COM NOUS 123: HISTÒRICS, AMB AFEGIT I CATALOGATS* (1)

 Hi ha diversos edificis que complixen els requisits del títol, però hui veurem els dos primers, encara que amb una xicoteta excepció: l’asterisc està perquè un d’ells va estar al Catàleg de 2009, que mai va ser aprovat, però... en la primera exposició al públic i degut a les al·legacions dels seus propietaris al final no s’hi va incloure. Em referisc al d’Alfons el Savi 48 i Segura 1 que, segons es comentava, estava destinat al derrocament, feliçment no es va dur a terme, potser per desacord amb els inquilins. Però passem a veure els dos rehabilitats i sense dubte a congratular-nos perquè han quedat ben bonics i això sempre és una satisfacció molt gran.

La primera foto és de l’estat final després de la intervenció, la segona és de fa anys. Com podem veure s’ha canviat l’horrorosa fusteria de corredisses d’alumini blanc del vistós mirador del xamfrà. S’han afegit sengles medallons baix de les finestres de l’últim pis, s’han unit les impostes en el xamfrà i a més a més un nou remat ornamentat i uns pinacles. La pèrgola es va incloure un poc abans de les obres. Però el més important ho veurem després.

En 1964 José Francisco Pérez García sol·licitava llicència d’obres per a afegir un pis (amb terrassa al xamfrà) segons projecte de Francisco Muñoz Llorens amb dos “viviendas de renta limitada, grupo I” amb un pressupost de 350.145 ptes. que es va dur a terme havent de destruir per a fer-ho la potent cornisa que coronava l’edifici del segle XIX i que encara es pot veure al confrontant del c/ Segura 2 que continua amb els mateixos balcons i buits de l’edifici de què parlem. Plànol de l’A.M.A.

A la primera d’estes dos fotos veiem els terribles clavills que recorrien verticalment la part esquerra de la façana d’Alfons el Savi, fins al punt que s’havia posat una bastida protectora. Els balcons com podeu veure estaven partits. Altres clavills horitzontals però menys evidents també es poden apreciar (no s’han de confondre amb els cables).

I ací tenim la fitxa del catàleg del PGOU que es va elaborar en temps de Castedo i del qual per al·legacions dels seus propietaris es va eliminar.

I així de bonic ha quedat este edifici amb encant del c/ del Teatre 12 i Bazán 37. En un principi la promotora il·licitana Oslätt havia previst fer quatre magnífics habitatges de luxe, però estratègies comercials i/o empresarials varen optar per fer pisos turístics més xicotets. A ESTE ENLLAÇ es comenten les causes d’esta decisió. A este article es menciona que podrien ser fins 20 apartaments, cosa que veig exagerada, el solar només té 149 m2, al final no sé què n’hauran fet.

Recorde que a eixe baix comercial varen estar els famosos “Calzados de Goma” (realment no sé si eixe era el nom correcte de la tenda) i segurament el propietari de l’edifici, Antonio Brotons Oliver, resident a Elx (com l’actual promotora, tot quadra), fora també fabricant de calçat. En tot cas, en 1948 va sol·licitar permís per a afegir un pis i un àtic a l’edifici del segle XIX de la seua propietat, sota projecte de Juan Vidal Ramos i Julio Ruíz Olmos i, aprofitant, va reformar tota la casa i per tant va posar nous lloguers als grans habitatges, passant de 125 ptes. a 250 ptes. a les dos primeres plantes per les millores realitzades i 400 i 350 al pis i àtic afegit. El pressupost va ser de 247.809,64 ptes. Plànol gentilesa de l’A.M.A.

Estat anterior de l’edifici. La pèrgola de l’àtic encara estava al seu lloc però es va desmuntar en haver despreniments.

Fitxa de l’actual Catàleg i recreació de l’interior d’un dels habitatges. De la pàgina d’Oslätt.

Els meus agraïments a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alacant i a Oslätt per la seua foto. Versió en valencià per amabilitat de: GONZALO PONS DELGADO

Sempre pose música ja ho sabeu i en este cas la promotora de l’edifici serà el fil conductor perquè, encara que siga d’Elx, té un nom així com nòrdic ¿com suec? I suecs de Suècia són ABBA que a este vídeo cantaven “Dancing Queen” vestits d'època (ells dos sembla que vagen vestits de piano) que segons pareix va ser composta per a la reina Sílvia amb motiu del seu casament amb el rei Gustau a qui el grup canta i fa reverències.

Versió en castellà: EN ESTE ENLLAÇ