ELS HABITATGES "VIATGERS" DEL PARE ÁNGEL EN EL PLA DEL BON REPÒS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 És ben coneguda l'obra del pare Ángel de Carcaixent, que va fer l'impossible per dotar d'habitatges dignes (segons l'estàndard de l'època) a centenars de persones. Ciutat d'Assís, la Divina Pastora i els edificis de Reis Catòlics, són els coneguts, però hi ha un altre grup de 81 habitatges de situació "incerta" perquè estan en la cruïlla del Pla, la Goteta o al final del Raval Roig, uns metres, un carrer, separen els seus terrenys de qualsevol d'estes tres barriades.
Curiosament es tracta d'uns habitatges "viatgers" perquè el seu primer projecte les situava en el solar actual del c/ Socors 85 i Canonge Manuel Penalva 2, just en l'illa de l'Hotel Maya, a on Don Eliseo Quintanilla, en representació de la Constructora Benéfica San Francisco de Asís, va sol·licitar amb 6 mesos de diferència en 1954 sengles llicències d'obres per al total de 81 habitatges, cadascun amb 62,35 m² i menjador-cuina, 3 dormitoris i lavabo a més d'unes generoses terrasses i les de planta baixa amb uns jardins independents i sota projecte de Juan Antonio García Solera. El solar tenia 5.275 m² i el pressupost global era de 4.311.900 ₧, estant acollides a la Llei de 19 d'abril de 1939 en l'Instituto Nacional de la Vivienda.
I tornant al caràcter "viatger" d'estes cases, resulta que el projecte es va moure uns metres cap al nord encara que conservant quasi tot: la superfície actual que ocupen, el nombre d'habitatges, la seua distribució interior, alçària, jardins particulars, tot, però... amb una distribució de blocs diferent ja que va passar de 6 a 5 edificis. I el motiu del canvi? no queda clar si va ser un error d'ubicació inicial (l'entorn era un erm sense cap referència) un canvi d'opinió dels propietaris del terreny, tot pot ser. Però vegem.

El c/ Palacio Valdés és la "espina dorsal" del conjunt, tres blocs amb 36 habitatges a la dreta i dos altres amb 45 a l'esquerra, exactament les mateixes que constituïen els dos projectes inicials però amb una altra distribució. Segons conta una veïna que viu allí des del principi, els terrenys els va cedir una senyora per a fer cases per als treballadors del Trenet de la Marina encara que va ser gestionada pel pare Ángel. Els propietaris van donar 1000 ₧ d'entrada i després 100 al mes fins a completar el pagament dels habitatges.

La construcció va donar lloc a diversos carrers de nova creació, a més del vist de Palacio Valdés, també estan Celia Valls (antic Valero Bermejo), Literat Juan Andrés, Manuel de Falla (tots ells amb entrades als portals i els dos últims dos privades) Turina i...

Camoens, com veem, convertida en zona de vianants i, segons em pareix recordar, amb certa polèmica perquè pel que sembla pertany a la comunitat confrontant. Els extrems dels edificis van ser els únics que tenen els balcons laterals que en el projecte original figuraven en tots.

Estes dos fotos "a vista de pardal" són gentilea de María José Richart i Enrique Duart. En elles s'aprecia parcialment l'estat dels edificis en l'actualitat. Els jardins de la planta baixa han sigut ocupats d'una i mil maneres, ampliant la superfície dels habitatges amb dormitoris, trasters, garatges, cuines, barbacoes i a voltes per la configuració del terreny i els seus desnivells prou pronunciats, fins amb soterranis i construccions avançades. El grup, que es va concebre com a edificació oberta, va patir posteriorment amb la construcció adossada de dos edificis d'illa tancada situats en el c/ Manuel Penalva i Celia Valls l'agressió de patis i mitgeres vistes, tal com veem en l'última imatge.

En el lloc que ocupa esta magnífica i completa urbanització és a on s'anaven a alçar les nostres cases de hui, però... es van desplaçar uns metres cap al nord, molt pocs, a penes 60 m...

Segons esta recreació virtual, el que es preveia era això: 6 edificis alineats i paral·lels que hui estarien davant de l'Hotel Maya.

Segons esta recreació de Google Maps, gentilea de Gonzalo Pons Delgado, així haurien quedat els habitatges en el solar original. En la segona imatge, veem com la zona ombrejada de morat (ubicació prevista inicialment), es va desplaçar segons la fletxa cap a la de taronja, a on està hui dia.

En estes fotos d'època (la primera gentilea de Manuel José Aliaga) tenim sengles vistes aèries de la ciutat amb innombrables detalls per a estudiar i assenyalat el nostre grup d'habitatges.
En la primera està només, en el centre del descampat, en la segona ja està fet el primer edifici confrontant que fa cantonada amb Celia Valls, la plaça del Dr. Mas Magro i el c/ Manuel Penalva.
Els meus agraïments a María José Richart i Enrique Duart per les imàtgens i les dades aportades, a Gonzalo Pons Delgado per la seua recreació de Google Maps i a Manuel José Aliaga per la seua magnífica foto d'època.
La música la posa una curiosa cançó que segurament molt pocs coneixeran, encara que va ser un èxit en uns altres països, es tracta de "Jesahel" composta per Ivano Fossati i Oscar Prudente i que es va presentar en 1972 en el Festival de Sanremo pel grup Delirium, acompanyats per multitud de familiars i amics (segons diu el propi presentador) i tots ells amb una estètica hippy que és el que molava. Una interpretació amb molta força i que veem ara, encara que després...

Existix una meravellosa versió amb veu a raig lliure de la magnífica i irrepetible Shirley Bassey. Luxe de veu i d'arranjaments orquestrals... Vostés diran la que els agrada. Les dos són interessants.

LAS VIVIENDAS "VIAJERAS" DEL PADRE ÁNGEL EN EL PLA DEL BON REPÓS.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Es bien conocida la obra del Padre Ángel de Carcaixent, que hizo lo imposible por dotar de viviendas dignas (según el estándar de la época) a cientos de personas. La Ciudad de Asís, Divina Pastora y los edificios de Reyes Católicos, son las conocidas, pero hay otro grupo de 81 viviendas de situación "incierta" porque están en la encrucijada de El Pla, La Goteta o al final del Raval Roig, unos metros, una calle, separan sus terrenos de cualquiera de estas tres barriadas.

Lo curioso es que se trata de unas viviendas "viajeras" porque su primer proyecto, las situaba en el solar actual de la C/Virgen del Socorro 85 y Canónigo Manuel Penalva 2, justo en la manzana del Hotel Maya, donde D. Eliseo Quintanilla, en representación de la Constructora Benéfica San Francisco de Asís, solicitó con 6 meses de diferencia en 1954, sendas licencias de obras para el total de 81 viviendas, cada una con 62,35 m2 y comedor-cocina, 3 dormitorios y aseo además de unas generosas terrazas y las de planta baja con unos jardines independientes y bajo proyecto de J. Antonio García Solera. El solar tenía 5.275 m2 y el presupuesto global era de 4.311.900 pts, estando acogidas a la Ley de 19 de abril de 1939 en el Instituto Nacional de la Vivienda.

Y volviendo al carácter "viajero" de estas casas, resulta que el proyecto se movió unos metros hacia el norte aunque conservando casi todo: la superficie actual que ocupan, el número de viviendas, su distribución interior, altura, jardines particulares todo, pero...con una distribución de bloques diferente ya que pasó de 6 a 5 edificios. Y ¿el motivo del cambio?  no queda claro si fue un error de ubicación inicial (el entorno era un secarral sin referencia alguna) un cambio de opinión de los propietarios del terreno,  todo puede ser. Pero veamos.

La C/Palacio Valdés es la "espina dorsal" del conjunto, tres bloques con 36 viviendas a la derecha y otros dos con 45 a la izquierda, exactamente las mismas que constituían los dos proyectos iniciales pero con otra distribución. Según cuenta una vecina que vive allí desde el principio, los terrenos los cedió una sra para hacer casas para los trabajadores del tren de La Marina aunque fue gestionada por el padre Ángel. Los propietarios dieron 1000 pts de entrada y luego 100 al mes hasta completar el pago de las viviendas.

La construcción dio lugar a varias calles de nueva creación, además de la vista de Palacio Valdés, también están Celia Valls (antigua Valero Bermejo), Literato Juan Andrés, Manuel de Falla (todas ellas con entradas a los portales y las dos últimas dos privadas) Turina y...

Camoens, como vemos, peatonalizada y según me parece recordar con cierta polémica porque al parecer pertenece a la comunidad colindante. Los extremos de los edificios fueron los únicos que tienen los balcones laterales que en el proyecto original figuraban en todos.

Estas dos fotos "a vista de pájaro" son gentileza de MªJosé Richart y Enrique Duart. En ellas se aprecia parcialmente el estado de los edificios en la actualidad. Los jardines de la planta baja, han sido ocupados de una y mil maneras, ampliando la superficie de las viviendas con dormitorios, trasteros, garajes, cocinas, barbacoas y a veces por la configuración del terreno y sus desniveles bastante pronunciados, hasta con sótanos y construcciones avanzadas. El grupo que se concibió como edificación abierta, sufrió posteriormente con la construcción adosada de dos edificios de manzana cerrada sitos en la C/Manuel Penalva y Celia Valls la agresión de patios y medianeras vistas, tal y como vemos en la última imagen.

En el lugar que ocupa esta magnífica y completa urbanización es donde se iban a levantar nuestras casas de hoy, pero...se desplazaron unos metros hacia el norte, muy pocos, apenas 60 m...

Según esta recreación virtual, lo previsto era esto: 6 edificios alineados y paralelos que hoy estarían delante del Hotel Maya.

Según esta recreación de Google maps, gentileza de Gonzalo Pons Delgado, así hubiera quedado las viviendas en el solar original. En la segunda imagen, vemos como la zona sombreada de morado (ubicación prevista inicialmente), se desplazó según la flecha hacia la de naranja, tal y donde está hoy en día.

En estas fotos de época (la primera gentileza de Manuel José Aliaga) tenemos sendas vistas aéreas de la ciudad con innumerables detalles para estudiar y señaladas nuestro grupo de viviendas. 

En la primera está solo, en el centro del descampado, en la segunda ya está hecho el primer edificio colindante que hace esquina con Celia Valls, la plaza del Dr. Mas Magro y la C/Manuel Penalva.

Mis agradecimientos a MªJosé Richart y Enrique Duart por las imágenes y los datos aportados, a Gonzalo Pons Delgado por su recreación de Google Maps y a Manuel José Aliaga por su magnífica foto de época.

La música la pone una curiosa canción que seguramente muy pocos conocerán, aunque fue un éxito en otros paises, se trata de "Jesahel" compuesta por Ivano Fossati y Oscar Prudente y que se presentó en 1972 en el Festival de San Remo por el grupo Delirium, acompañados por multitud de familiares y amigos (según dice el propio presentador) y todos ellos con una estética "hippie" que es lo que molaba. Una interpretación con mucha fuerza y que vemos ahora, aunque después...

Existe una maravillosa versión con voz a chorro libre de la magnífica e irrepetible Shirley Bassey. Lujo de voz y de arreglos orquestales...Ustedes dirán la que les gusta. las dos son interesantes.

 

 

UNA OBRA, UNA OBRAA! 36: CARLOS ARNICHES 10, EN CAROLINES BAIXES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I quin mèrit té este xicotet edifici d'àmplia frontera per a dedicar-li un sol article? Doncs que han ocultat els cables passants (enllumenat públic) i entrants (fibres òptiques i telefòniques) i això ja és molt, sobretot en este cas en què la seua presència en el barri és notable, no es tracta ni tan sols de si l'edifici és de "alt standing" o normal: les coses s'han de fer amb gust, cura i afecte. I això és el que ha passat aquí (almenys concernent als cables) perquè a més no s'ha acudit a l'acostumada canaleta que en uns casos s'integra perfectament en la frontera, però en uns altres és un pegat. I s'ha fet sota la direcció de l'arquitecta María del Carmen Martínez Molina. Però vegem com s'ha edificat:

C/ Carlos Arniches 10 en Carolines Baixes. En el solar de 455 m², s'ha alçat esta construcció de pb+2pisos+àtic amb 11 habitatges i places de garatge, no té locals (sorprenent que no tinga algun soterrani). Ateses les característiques de la zona, és de suposar que es tracte de l'agrupació dels terrenys de diverses cases més xicotetes existents anteriorment.

I va ser dels afectats per la tremenda crisis de 2008, data a què pertany la primera imatge, el solar va estar abandonat durant anys i servia d'aparcament als veïns, al final es va posar una tanca com veem en la segona foto de 2018.

Diverses imàtgens de l'avanç de les obres.

I en estes tres imàtgens veem com s'introduïxen els cables (els passants i els que entren per a donar servici a l'edifici) i en la foto central, la caixa de registre sobre l'entrada per a controlar els entrants.

Exemples de coses que no han de fer-se, les dos primeres imàtgens d'edificis de luxe en el c/ Sant Francesc 22-24-26 de 2017, el següent en Reis Catòlics 25 i Portugal 25 també, de 2005 i, per a rematar, la tercera foto és d'un edifici de promoció i propietat municipal en el c/ Santa Llúcia 3 de 2010 que no dona exemple. La falta de control i la deixadea són absolutes, es fia als constructors i a les companyies que tinguen bona voluntat i oculten eixos lletjos cables, uns ho fan com en este cas i uns altres, no, però és l'Ajuntament el que ho ha de controlar, com els tancaments, els compressors d'aire condicionat, etc., però no ho fa encara que hi haja zones en què estiga prohibit, però a menys que hi haja denúncia... Mai és tard per a començar.

I aquí vos duc estes magnífiques fotos aèries, gentilea de M. José Aliaga, a on es pot vore el barri des de dos punts de vista. Les instantànies són de finals dels 50 i són molt entretingudes de mirar: hi ha multitud d'edificis reconeixibles, un gran assortiment d'habitatges en planta baixa i uns altres que... ja no existixen.

El que no s'entén és que pel que pareix hi ha tres galeries (estenedors) en la frontera principal que, segons les normes municipals, es deuen ocultar a la vista amb alguna classe de gelosia, tancament o qualsevol altre mètode, i no s'ha fet. El resultat és que en alguns ja han començat a estendre la roba a la vista.
I música, en este cas sense relació, m'agrada i ja està. Es tracta de "All by Myself", cançó interpretada acompanyada per una espectacular orquestra per Connie Francis, cantant d'èxit mundial en els anys 50-60 de privilegiada i càlida veu. Respecte a l'autoria de la peça ja no ho tinc tan clar, perquè buscant diu que és del gran Irving Berlin, però no obstant això hi ha altres interpretacions amb el mateix autor i títol, per exemple d'Ella Fitzgerald i és una altra cançó. Pot ser que el mateix autor tinga dos cançons diferents amb el mateix títol? perquè no sé jo... Però xe, vos pose la de Concetta Rosa Maria Franconero...

¡UNA OBRA, UNA OBRAA! 36: CARLOS ARNICHES 10, EN CAROLINES BAIXES.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

¿Y qué mérito tiene este pequeño edificio de amplia fachada  para dedicarle un solo artículo? pues que han ocultado los cables pasantes (alumbrado público) y entrantes (fibras ópticas y telefónicas) y eso ya es mucho, sobre todo en este caso donde su presencia en el barrio es notable, no se trata siquiera de si el edificio es de "alto standing" o normal: las cosas se deben hacer con gusto, cuidado y cariño. Y eso es lo que ha pasado aquí (por lo menos concerniente a los cables) porque además no se ha acudido a la consabida canaleta que en unos casos se integra perfectamente en la fachada, pero en otros es un pegote. Y se ha hecho bajo la dirección de la arquitecta Mª del Carmen Martínez Molina. Pero veamos como se ha edificado:

C/Carlos Arniches 10 en Carolinas Bajas. En el solar de 455 m2, se ha levantado esta construcción de Pb+2pisos+ático con 11 viviendas y plazas de garaje, no tiene locales (asombroso que no tenga algún sótano). Dada las características de la zona, es de suponer que se trate de la agrupación de los terrenos de varias casas más pequeñas existentes anteriormente.

Y fue de los afectados por la tremenda crisis de 2008, fecha a la que pertenece la primera imagen, el solar estuvo abandonado varios años y servía de aparcamiento a los vecinos, al final se valló como vemos en la segunda foto de 2018.

Diversas imágenes del avance de las obras.

Y en estas tres imágenes vemos como se introducen los cables (los pasantes y los que entran para dar servicio al edificio) y en la foto central, la caja de registro sobre la entrada para controlar los entrantes.

Ejemplos de lo que no debe hacerse, las dos primeras imágenes de edificios de lujo en la C/San Francisco 22-24-26 de 2017, el siguiente en Reyes Católicos 25 y Portugal 25 también, de 2005 y para el colmo de todo, la tercera foto es de un edificio de promoción y propiedad municipal en la C/Santa Lucía 3 de 2010 que no da ejemplo. La falta de control y la dejadez es absoluta, se fía a los constructores y a las compañías que tengan buena voluntad y oculten esos feos cables, unos lo hacen como en este caso y otros no, pero es el Ayuntamiento el que lo debe de controlar, como los cerramientos, los compresores de AA, etc...pero no lo hace aunque haya zonas en que esté prohibido, pero a no ser que haya denuncia... Nunca es tarde para empezar.

Y aquí os traigo estas magníficas fotos aéreas, gentileza de M.José Aliaga donde se puede ver el barrio desde dos puntos de vista. Las instantáneas son de finales de los 50 y son muy entretenidas de mirar: hay multitud de edificios reconocibles, un gran surtido de viviendas en planta baja y otros que...ya no existen.

Lo que no se entiende es que al parecer hay tres galerías (tendederos) en la fachada principal que según las normas municipales, se deben de ocultar a la vista con algún tipo de celosía, cerramiento o cualquier otro método y no se ha hecho. El resultado en que en algunos ya han empezado a tender la ropa a la vista.

Y música, en este caso sin relación, me gusta y ya está. Se trata de "All by myself" canción interpretada acompañada por una espectacular orquesta, por Connie Francis cantante de éxito mundial en los años 50-60 de privilegiada y cálida voz. Respecto a la autoría de la pieza ya no lo tengo tan claro, porque buscando, dice que es del gran Irving Berlin, pero sin embargo hay otras interpretaciones con el mismo autor y título, por ejemplo de Ella Fitzgerald y es otra canción. ¿Puede ser que el mismo autor tenga dos canciones distintas con el mismo título? pues no sé yo...Pero vamos, os pongo la de Concetta Rosa Maria Franconero...