Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
I per a acabar este any tan ple d'esdeveniments no molt alegres, vorem coses bones: com han quedat uns quants edificis rehabilitats i posats en valor. Alguns van estar a punt de ser derrocats després d'estar tancats i abandonats a la seua sort per diverses causes durant molts anys, però, afortunadament, han sigut recuperats i a voltes han canviat tant que és impossible reconéixer-los, però tots han tingut un tractament que els ha deixats estupends i per això ens alegrem molt; no només pels seus propietaris o llogaters, sinó per la nostra ciutat que guanya en vistositat i imatge urbana.
I vegem com han quedat d'un en un. N'hi ha molts més, uns fa molt poc que han acabat les seues obres i uns altres més temps, però de moment vorem estos:
Este magnífic edifici que està en el c/ José Gutiérrez Petén 29, d'estil modernista, ha estat abandonat, brut i prou deteriorat des de fa molts anys. Afortunadament, i segons conta un dels seus propietaris: "feia més de 40 anys que estava buit. La majoria pertanyien a una promotora-constructora l'objectiu de la qual era derrocar-la, si continua en peu li ho devem a l'amo del local on ara hi ha un gimnàs, mai va acceptar vendre el seu local. Feia molta por l'estructura, el terra, tot... Actualment els 4 pisos tenen amo i estem rehabilitant la frontera amb una il·lusió que no imagineu!". És evident que les coses s'han de fer amb voluntat i afecte, i estes persones així ho han fet. El comentari es va fer en Facebook quan encara estaven les obres en curs.
No he trobat ni plànols ni dades sobre la seua autoria ni promotor, però la seua data aproximada és 1920. En les fotos veem el seu estat anterior (de fet són fotos de 2009).
I aquí tenim l'edifici de La Equitativa del c/ Bailén 29 i Cándida Jimeno Gargallo 6, i el seu estat inicial.
Ha sigut recentment pintat (les parts d'enlluït; la pedra, no); imatge del seu estat final. Sobre este magnífic edifici que no s'ha volgut catalogar ja vaig parlar en ESTE ARTICLE (és un enllaç).
En esta foto de Perfecto Arjones, de la foguera d'Alfons el Savi (que llavors plantava en la dita plaça), veem a la dreta, assenyalada per una fletxa, la casa anterior, sense l'augment de pisos de 1965.
I és que només tenia 4 plantes i se li'n van afegir 5 més i àtic segons projecte de Miguel López per a Laura Caballero Robledo. Com que han prohibit reproduir el plànol original, vos pose un dibuix de la frontera actual resultat d'augmentar les altures i de reformar-la posant terrasses unint els miradors en comptes dels balcons que tenia.
Durant les obres (bo, en concret en esta foto es veu com estan pujant la pancarta d'anunci de SK obras) en la web de la qual parlen de la intervenció dient que: "L'actuació consistia en la reparació de fissuracions en la frontera. En l'inici dels treballs, es va observar que la sitara eixia al forjat, provocant les fissuracions, i en demolir i descobrir l'estructura, es va mostrar el seu deteriorament i la necessitat de la seua reparació. Per tot això, i a grans trets, els treballs realitzats han consistit en la reparació de les fissures en la frontera, reparació dels fronts de forjat, canvi i col·locació dels escopidors, llindes, branques i baixants exteriors. A més a més, també s'ha actuat puntualment a l'interior d'algun dels habitatges".
Així de bonic ha quedat l'edifici.
Este cas ha sigut una verdadera sorpresa: sempre m'ha agradat esta casa situada en el c/Manuel Antón 21 i Campos Vassallo 58 i no he seguit la seua reforma, sinó que de colp, quan vaig passar per allí, vaig vore com havia quedat de bonica pintada. També han restituït els guardamalles que faltaven i esperem que dure molts anys així de bé. La casa és en realitat resultat d'una reforma parcial duta a terme en 1942, per la qual se li havia d'augmentar dos plantes a l'anterior, però al final només se li'n va afegir una. Projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Don Francisco Ferrández Vicens possiblement per a habitatges de lloguer (condició que crec conserva encara).
Jo trobe que ningú hauria apostat per la salvació d'este xicotet edifici del c/ Las Navas 42. Ha estat anys amb aparença d'abandó i d'això donen fe les diferents fotos. Però van començar a restaurar-lo (gràcies, Iñaki, per avisar) i ha quedat així de bé, no exactament igual que abans, han canviat els marcs i els ampits de les finestres. En la segona foto, facilitada per Araceli Martínez Pineda, possiblement dels anys 50 (a la dreta es veu parcialment el rètol lluminós del Gran Hotel), ja està l'edifici entre cases més antigues que van anar desapareixent gradualment i substituïdes per unes altres edificacions.
Com sempre, lamentar que hagen decidit que no es pot publicar el material que tant m'ha costat trobar: documents i plànols que expliquen la història dels nostres edificis, ells que tant ens han acompanyat en la nostra vida, que formen part de la nostra memòria visual alacantina, però tant la Sra. Arxivera com el regidor n'Antonio Manresa, han decidit que no, que no es poden vore, que només ho poden vore ells i els elegits que tinguen temps de deixar la seua faena i anar a la seu de l'Arxiu (Llauradors 11) de 10 a 13 h a vore coses. I la pitjor part és que després es lamenten i diuen que "Es una pena que todavía haya alicantinos que desconocen lo que pueden encontrar en el Archivo Municipal" (enllaç al diari Información sobre una entrevista que va concedir la Sra. Arxivera) i, no obstant això, impedixen que es divulgue en pàgines com esta, que no té altre interés que donar a conéixer la cultura alacantina.
Però com que en este blog sempre mirem pel lector, aquí vos deixe la signatura dels projectes, per si decidiu anar a vore'ls.
Com sempre, lamentar que hagen decidit que no es pot publicar el material que tant m'ha costat trobar: documents i plànols que expliquen la història dels nostres edificis, ells que tant ens han acompanyat en la nostra vida, que formen part de la nostra memòria visual alacantina, però tant la Sra. Arxivera com el regidor n'Antonio Manresa, han decidit que no, que no es poden vore, que només ho poden vore ells i els elegits que tinguen temps de deixar la seua faena i anar a la seu de l'Arxiu (Llauradors 11) de 10 a 13 h a vore coses. I la pitjor part és que després es lamenten i diuen que "Es una pena que todavía haya alicantinos que desconocen lo que pueden encontrar en el Archivo Municipal" (enllaç al diari Información sobre una entrevista que va concedir la Sra. Arxivera) i, no obstant això, impedixen que es divulgue en pàgines com esta, que no té altre interés que donar a conéixer la cultura alacantina.
Però com que en este blog sempre mirem pel lector, aquí vos deixe la signatura dels projectes, per si decidiu anar a vore'ls.
Edifici La Equitativa, Bailén 29, projecte de Miguel López:
Signatura: 9999-183-26/0.
Edifici de la plaça dels Cavalls 7, projecte de Miguel López promogut per Doña Laura Caballero Robledo:
Signatura: 9999-520-3/0.
Edifici de Manuel Antón 21, projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Don Francisco Ferrández:
Signatura: 9999-68-98/0.
I per a posar música continuem amb l'arqueologia musical, perquè ni més ni menys que duc "Doce cascabeles" exitàs en els anys 50, compost per Ricardo Freire, Juan Solano i Basilio García que ha tingut desenes de versions, del seu creador, Antonio Amaya, i de Joselito, Manolo Escobar i de Luis Mariano...
Edifici de la plaça dels Cavalls 7, projecte de Miguel López promogut per Doña Laura Caballero Robledo:
Signatura: 9999-520-3/0.
Edifici de Manuel Antón 21, projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Don Francisco Ferrández:
Signatura: 9999-68-98/0.
I per a posar música continuem amb l'arqueologia musical, perquè ni més ni menys que duc "Doce cascabeles" exitàs en els anys 50, compost per Ricardo Freire, Juan Solano i Basilio García que ha tingut desenes de versions, del seu creador, Antonio Amaya, i de Joselito, Manolo Escobar i de Luis Mariano...