imagen...

..donde se asegura transbordo gratuito con la línea 02 y con el Turibús y si, pero...siempre que el pago de la línea 02 se haya hecho con bonobobús, con el billete no se tiene derecho a transbordo. Por otra parte tampoco se menciona que el mismo tipo de transbordo (con bono) es también posible desde la línea 23 y desde la estación MARQ-Castillo muy cercanas ambas, por donde pasan las líneas de tranvía 1,2,3 y 4, es decir: Desde Benidorm hasta Sant Vicent, pasando por nuestras mejores playas, todos podrían tomar gratuitamente el CSB si se paga con bono cosa que normalmente un visitante no tiene.

Resto de imágenes del folleto impreso que solo tienen en la Oficina de Turismo, los únicos que me han sabido decir que este servicio existe, porque he investigado y en dos apartamentos (importantes) y cuatro hoteles de 4 estrellas y uno de 2 y la respuesta ha sido la misma en todos: no sabían nada de este servicio, alguno ha dicho que el Turibús, otro que fuera a preguntar a la oficina de turismo (sin interesarles lo más mínimo la existencia del autobús). Casi todos muy amables y algunos muy interesados en informarse para ellos a su vez informar al cliente que pregunte, otros ni lo intentaron. Pero es que el servicio está en funcionamiento desde diciembre pasado y la Concejalía de Turismo por lo visto no ha tenido el detalle de informar a nadie del asunto, un email colectivo y todo resuelto, pues ni eso. No doy crédito.

El autobús acercándose a la cabecera: parará si le haces señal, sino no sabe si esperas esa línea o la otra, ya que el tiempo hasta que llega la hora de partida, lo hace en la acera de enfrente, cuando podría hacerlo allí mismo, entre la meseta de la parada y el vado del garaje, hay espacio más que de sobra para estacionarse. En definitiva un aprobado muy pero que muy justito: el Sr Concejal de Transporte y accesibilidad (y limpieza, jardines, etc) D. Manuel Villar que debería de haber luchado para que la salida fuera desde la Puerta del Mar y para que el tiempo de espera, se hiciera en la propia cabecera o en su defecto que parara siempre que hubiera alguien, fuera para su línea o no. Y Dª María del Carmen Sánchez, concejala de Turismo y que además tiene a su cargo el Castillo, debería de haber exigido la cabecera idónea e informado a todos los hoteles, hostales y apartamentos turísticos desde el primer día, por si algún huésped solicitaba información. Suponiendo que ella conozca su existencia, claro.

Pues nada, ponemos música al asunto con una pieza arqueológica cuyo título salía en muchísimos vinilos EP que caían en mis manos en las tiendas de segunda mano, pero un día por casualidad hace un par de años, pinché a ver qué era esa "La Montaña" que tanto había visto en viejos discos y con infinidad de versiones (José Guardiola, Matt Monro, Hellmut Zacharias, etc...) que no me gustaron nada, hasta que descubrí la de Monna Bell, chilena exitosa del Festival de Benidorm, que la canta hasta con efectos especiales de eco alpino, así que de Augusto Algueró y Santiago Guardia, tenemos...

EL "PARC DEL BARRI"* DE LA VERGE DEL REMEI

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 *Parc que des de fa uns dies s'anomena "Francisco Jiménez López" (tal com veem en este enllaç a on s'explica qui era este bon home i a més a més els Srs. Barcala i Villar es fan fotos). El parc, una de les grans coses que va aconseguir la combativa Asociación de Vecinos de Virgen del Remedio, que se les va arreglar per a arrancar a Cobensa, promotora del barri, la construcció del jardí situat en un terreny de forma irregular i de 7.925 m² localitzat entre els carrers Àvila, Cartagena, Aragó i Músic Alfosea, residu de terra lliure difícilment edificable, per estar al peu d'una lloma amb pendents molt pronunciades en els dos sentits i en la cruïlla de les fases segona, tercera i quinta del barri. Amb el pas dels anys, el parc ha tingut diverses reformes i ampliacions, construint murs, terraplens, baranes, accessos i escales vàries que naturalment s'han anat deteriorant amb el pas del temps i heus aquí que l'Ajuntament va decidir fa uns mesos posar-lo al dia i això s'ha fet i ho vorem a més d'unes fotos històriques molt interessants...

Potser és una de les vistes més boniques que té el parc: des del c/ Escriptor Ferrándiz Torremocha veem els edificis de la segona fase i en el llunyedar s'endevinen el castell de Santa Bàrbera i la serra Grossa.

I en estes històriques fotos proporcionades per Santi Pardo veem què era el terreny: un solar erm situat en cotes superiors als c/ Cartagena i Aragó i baix de l'edifici de Músic Alfosea 2 al 10 resultat de "oblidar-se" d'executar cap parc ni tan sols allò que s'insinuava en el plànol que voreu a continuació. Per als més de 5.000 habitatges que s'havien construït, les úniques zones verdes eren tres placetes que ja hem vist en el blog AQUÍ i les estretes franges que envoltaven cada edifici i que eren mantingudes pels promotors cobrant un cànon obligatori a cada habitatge.

En este plànol de l'ampliació de la "Colonia Virgen del Remedio", veem a la dreta uns esbossos a on apareixen vagament en estos terrenys un edifici administratiu, una piscina i un frontó que mai (com hem vist en les fotos superiors) es van arribar a edificar. També apreciem la desconnexió viària entre la segona i tercera fase, limitada per la diferència de cotes dels terrenys. L'autor del plànol i dels projectes de les tres primeres fases (uns 5.000 habitatges entre totes) va ser l'arquitecte Alfonso Fajardo Aguado, que va anar projectant a voltes edifici a edifici i inclús escala a escala, sense tindre un pla global que establira la coherència entre les diverses fases de la promoció.

Altres magnífiques i històriques fotos del parc del barri, gentilea de Santi Pardo. Com veem ja s'han començat les obres d'enjardinament de la parcel·la encara que sense murs de contenció intermedis, només els que delimitaven amb els carrers circumdants. Una fita històrica que ja amb ajuntament democràtic va ser possible gràcies a la tenacitat i lluita de l'Asociación de Vecinos.

I veem l'estat anterior del parc amb els murs en mal estat, molts arbres desapareguts, les baranes rovellades i marques dels escolaments en el terreny.

I estes imàtgens reflectixen l'estat final de les obres.

I per a despedir-nos, les nostres amigues: les fabuloses araucàries que donen als carrers Cartagena i Aragó. Potser són els arbres més antics del parc.
Els meus agraïments a Santi Pardo gran cronista, documentalista i coneixedor del barri, per les seues fotos i comentaris.
I si busquem una cançó que represente als anys setanta, n'hi ha moltes, però indubtablement un èxit d'àmbit mundial va ser "Stayin' Alive", composta per Maurice, Robin i Barry Gibb, és a dir, els Bee Gees, que també la canten, per a la pel·lícula Febre del dissabte nit, èxit també d'abast mundial, que va revolucionar la música discotequera i del qual vos oferisc el seu vídeo oficial.

EL "PARQUE DEL BARRIO"* DE VIRGEN DEL REMEDIO.

Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

*Parque que desde hace unos días se llama "Francisco Jiménez López" (tal y como vemos en este enlace donde se explica quién era este buen hombre y además los sres Barcala y Villar se hacen fotos).  El parque, uno de los grandes logros de la combativa Asociación de Vecinos de Virgen del Remedio, que logró arrancar a Cobensa, promotora del barrio, la construcción del jardín situado en un terreno de forma irregular y de 7.925 m2 sito entre las calles Ávila, Cartagena, Aragón y Músico Alfosea, residuo de tierra libre difícilmente edificable, por estar al pie de una loma con pendientes muy pronunciadas en los dos sentidos y en la encrucijada de las fases segunda, tercera y quinta del barrio. Con el paso de los años, el parque ha tenido varias reformas y ampliaciones, construyendo muros, terraplenes, barandillas, accesos y escaleras varias que naturalmente se han ido deteriorando con el paso del tiempo y he aquí que el Ayuntamiento decidió hace unos meses ponerlo al día y eso se ha hecho y lo vamos a ver además de unas fotos históricas muy interesantes...

Quizás sea una de las vistas más bonitas que tiene el parque: desde la C/Escritor Ferrándiz Torremocha vemos los edificios de la segunda fase y en lontananza se adivinan el Benacantil y la Serra Grossa.

Y en estas históricas fotos proporcionadas por Santi Pardo vemos lo que era el terreno: un solar yermo sito en cotas superiores a las C/Cartagena y Aragón y bajo el edificio de Músico Alfosea 2 al 10 resultado de "olvidarse" de ejecutar parque alguno ni siquiera lo que en el plano que veréis a continuación se insinuaba. Para las más de 5.000 viviendas que se habían construido, las únicas zonas verdes eran tres placitas que ya hemos visto en el blog AQUÍ y las estrechas franjas que rodeaban a cada edificio y que eran mantenidas por los promotores cobrando un canon obligatorio a cada vivienda.

En este plano de la ampliación de la Colonia Virgen del Remedio, vemos a la derecha unos esbozos donde aparecen vagamente en estos terrenos, un edificio administrativo, una piscina y un frontón que jamás (como hemos visto en las fotos superiores) se llegaron a edificar. También apreciamos la desconexión viaria entre la segunda y tercera fase, limitada por la diferencia de cotas de los terrenos. El autor del plano y de los proyectos de las tres primeras fases ( unas 5000 viviendas entre todas) fue el arquitecto Alfonso Fajardo Aguado, que fue proyectando a veces edificio a edificio e  incluso escalera a escalera, sin tener un plan global que estableciera la coherencia entre las diversas fases de la promoción.

Otras magníficas e históricas fotos del parque del barrio, gentileza de Santi Pardo. Como vemos ya se han empezado las obras de ajardinamiento de la parcela aunque sin muros de contención intermedios, solo los que delimitaban con las calles circundantes. Un logro histórico que ya con ayuntamiento democrático fue posible gracias a la tenacidad y lucha de la Asociación de Vecinos.

Y vemos el estado anterior del parque con los muros en mal estado, muchos árboles desaparecidos, las barandillas oxidadas y huellas de las escorrentías en el terreno.

Y estas imágenes reflejan el estado final de las obras.

Y para despedirnos, nuestras amigas: las fabulosas araucarias recayentes a las calles Cartagena y Aragón. Quizás sean los árboles más antiguos del parque.

Mis agradecimientos a Santi Pardo gran cronista, documentalista y conocedor del barrio, por sus fotos y comentarios.

Y si buscamos una canción que represente a los años setenta, hay muchas, pero indudablemente un éxito de ámbito mundial fue "Stayin' alive" compuesta por Maurice, Robin y Barry Gibb, es decir los Bee Gees que también la cantan, para la película "Fiebre del sábado noche" éxito también de alcance mundial que revolucionó la música discotequera y del que os ofrezco su video oficial.

LA CASA DE LES FLORS, A VALÈNCIA

Clique ací per a escoltar l'article:

 Hui ens n'anirem fins al Cap i Casal a vore la casa en què he viscut durant este últim any, mentres estava estudiant un màster a la Universitat de València. La finca, de planta baixa, entresol, dos pisos i cambra, es troba al barri de la Seu, en plena Ciutat Vella, justament al límit amb el barri del Mercat —de fet, està a pocs passos del Mercat Central i de la magnífica Llonja de la Seda. Més concretament, ocupa el núm. 2 del carrer de Calatrava, dit així perquè al que ara és la plaça del Negret hi havia un convent de l'orde militar de Calatrava. També té frontera a l'estret carrer dels Catalans, a on segurament vivia algú de la família de cognom Català. És un edifici amb molta història, perquè l'any que ve complirà 150 anys. Vegem-lo.

Pertany a la tipologia arquitectònica de la casa veïnal burgesa, concebuda des de l'inici com a finca plurifamiliar.¹ Com s'aprecia, les plantes presenten una clara diferenciació social en funció de la seua alçària, decoració exterior i interior, volades, etc.

L'edifici s'emmarca dins de l'estil eclèctic perquè combina ornaments historicistes, per exemple, frontons neoclàssics, amb elements originals, com ara les flors que decoren llindes, baranes, reixes, respiradors, capitells i relleus. Per eixe motiu li he posat el nom de Casa de les Flors.

A la dreta i damunt del portó d'entrada hi ha l'actual número de la finca i, al seu costat, una placa de pedra d'una empresa asseguradora amb el número antic, el 4, que és el que figura en l'expedient original de permís de construcció, com es veu a continuació.

Plànols de la casa de l'Arxiu Històric Municipal de València, Sèrie Policia Urbana, any 1873, caixa 113 i expedient 5. Com indica l'expedient, va ser promoguda per Carmen Musoles y Navarrete el 1873 i dissenyada per Vicente Alcayne Armengol.
Carmen Musoles provenia d'una família noble, la dels barons de Campolivar, barons també de Mislata i la Moreria. Els Musoles tenien la seua casa pairal a Benifairó de les Valls,² però vivien a València, al seu palau del carrer del Governador Vell, ja demolit.³ Vicente Alcayne, d'altra banda, va ser un prolífic mestre d'obres nascut a València el 1828, en actiu des d'almenys 1859 fins a 1912, un any abans de la seua mort. Com a curiositat, va ser elegit com a alcalde de la ciutat en 1873, el mateix any que va dissenyar este edifici.⁴

Les quatre obres més emblemàtiques de Vicente Alcayne. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: la finca neomudèjar del passeig de Russafa, 24, (1859); les fronteres actuals del Palau de la Batlia (1883), seu de la Diputació de València, a la plaça de Manises, 4; la casa fora d'alineació del carrer de l'Editor Manuel Aguilar, 4, (1902); i el Palau de la Comtessa de Bunyol (1906), al carrer d'Isabel la Catòlica, 8.⁴ D'este últim només queden les fronteres perquè la resta va ser enderrocada el 1977 sense llicència.⁵

Pel que fa a l'interior de la casa, en traspassar el portó de fusta massissa s'accedix al vestíbul, que connecta el carrer directament amb el pati o desllunat, com es diu a València. Les seues parets estan decorades amb pilastres, motlures i frisos. Els guardacantons de la porta, el terra empedrat i els rastells a cada costat fan pensar que originalment els habitants de l'edifici entrarien en carro. Per això l'escala queda a la dreta, resguardada per un barandat.

L'interior de la finca presenta una distribució en navades paral·leles al carrer, separades per impressionants jàssenes de fusta massissa. L'escala, il·luminada per una claraboia, està situada a la segona navada. Té la barana de ferro colat i està feta amb admirables voltes de rajola de pla, cosa que li permet una gran finor. El desllunat, amb abundants finestres, està situat a la tercera navada.

Quant als revestiments, a l'edifici es conserven pisos hidràulics de gran bellea. Esta és una composició de quatre paviments hidràulics recreats virtualment a partir de calcs.

Tant les fronteres del carrer com les del desllunat, la coberta, el vestíbul i l'escala estan protegits segons la fitxa C3.0929 del Catàleg de Proteccions del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella. A més a més, segons les normes urbanístiques i de protecció d'este catàleg «Els edificis protegits mantindran sense modificar el número de plantes».¹ Desgraciadament, ací a Alacant la situació és ben diferent, ja que segons la versió preliminar del Catàleg de Proteccions a edificis com la Casa Romeu es permet inclús doblar el nombre de pisos. I una altra cosa bona que té el catàleg de València: a diferència del d'Alacant no està només en castellà, està també en valencià.

I, per a acabar, pose esta foto del carrer de Calatrava a boqueta de nit. Si continuàrem recte aplegaríem al carrer dels Cavallers, per on una nit a les cinc de la matinada va passar dalt d'una bicicleta vella la parella de l'emblemàtica cançó «Camals mullats», del mític grup valencià La Gossa Sorda, que lamentablement es va dissoldre el 2016 abans que poguera vore'ls en concert. La cançó està dedicada en part a València, amb tot l'amor i l'odi que el grup sentia per ella. De la seua famosa tornada no cal dir res: «T'estime, t'estimo, t'estim».

Referències

1. AUMSA. Catàleg de Proteccions del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella. València: Ajuntament de València, 2020. [Consulta: 9 juliol 2022].
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. «Musoles». Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2022 [Consulta: 9 juliol 2022].
3. Mᴏʀᴇɴᴏ Pᴇ́ʀᴇᴢ, Ricardo. «Casa del Barón de Campolivar» (en castellà). Valencia Actúa, 17-12-2018. [Consulta: 9 juliol 2022].
4. Dᴇʟɪᴄᴀᴅᴏ Mᴀʀᴛɪ́ɴᴇᴢ, Francisco Javier. «El maestro de obras Vicente Alcayne (Valencia, 1828-1913)» (en castellà). Archivo de arte valenciano, vol. año LXXIX, núm. único, 1998, pp. 119-133. ISSN: 0211-5808 [Consulta: 9 juliol 2022].
5. «Derribado el palacio de Buñol sin licencia» (en castellà). Las Provincias [València], 1977 [Consulta: 9 juliol 2022].