EDIFICIS RECUPERATS V: CÈNTRICS I PER A HABITATGE HABITUAL

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Esta sèrie d'articles tracta sobre edificis antics que han sigut rehabilitats deixant-los preciosos i com a nous, dotant-los d'ascensor (una dada crucial) i els que hem vist fins ara dedicats a hotel o més freqüentment a apartaments turístics. Però no, en estos tres casos s'han venut els habitatges per a un ús residencial particular. Com sempre, les actuacions han sigut dispars però en general es tracta de reforçar estructures, fer noves i modernes distribucions amb uns bonics àtics i renovar totes les instal·lacions, fusteries i aïllaments conforme a les normes actuals, respectar quasi íntegrament la frontera i per descomptat l'imprescindible ascensor. Uns es van acabar de rehabilitar fa quasi dos anys i l'altre fa poques setmanes. Però vegem-los cas per cas.

Avinguda de Salamanca 14. Edifici de postguerra projectat per Gabriel Penalva Asensi en 1949 i promogut per Manuel Bonells Bernadas per a habitatges de lloguer i un xicotet local comercial en la planta baixa. Este equip d'autor i promotor també va ser l'artífex dels contigus situats en Sant Joan Bosco 22 i 24 i Salamanca 24, un interessant conjunt que va suposar un cert tomb en els projectes d'este arquitecte, que en els seus primers anys va omplir de modernitat la nostra ciutat, però que després va canviar a una temàtica més "clàssica" al gust del nou règim, recarregant amb motlures, gerros, cornises i fornícules les fronteres.

Plànols originals de l'edifici. A.M.A.

Estat anterior de l'edifici.

Edifici en obres i estat final. Uns bonics dúplexs en la seua última planta sota teulada.

Edifici de "Julio el Madrileño", mítica botiga de confeccions de Julio Sacristán de la Peña que va arribar a ocupar estos dos edificis del c. Calderón de la Barca 7 i Velázquez 4 a més de la planta baixa i entresol del contigu. L'accés actual és el que veem, tant per als habitatges que donen a Calderón com a Velázquez. Uns estupends àtics coronen el conjunt.

Plànols de l'edifici original (encara sense la part del c. Velázquez) projectat en 1904 per Enrique Sánchez Sedeño. A.M.A.

Estat anterior de la frontera del c. Calderón. En 2009 va estar a punt de ser derrocat, però la crisi el va salvar del fatal destí.

Obres i estat final de la frontera de Velázquez 4. Visió d'un dels pisos que, com indica, és de la pàgina d'Idealista.

Ara es tracta d'un xicotet edifici amb 6 habitatges i 2 locals en el c. Quintana 27 que aquí en esta foto veem entre els seus veïns que, juntament amb el del cantó de Belando, componen un harmoniós conjunt digne de ser catalogat (com els anteriors d'este article).

Estos plànols del mestre d'obres Nadal Cantó de 1914 bé podrien ser els que es van projectar per a esta casa, alterada com els altres per les successives reformes i augments de pisos al llarg dels seus 106 anys. A.M.A.

Imàtgens de l'estat anterior, de les obres i una foto o recreació del saló d'un dels habitatges.

Tant de bo s'hagueren rehabilitat les desenes d'edificis clàssics que donaven caràcter a la nostra ciutat i que lamentablement van ser demolits i substituïts per uns altres, de moderns però en molts casos de pitjor qualitat visual, ambiental i d'edificació.
Els meus agraïments a l'Arxiu Municipal d'Alacant.
I clar, pose música i a més amb versió doble. Es tracta de la famosa cançó "There's No Business Like Show Business", d'Irving Berlin, que va escriure per al musical Annie Get Your Gun en 1946 però que va tindre una gloriosa versió cantada per Ethel Merman en la pel·lícula titulada igual que la pròpia cançó i dirigida per Walter Lang en 1954. Encara que poc importa, paga la pena que es fixen en l'indescriptible vestit que lluïx l'actriu i cantant.
L'altra versió és la que va gravar Mary Hopkin en 1969, produïda per Paul McCartney i que està coneixent un nou revival entre els fans (jo inclòs) de la sèrie de TV The Marvelous Mrs. Maisel. Aquí vos les deixe perquè decidiu quina vos agrada més.