EDIFICIS RECUPERATS VIII: PORTAL D'ELX I BAILÉN

Article d'Ekiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Una de les emblemàtiques cantonades de la nostra ciutat, un edifici amb ni més ni menys que 134 anys, almenys en la seua fisonomia actual (error: en la d'ans de l'actuació) perquè segons sembla es va completar l'edificació en eixa data sobre una altra de ja existent en el solar per a refer les fronteres amb noves alineacions, o siga que els preciosos arcs que hi ha en la seua planta baixa i que es van usar per a tindre grans llums lliures de gruixuts pilars pot ser que en tinguen prou més.
El constructor Rafael Martínez Berna va adquirir l'edifici, pel que pareix després de posar d'acord diferents hereus, per a destinar-lo a apartaments turístics, 20 en total, i que comercialitzarà una destacada companyia hotelera.
La rehabilitació ha respectat els cinc arcs, desmuntant-los i tornant-los a posar en el seu lloc, encara que ara han quedat encastats en murs o vidrieres. A més d'augmentar un àtic amb sengles avançaments en frontera que igualen l'altura dels confrontants i no deixen mitgeres vistes, també ha augmentat l'altura de l'última planta i desconec si una persona d'alçària normal cabia pels balcons existents, perquè en eixe cas no s'hauria d'haver augmentat l'aparença externa. També es va anul·lar l'entrada original de l'edifici amb una elaborada porta; ara hi ha un transformador en el seu lloc. Total, que la veritat és que l'edifici ha quedat molt bonico i vegem què hi ha, què hi havia i tot això...

Estats final i anterior de l'edifici. La bona posició en ple centre de la ciutat ha propiciat que multitud d'establiments se situaren en este al llarg de la seua dilatada història, els últims van ser una discoteca i el xicotet local d'una barberia (tancada com a tal algun temps). L'edifici està dins del Catàleg Municipal.

Plànols històrics de l'immoble, concretament de 1887, firmats per l'arquitecte José Guardiola Picó, de fronteres i de nova distribució després d'afegir terreny per a corregir i actualitzar les alineacions del c. Bailén. Cortesia de l'A.M.A.

A l'esquerra veem la casa en una imatge del primer terç del segle XX i la Rambla encara no havia sigut eixamplada en el seu camí cap a la mar. Tots els edificis de l'esquerra subsistixen.

El barber en la porta del seu establiment. Facilitada en el seu moment per Jaime Reig Lizán, al qual salude allà a on estiga.

Foto de 2009 a on s'aprecia la barberia i la porta d'accés a l'edifici, ara desapareguda.

Rellotgeria de Miguel Llopis i la sorprenent porta modernista que va desaparéixer ans d'unificar els locals per a discoteca. En els anys 60 es van obrir grans buits en la frontera del local de la dreta amb pilars metàl·lics (que es conserven ara) i que va albergar nombrosos establiments molt coneguts, entre altres el "Anexo Las Filipinas", negoci d'electrodomèstics. Foto gentilea de Francisco González.

Imàtgens de l'obra amb els arcs numerats per a tornar-los a muntar, l'avançament a frontera de l'àtic afegit i detall dels miradors recuperats sobre els balcons del pis principal i primer. Detall a tindre en compte: s'ha ocultat part del cablejat que ascendix fins als fanals de la frontera.

Vestíbul dels apartaments (del web de Tandem apartments), a on s'aprecien els fabulosos arcs.

En la planta baixa s'ha instal·lat una bonica i acollidora cafeteria. La primera foto és d'Ángel Muñoz.

Els meus agraïments (per orde d'aparició haha) a:
L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.
Jaime Reig Lizán (DEP) per la foto del seu carrer: Bailén.
Francisco González Segura per la seua magnífica foto.
Ángel Muñoz per la seua foto i la seua aportació.

I tenim música com sempre: en esta ocasió i ja que parlem de Tandem (tàndem en valencià), ens aprofitem d'una de les definicions de l'AVL, concretament de la ciclista, i recorrem a "Me estoy volviendo loco", cançó d'Azul y Negro composta per Carlos García Vaso, sintonia de la Volta Ciclista a Espanya de 1983.