L'ENIGMÀTICA ESTRUCTURA EN EL PARC DE LA VERGE DEL REMEI

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I més concretament en el terraplé que existix entre les fases II i III de la llavors "Colonia Virgen del Remedio" entre els carrers Escriptor Ferrándiz Torremocha, Aragó i Cartagena integrat en una zona verda que ara rep el nom de parc Francisco Jiménez López encara que fins fa uns mesos se li deia "parc del Barri" i del qual vaig parlar en ESTE ENLLAÇ. Doncs bé, com que la diferència de cota entre uns carrers i els altres és tan pronunciada, existix un mur de contenció, però... que misteriosament fa un trenc i un bec prou pronunciat que ja havia vist i que m'intrigava feia anys, quan en fer l'article sobre este parc, vaig fotografiar el bec i també uns imponents contraforts que pareixien haver tingut algun fi anterior, alguna utilitat més que la de simple contenció del terreny, però vegem-ho...

Així és com s'aprecien estes estructures des del parc inferior.

I així és com es veu en Google Maps, des de dalt sembla un trapezi isòsceles.

Vista de mur de coronament des del carrer superior, a on s'aprecia el "bec".

I açò és el que es veu des de dalt. Així que el més sensat era intentar esbrinar què era això i és clar, tractant-se d'una cosa relacionada amb la Verge del Remei, ningú millor que Santi Pardo. No m'imaginava que esta qüestió seria l'última que tractaria amb ell. L'última conversa va ser el mes de juliol, però desgraciadament en agost va morir i ja no li podré enviar l'article, però sí que li envie una gran abraçada allà a on estiga.
I, fruit de les investigacions de Santi, es va arribar a la conclusió que això era un molí d'àrids d'a on es treien els necessaris per a la construcció del barri ja fora per a formigons, morters o inclús paviments, tota classe de materials. Pel que pareix, la pedra extreta en els desmunts i excavacions necessaris s'abocava en la part superior (les restes semblen evidenciar una espècie de tremuja) i s'arreplegaven en la part inferior una volta molts. L'entorn servia també com a magatzem de maquinària i tota classe de materials de construcció.

En estes fotos de l'Arxiu de la Democràcia d'Antoni Quinto Tomasetti, veem la zona de l'actual parc abans que ho fora i en la segona un transformador més menut que el que sobreviu actualment en el c/ Aragó i del qual ix un tros en la imatge, que servia per a donar energia a estes instal·lacions.

En esta foto facilitada també per Santi, es pot observar una xicoteta porta per la qual els manyacos del barri es ficaven a jugar i dins hi havia maquinària. Darrere de la tàpia s'alcen les grues de la construcció dels edificis de la plaça de lo Morant.

Imàtgens del vessant (amb l'estructura a la dreta), abans i després de la rehabilitació del parc, inaugurada fa uns mesos.

Foto de les restes existents en l'actualitat.
I per descomptat agrair a Santi Pardo la seua amabilitat amb mi i amb el blog. Una abraçada, amic.

I com sempre la música i què millor que "Cemento, ladrillo y arena" exitosa cançó composta per J. A. Méndez García i A. Echevarría Callava, versions en Youtube n'he trobat moltes, però a mi m'agrada més la d'Antonio Machín i eixa pose, a pesar que siga una reproducció d'un vinil de no molt bona qualitat i damunt té un sermó d'un senyor explicant que és un "bolero-chachacha en discos Vergara" però de bolero no té res, és un txa-txa-txa autèntic...