LA VILA VELLA AMAGADA: SANT PERE I MARSELLA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 La part més antiga de la ciutat d'Alacant, la medina andalusina, és molt exigua, quasi inexistent. La dura postguerra i la pròpia configuració de la topografia del terreny i la distribució de la propietat han fet que al llarg dels anys el barri haja anat degradant-se fins a tal punt que s'ha reduït quasi a la quarta part del que va ser. L'estretor de les illes i la diferència d'altura entre carrers van fer que moltes cases tingueren diferents propietaris segons s'entrara per l'un o per l'altre carrer. Els habitatges d'autoconstrucció de baixa qualitat, i sumat als lloguers de renda antiga amb la pertinent falta de conservació dels edificis, han fet que els habitatges anaren caent l'un darrere de l'altre, arrossegant com fitxes de dòmino els contigus. Ja va arribar un moment que la situació era insostenible i l'Ajuntament va començar a comprar cases, de manera que actualment és el major propietari del barri. El fet que durant anys una part dels terrenys situats entre els carrers de Sant Joan i de la Basseta foren un gran solar replé de runa (situació similar a la del Portó, i en ambdós casos en ma casa ho van atribuir a bombardejos de la Guerra) també va minar la confiança de futur en el barri, i al final, derrocament darrere de derrocament i fins a la desaparició del carrer d'Antequera, tenim el que hi ha. L'Ajuntament ha traçat pla darrere de pla, canvi darrere de canvi, que si un edifici d'aparcaments, que si no, que si habitatges de protecció oficial... Al final el projecte que ha quallat és la construcció del tercer col·legi Sant Roc, horrorós i al costat de la muralla; la demolició del segon col·legi; i, en el seu lloc, un aparcament sense un punyeter arbre. I ara per fi s'urbanitzarà la part de dalt del barri.
Una part de dalt que no s'acaba a on tot el món mira: el c. Sant Joan, perquè darrere, com ocults i privats, hi ha els carrers de Sant Pere i de Marsella, uns carreronets que poca gent, molt poca, coneix i que vos mostre en el seu actual estat. Quan s'acaben les obres ja vorem com queda...

El visitant ocasional es queda aquí, en la plaça del Pont, entra als Pouets de Garrigós, munta a l'Ereta i poc més, però darrere d'eixes fronteres hi ha altres carreronets. I davant, este pàrquing tan desolat, sense un p--- arbre. Hauria costat molt haver-ne plantat un cada 3 places d'aparcament? Doncs no, però quan les coses es fan sense pensar i sense amor...

Este és el segon col·legi Sant Roc (el primer estava en el carrer del mateix nom, al costat de l'ermita, i el tercer, al final del c. Vila Vella).

Els números imparells del c. Sant Joan són els que han resistit als embats de la ruïna i alhora els que suporten en la seua majoria les cases dels carrers superiors.

L'última illa del c. Sant Pere són unes cases construïdes pel Patronat d'Habitatge i a on començarem a fer el recorregut des del parc de l'Ereta i entre belles parkinsònies.

No es sap molt bé perquè eixe tros de carrer públic es tanca de nit, quedant els habitatges dins del parc de l'Ereta. Seria més lògic que la porta d'accés al parc estiguera a on està la foto anterior.

El carrer de Sant Pere continua amb cases a banda i banda, esguitat per murs de contenció, un fabulós pebrer bord i una figuera prou ufanosa.

El c. Pare Calpena amb esta sorprenent terrassa per a accedir a un pis intermedi d'esta nova edificació.

Verdor inesperada i més figueres.

Senda que unix els dos carrers.

La fita del barri: un esvelt transformador.

Trencacaps que hi ha després de la senda anterior i que és la recolzada del c. Marsella.

El primer tram del c. Marsella (que després tomba a la dreta en el "puzle" de les fotos anteriors).

Al final del carrer, que no té eixida ara per ara, es troba este graciós cul-de-sac amb la preciosa eufòrbia i la distribució pel vessant de la serra de tests i alguna buguenvíl·lia. Pel que pareix i segons el minúscul plànol penjat per la Regidoria d'Urbanisme, se li dona eixida i baixada entre l'última casa del c. Sant Joan i el col·legi (foto següent).

Per unes escales a construir aquí es giraria a l'esquerra per a donar eixida al carrer.

En definitiva, un barri singular les cases del qual tenen en la seua majoria unes vistes espectaculars de la mar però... amb l'espasa de Dàmocles de les solsides de roques, encara que és cert que hi ha unes fabuloses estructures metàl·liques i xàrcies d'acer per a contindre les possibles caigudes de pedres.
Respecte al projecte, al dia de hui només sé que "hemos acordado convocar un procedimiento negociado con publicidad para contratar las obras de urbanización de las calles San Pedro, Marsella y adyacentes del Casco Antiguo, en la zona de La Medina, con un tipo de licitación de casi 700.000 euros, IVA incluido. Se trata de unas obras que tienen como objetivo mejorar las condiciones de la parte alta del Área de La Medina, recuperando las alineaciones originales, facilitando su conexión con el resto del Casco Antiguo y adoptando las mismas soluciones y materiales que se han utilizado en otras actuaciones municipales llevadas a cabo en el Casco Antiguo, renovando los pavimentos y las infraestructuras de servicios urbanos. Además se ha introducido una novedad en el proyecto a petición vecinal, tres huertos urbanos para uso de los vecinos sobre solares municipales que quedan conectados entre sí mediante una senda que linda con el Benacantil", ha destacat Miguel Ángel Pavón.
Espere que respecten l'arbratge i que soterren els cables...