PARAL·LELISMES II... Sant Roc

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Segona part de la comparació entre fotografies de Francisco Sánchez (AMA) i les actuals des del mateix punt de vista, així com de la precisió dels peus de foto. Ja vaig comentar en l'article de fa dos dies que en totes les fotos deia «Santa Cruz» i no és així. Potser per a la resta d'alacantins ho és, però els que hem nascut allí (fa ja alguns anys) sabem diferenciar l'una i l'altra zona. La zona de Sant Roc té ermita pròpia, al carrer del seu mateix nom, i abasta des de la plaça del Carme fins a la del Pont (encara que admire molt a Miguel López, em negue a anomenar-la amb el seu nom, preferisc el clàssic, el de tota la vida) i, com a part baixa, el carrer de Toledo. És una extensió xicoteta i allargada, al peu del castell de Santa Bàrbera. Després s'estén cap al Raval Roig, però això ja és una altra història. I anem amb la sèrie de fotos:

"Detalle de una calle. 1975"

Carrer de la Divina Pastora. La casa de color granat és la núm. 47 de Sant Roc i la contigua, la núm. 1 de Lepant. A la dreta, la "Plaza de Cagalahoya" (?), resultat de la solsida d'un edifici propietat del marqués de Cagalaolla.

"Detalle de una calle. 1975"

Carrer de Sant Roc. Al fons, l'ermita del mateix nom.

"Carreta en una calle. 1950 (aproximado)"

"Aspecto de una calle. 1978"

Carrer de Toledo vist des de la plaça del Pont. L'augment de l'alçària dels edificis, així com la rectificació de les alineacions, impedix que es veja l'ermita de Santa Creu com antigament.

"Una de sus calles. 1973"

Carrer de Lepant vist des de la plaça del Pont.

"Detalle de una calle. 1975"

Carrer de Pere Sebastià. Al fons, el carrer de Sant Roc.

Entranyables fotos per als que som nascuts i hem viscut en la zona. És inevitable recordar-se d'aquells anys quan s'ha passat la infància i adolescència en un lloc determinat. Però el temps passa i naturalment t'adones que el principal és que eres un xiquet i no tenies les preocupacions que tens ara...
Els peus de foto de les fotografies antigues són els que tenen en la pàgina web municipal i els de les imàtgens actuals, meus.
Sempre pose alguna cançó i intente que estiga relacionada amb el tema, però esta volta no serà res de musical, sinó un programeta de ràdio que era molt popular i que va estar en antena molts lustres, fins que en els anys 70 i espentada per la força imparable de la televisió la ràdio va anar reconvertint-se i els programes teatrals i les radionovel·les van anar desapareixent a poc a poc. Es tracta de "Matilde, Perico y Periquín", que narrava setmanalment i en pocs minuts les peripècies d'un matrimoni interpretat per Pedro Pablo Ayuso i Matilde Conesa i del seu fill Periquín, a qui posava veu Matilde Vilariño. Tot això, amb la participació de veïnes i familiars varis, donava peu que el pobre xiquet clavara la pota i al final sempre acabava amb... "Nooo, nene pupa noooo" (perquè volien pegar-li un batecul, cosa impensable hui, ha ha ha).

Pose novament l'enllaç a l'arxiu fotogràfic de l'Ajuntament---> aquí.