COM A NOUS 136: QUATRE EDIFICIS MOLT DISTINTS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Distints en volum, fronteres, ubicació, uns de més grans, uns altres de més senzills, però els quatre s'han rehabilitat, cadascun amb la seua patologia, uns només pintura i uns altres prou més complicades les seues obres. Però això sí, tots han quedat molt bé i els vorem cas per cas...

Este notable i destacat edifici està en l'av. Óscar Esplá 22-24 i Arquitecte Morell 31, projectat en 1978 per I. Magro de Orbe i Juan Rodríguez G. per a la comunitat de propietaris del "Edificio Magistral" sobre la parcel·la de 470 m² resultant de la demolició d'unes naus industrials (que van cedir gran part de la seua superfície per al traçat de l'avinguda tal com veem en una de les següents imàtgens) en les seues 9 plantes i soterrani, es distribuïxen 19 habitatges, locals i garatge. Unes singulars fronteres amb dos plans: el de les volades i els variables de l'interior, a on el joc de voladissos i pell externa s'alternen. El color rosat i blanc del gressite que el recobrix el fa realment singular i afortunadament s'ha respectat en la rehabilitació de les fronteres. És un dels edificis que sens dubte catalogaria.

En esta imatge de la recentment oberta avinguda d'Óscar Esplá es pot vore que només estava operatiu íntegrament el carril dels imparells però no el dels parells, que interromp precisament les naus industrials que van donar pas al "Edificio Magistral" del qual parlem.

En esta altra foto presa en ocasió de la primera pedra de l'edifici de la Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia en 1979, veem al fons l'edifici en obres. Foto d'autor desconegut per a mi.

Foto encara un poc més antiga que les anteriors, presa per Don Jaime Pomares, de l'encreuament de les avingudes de Salamanca i Aguilera a on s'aprecia la tanca ja eliminada de l'Estació de Madrid i el complex industrial demolit per a obrir Óscar Esplá. Hui este punt està ocupat per la plaça de l'Estrela.

Edifici del c/ Álvarez Sereix 11, promogut sobre el solar de 255 m² d'una nau de la seua propietat pel conegut industrial fuster Don Ramón Baeza, en 1963 i sota projecte de Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos per a 14 habitatges i locals.

Les obres han sigut complexes, perquè a més dels fronts de forjat de la frontera i pati interior, arribant fins a l'acer estructural (com es veu en la imatge) reparant-lo i posterior pintada les superfícies d'ambdós, s'han canviat les baranes per unes altres d'alumini i s'ha actuat sobre el sistema de sanejament. Estes dades i la foto que antecedix s'han obtingut de la pàgina de SK obras, encarregada de l'actuació.

Foto (a poqueta nit) del resultat final de les obres.

Este esvelt edifici de fronteres de gran desenvolupament però de xicoteta superfície (144 m²) en el passeig de Soto 8 i c/ Colom 22 ja ha canviat de color en diverses ocasions, a més del "ensalmoniment" anterior, recorde haver-lo vist almenys de blanc amb els fronts de les terrasses en verd, possiblement el color original que va projectar Miguel López González en 1956 per a Don Francisco Maestre. A més a més, han entubat les esteses telefòniques ascendents i inclús ocultat els compressors situats en els pisos tercer i quart. Tot un detall.

Situat en Carolines, molt prop de l'Hospital General, entre els carrers Francisco Verdú 40 i Fotògrafa Pilar Cortés 6, està este edifici de planta baixa i 4 altures amb 28 habitatges i 2 locals, projectat en 1963 per Alfonso Fajardo Aguado sobre un solar de 502 m² que ha quedat així de bé com veem en la primera de les tres fotos.
I naturalment hi ha música, es tracta ni més ni menys que de "Hello Dolly", el número estrela del musical del mateix nom que va escriure Jerry Herman en 1964, cançó que va estrenar Louis Armstrong aconseguint diversos premis aquell any. Juntament amb Barbra Streisand la va cantar en la pel·lícula del mateix títol de 1967. Ha tingut centenars de versions dels cantants més famosos en tot el món, però jo aquí vos posaré la de Bette Midler, que en 2017 va estrenar el musical a Broadway, i de les versions que conec és la que més m'agrada. A destacar l'elenc de ballarins que ho fan molt bé (és notable i sorprenent el salt sobre la fossa de l'orquestra, es nota la preparació i els assajos). Ella, doncs com sempre, molt bé i a més el vídeo està subtitulat en anglés i en... xinés (o japonés).