Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Enguany es celebra el centenari del nostre Mercat Central amb diversos actes que tindran lloc a partir d'ara durant uns mesos i, per a commemorar-ho, s'ha encomanat al ceramista José María Morán Berruti este bonic dibuix al·legòric que va ser presentat fa uns dies, encara que amb una data una mica dispar, perquè si bé és cert que es va inaugurar oficialment en 1922, en realitat l'edifici de Juan Vidal Ramos es va acabar en 1921 i és la data que hauria triat jo (ei, que l'artista ha posat el que li han dit). Perquè a més eixe any, 1921, és el que està gravat en la pròpia fatxada d'Alfons el Savi amb un bell mosaic perquè fora visible.
Presentació amb el Sr. Alcalde, l'artista i regidors.
"Año" i en este costat "1921" (i entre ambdós la falta d'ortografia de "A-bastos". I jo que he escrit en este blog tants articles sobre el nostre mercat més famós, vos faré un resum d'alguns, traent una imatge per cadascun d'ells, però si punxeu en l'enllaç que hi ha baix de cadascuna d'eixes imàtgens, podeu accedir als articles i a les desenes de fotos (que imagine que a partir de hui es difondran a cabassades per les xarxes socials hehe).
Imatge d'una de les parades de pa i dolços que estaven situades en els costats de l'entrada posterior del mercat i que està allotjada en EL MERCAT CENTRAL I LES SEUES PARADES (1), article de 2009.
Fruites i verdures de primera qualitat en la secció dedicada a això i que estava situada en el que hui és la plaça del 25 de Maig, esta foto està en... EL MERCAT CENTRAL I LES SEUES PARADES (2), de 2009.
I aquí tenim els tràmits notarials de la cessió de terrenys i atorgament d'escriptura firmat per tan destacats personatges (marquesa de La Hermida, marqués de La Hermida, marqués del Bosch, Luis Pérez Bueno, Manuel Prytz, Miguel Amengual, Martínez Segura i Isidro Lapuente Saez), cadascun en la seua funció, tot això en l'article de 2011 EL MERCAT CENTRAL I LES SEUES PARADES (3), a on podeu vore els noms complets i les funcions de cada firmant i els tràmits que se'n van seguir.
Sempre em meravellaven les parades d'olives, variants, gegantines llandes de tonyina i anxoves i altres exquisitats, tot molt ben exposat, amb els seus bocois d'emmagatzematge i els llibrells d'exposició. Esta foto és de l'article de 2011... EL MERCAT CENTRAL I LES SEUES PARADES (4).
Les cortines de llonganisses, xoriços i botifarres sempre m'han fascinat i esta foto pertany a l'article que enllace a on hi ha les últimes que se li van fer al mercat abans de la seua reforma radical amb el total buidatge d'este i la desaparició de la secció de fruites i verdures baix de cobert que va passar a estar en el soterrani. En eixe article hi ha altres imàtgens no tan boniques com les de l'embotit a on s'evidenciava que li calia una renovació: EL MERCAT CENTRAL I EL SEU PUNT D'INFLEXIÓ.
I faltaven les sardines de bota. Fa poc he sabut que molta gent no se'n recordava que es solien premsar amb una porta de casa haha per a escatar-les. La foto la va pujar J.A.Ojeda Soler a "El nostre Alacant d'antany" de Facebook.
I esta bonica foto amb el Mercat acabat d'estrenar també és de "El nostre Alacant d'antany" pujada per Rafa Sellers.
I com escrit a postes per a la inauguració del nostre mercat, Albert William Ketelbey va escriure en 1920 A un mercat persa, que descriu l'ambient d'un mercat oriental amb els seus camellers, l'arribada de la princesa, del califa i fins i tot d'un encantador de serps. I com que no puc deixar les altres opcions de banda, aquí hi ha Miguel Tottis, un argentí que va tindre un cert èxit en Espanya en els anys 70 (encara que segurament només ens en recordem quatre gats) amb la seua potent veu cantant "Llévame" amb música basada en un fragment de l'anterior i del qual només he he trobat este vídeo amb un so no molt bo.
Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ
Este año, se celebra el centenario de nuestro Mercado Central con diversos actos que van a tener lugar a partir de ahora durante varios meses y para conmemorarlo, se ha encargado al ceramista José María Morán Berruti este bonito dibujo alegórico que fue presentado hace unos días, aunque con una fecha un tanto dispar, porque si bien es cierto que se inauguró oficialmente en 1922, en realidad el edificio de Juan Vidal Ramos, se acabó en 1921 y es la fecha que hubiera elegido yo (ojo que el artista ha puesto lo que le han dicho). Porque además ese año, 1921 es el que está grabado en la propia fachada de Alfonso el Sabio con un hermoso mosaico para que fuera visible.
Presentación con el Sr Alcalde, el artista y concejales.
"Año" y a este lado "1921" (y entre ambos la falta de ortografía de "A-bastos". Y yo que he escrito en este blog tantos artículos sobre nuestro más famoso mercado, os voy a hacer un resumen de algunos, entresacando una imagen por cada uno de ellos, pero si pincháis en el enlace que hay bajo cada una de esas imágenes, podéis acceder a los artículos y a las decenas de fotos (que imagino que a partir de hoy, se difundirán a cabassaes por las redes sociales jeje).
Imagen de uno de los puestos de panadería que estaban situados en los lados de la entrada posterior del mercado y que está alojada en EL MERCADO CENTRAL Y SUS PUESTOS artículo de 2009.
Frutas y verduras de primera calidad en la sección dedicada a ello y que estaba situada en lo que hoy es la Plaza del 25 de mayo, esta foto está en... EL MERCADO CENTRAL Y SUS PUESTOS (2) DE 2009.
Y aquí tenemos los tramites notariales de la cesión de terrenos y otorgamiento de escritura firmado por tan destacados personajes (Marquesa de la Hermida, Marqués de la Hermida, Marqués del Bosch, Luis Pérez Bueno, Manuel Prytz, Miguel Amengual, Martínez Segura e Isidro Lapuente Saez), cada uno en su función, todo ello en el artículo de 2011 EL MERCADO CENTRAL Y SUS PUESTOS (3) donde podéis ver los nombres completos y las funciones de cada firmante y los trámites que se siguieron.
Siempre me maravillaban los puestos de olivas, variantes, gigantescas latas de atún y anchoas y demás exquisiteces, todo muy bien expuesto, con sus barriles de almacenamiento y los lebrillos de exposición. Esta foto es del artículo de 2011... EL MERCADO CENTRAL Y SUS PUESTOS (4)
Las cortinas de longanizas, chorizos y butifarras siempre me han fascinado y esta foto pertenece al articulo que enlazo donde están las últimas que se le hicieron al mercado antes de su reforma radical con el total vaciado del mismo y la desaparición de la sección de frutas y verduras bajo techado que pasó a estar en el sótano. En ese artículo hay otras imágenes no tan chulas como las del embutido donde se evidenciaba que le hacía falta una renovación: EL MERCADO CENTRAL Y SU PUNTO DE INFLEXIÓN
Y faltaban las sardinas de bota. Hace poco me he enterado que mucha gente no se acordaba que se solían prensar con una puerta de casa jaja para desescamarlas. La foto la subió J.A.Ojeda Soler a "El Nostre Alacant d'antany" de facebook.
Y esta bonita foto con el Mercado nuevecito, también es de "El Nostre Alacant d'antany" subida por Rafa Sellers.
Y como escrito a caso hecho para la inauguración de nuestro mercado, Albert William Ketelbey escribió en 1920 "En un mercado persa" que describe el ambiente de un mercado oriental con sus camelleros, la llegada de la princesa, del califa y hasta de un encantador de serpientes.
Y como no puedo de dejar otras opciones de lado, aquí está Miguel Tottis un argentino que tuvo cierto éxito en España en los años 70 (aunque seguramente solo nos acordamos cuatro gatos) con su potente voz cantando "Llévame" con música basada en un fragmento de la anterior y del que solo he he encontrado este vídeo con un sonido no muy bueno.
Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Sant Vicent núm. 3, 5 i 7 i Vicente Inglada 1, per tant més alacantí no pot ser, però... vos explique allò de "murcià" del titular i és que en cada ciutat anomenen els carrers segons el particular costum que es té d'això i per al mateix personatge es diu de diferent manera. Per exemple en València existix el carrer "Literat Azorín" mentre que en Alacant diem "Azorín" a seques, aquí tenim Benito Pérez Galdós, mentre que allà el "Benito" no es diu i fins et miren amb cara de pregunta si ho dius i arribem al cas de Múrcia, a on normalment no se li afig a la seua estupenda i arbrada "Alfonso X" l'apel·latiu de "El Savi" com en Alacant, que a més li llevem tradicionalment la "X" (ja no entre en la discussió de si se li va dedicar quan encara no era rei o no). I una volta aclarit el titular, el nom de l'edifici que veem hui és "Alfonso X" per la qual cosa molt probablement algú (promotora, publicista, familiar de qualsevol accionista o jo què sé) siga murcià o visitara molt la nostra ciutat pròxima o qualsevol altra circumstància i per això s'ha anomenat així.
Però vegem l'obra que és la part interessant.
I és que sobre un solar de 611 m² a poca distància d'Alfons el Savi, s'ha alçat este edifici de 29 habitatges, local comercial i garatge, sota projecte de David Martínez Calatayud (Regalado Arquitectos) i que s'ha entregat fa molt poques setmanes. Però vegem el transcurs de l'obra...
S'alça sobre tres cases existents anteriorment i veem fotos de 2018 i amb la lona promocional en 2019. L'edifici del solar (que vorem en este mateix article) es va derrocar molts anys abans i els altres van estar tancats prou de temps.
Amb els soterranis excavats en 2020. Cal notar el puntal entre les edificacions contigües que tenen la fonamentació no tan profunda.
Esdevindre de l'obra entre 2020 i 2021, amb el penúltim forjat i els tancaments. És un edifici una miqueta allunyat d'allò que predomina en la nostra ciutat, perquè manca de terrasses en fatxada, cosa que per si és un avantatge en evitar envidraments incontrolats, però (sempre n'hi ha) l'absurda norma acatada amb ànsia per la gran majoria dels promotors i que obliga a posar persianes només en dormitoris, deixant a voluntat posar-ne en salons, fa que eixes grans vidrieres puguen ser pastura de caòtiques persianes postisses, llevat que la comunitat de propietaris tinga unes fèrries normes i ho impedisca des del principi evitant la degradació de la fatxada. Ja vorem.
Endevinen quina és l'entrada als habitatges. Això sí: han ocultat els cables passants. Tot un detall.
I per a lamentar-nos, aquí tenim els edificis anteriors que ja van ser deformats en els anys 60 en afegir sengles plantes i voluminoses volades als números 5 i 7. Quant al núm. 3, potser el més bonic de tots, era molt similar al de Rambla 39, mateixos miradors, pinacles quasi iguals i fins m'atreviria a dir que dels mateixos propietaris perquè curiosament a més de semblar-se molt, van ser demolits quasi alhora (o això recorde).
I per a acabar una recreació de la terrassa de l'àtic (extreta de la web de la promotora) amb les seues excel·lents vistes al castell de Santa Bàrbara i la fatxada a finals de 2021 amb el cel reflectint-se en les seues vidrieres...
Existixen plànols dels anteriors edificis i de les reformes dels anys 60, però com sempre l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant impedix que es publiquen en este blog, per una decisió arbitrària (perquè vol la Sra. Arxivera sense altra justificació i ja està) no volen que es difonguen eixos plànols ni que ningú veja els tresors que allí es guarden. Del Regidor de Cultura Sr. Manresa que no vol molestar-se a analitzar el cas, ja ni parlem. I la música serà "murciana" també, però no pel nom de l'edifici, té una altra explicació: l'empresa constructora (importantíssima) ho és i és clar també he esborrat més de 30 voltes el seu nom de les fotos (el blog no té publicitat) perquè l'han posat en tanques, lones, bastides, casetes, etc., etc. i encara que treballa a nivell nacional, va ser fundada en Totana i d'allí és... Bárbara Rey, que l'any 1976 va presentar un programa de varietats (sona antic però es deia així) anomenat Palmarés que s'emetia en "prime time" els dissabtes i que tenia una capçalera on la cantant deia el títol del programa en to sexy encara que al final el to era com ansiós, amb angoixa o amb espant, no sé i amb fons d'uns frenètics ballarins currant-s'ho dur. Música composta pel llavors popular Alfonso Santisteban.
Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ
San Vicente nº 3, 5 y 7 y Vicente Inglada 1, por lo tanto más alicantino no puede ser, pero...os explico lo de "murciano" del titular y es que en cada ciudad nombran las calles según la particular costumbre que se tiene de ello y para el mismo personaje, se dice de distinta forma. Por ejemplo en Valencia existe la calle "Literato Azorín" mientras que en Alicante decimos "Azorín" a secas, aquí tenemos Benito Pérez Galdós, mientras que allí el "Benito" no se nombra y hasta te miran con cara de pregunta si lo dices y llegamos al caso de Murcia, donde normalmente no se le añade a su estupenda y arbolada "Alfonso X" el apelativo de "El Sabio" como en Alicante, que además le quitamos tradicionalmente la "X" (ya no entro en la discusión de si se le dedicó cuando aún no era rey o no). Y una vez aclarado el titular, el nombre del edificio que vemos hoy es "Alfonso X" por lo que muy probablemente alguien (promotora, publicista, familiar de cualquier accionista o yo qué sé) sea murciano o visitara mucho nuestra cercana ciudad o cualquier otra circunstancia y por eso se le ha llamado así.
Pero veamos la obra que es lo interesante.
Y es que sobre un solar de 611 m2 a poca distancia de Alfonso el Sabio, se ha levantado este edificio de 29 viviendas, local comercial y garaje, bajo proyecto de David Martínez Calatayud (Regalado Arquitectos) y que se ha entregado hace muy pocas semanas. Pero vamos a ver el transcurso de la obra...
Se levanta sobre tres casas existentes anteriormente y vemos fotos de 2018 y con la lona promocional en 2019. El edificio del solar (que veremos en este mismo artículo) se derribó muchos años antes y los demás estuvieron cerrados bastante tiempo.
Con los sótanos excavados en 2020. Nótese el apeo entre las edificaciones contiguas que tienen la cimentación no tan profunda.
Devenir de la obra entre 2020 y 2021, con el penúltimo forjado y los cerramientos. Es un edificio un tanto alejado de lo predominante en nuestra ciudad, porque carece de terrazas en fachada, lo que por sí es una ventaja al evitar acristalamientos incontrolados, pero (siempre lo hay) la absurda norma acatada con ansia por la gran mayoría de los promotores y que obliga a poner persianas solo en dormitorios, dejando a voluntad ponerla en salones, hace que esas grandes cristaleras puedan ser pasto de caóticas persianas postizas, salvo que la comunidad de propietarios tenga unas férreas normas y lo impida desde el principio evitando la degradación de la fachada. Ja vorem.
Adivinen cuál es la entrada a las viviendas. Eso sí: han ocultado los cables pasantes. Todo un detalle.
Y para lamentarnos, aquí tenemos los edificios anteriores que ya fueron deformados en los años 60 al añadir sendas plantas y voluminosos voladizos a los números 5 y 7. En cuanto al nº 3 quizás el más bonito de todos, era muy similar al de Rambla 39, mismos miradores, pináculos casi iguales y hasta me atrevería a decir que de los mismos propietarios porque curiosamente además de parecerse mucho, fueron demolidos casi a la vez (o eso recuerdo).
Y para acabar una recreación de la terraza del ático (extraída de la web de la promotora) con sus excelentes vistas al Castillo de Santa Bárbara y la fachada a finales de 2021 con el cielo reflejándose en sus vidrieras...
Existen planos de los anteriores edificios y de las reformas de los años 60, pero como siempre el Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante impide que se publiquen en este blog, por una decisión arbitraria (porque quiere la Sra Archivera sin otra justificación y ya está) no quieren que se difundan esos planos ni que nadie vea los tesoros que allí se guardan. Del Concejal de Cultura Sr. Manresa que no quiere molestarse en analizar el caso, ya ni hablamos.
Y la música va a ser "murciana" también, pero no por el nombre del edificio, tiene otra explicación: la empresa constructora (importantísima) lo es y claro también he borrado más de 30 veces su nombre de las fotos (el blog no tiene publicidad) porque lo han puesto en vallas, lonas, andamios, casetas, etc, etc y aunque trabaja a nivel nacional, fue fundada en Totana y de allí es...Bárbara Rey que en el año 1976, presentó un programa de variedades (suena antiguo pero se llamaba así) llamado Palmarés que se emitía en "prime time" los sábados y que tenía una cabecera donde la cantante decía el título del programa en plan sexy aunque al final el tono era como ansioso, con angustia o con susto, no sé y con fondo de unos frenéticos bailarines currándoselo duro. Música compuesta por el entonces popular Alfonso Santisteban.
Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
A José Blanco (1938-2003) el vaig conéixer fa molts anys en un curset, em va paréixer una bona persona, molt amable i, és clar, com que a mi el tema d'arquitectura m'encanta, vaig començar a preguntar-li pels seus treballs i me'n va enumerar uns quants (la casa de Plus Ultra, la d'Alcalá Galiano i altres que he descobert posteriorment) però n'hi va haver un que em va impactar: ni més ni menys que la famosa i recordada discoteca Il Paradiso, que en aquells anys, i també després, jo freqüentava i que per a mi era una meravella, amb la seua coberta sustentada per una gelosia tridimensional, els seus múltiples espais, les seues grades i la part exterior amb barbacoa. Allí vaig vore entre altres a M. del Mar Bonet, que evidentment no era de "disco" però el recinte quasi era l'únic que tenia aforament per a poder dur grups i cantants de categoria com així ho feia tot l'any. El Gallo Rojo/Morasol ja estava caminant cap al seu ocàs (en part per les molèsties que ocasionava amb el so als veïns).
Però a més d'arquitecte era pintor i muralista, faceta que jo desconeixia fins que es va fer una exposició en la Llonja del Peix en 2016 (baix vos pose l'enllaç) i com a part d'eixa faceta vorem alguns dels seus treballs.
Esta foto i les cinc següents representen un grup de 5 murals ben conservats, dos a dos units en cantó i un tercer de més gran situat en el fons del vestíbul d'un cèntric edifici del qual va ser també arquitecte i que en la part davantera té 20 habitatges de luxe molt grans i en l'interior un altre edifici d'oficines en el qual es van allotjar centres oficials i pel qual segurament haurà passat un bon percentatge d'alacantins, entre ells jo; però sincerament, no recordava estos bonics murals que decoren el vestíbul que compartixen ambdós parts, me l'ha hagut de recordar Rubén Bodewig.
Els murals representen escenes portuàries i industrials (crec reconéixer en la primera la fàbrica de la S. A. Cros).
Firma en el mural del fons amb el seu nom i la data.
En l'exposició de què vos he parlat abans i de la qual podeu saber punxant Aquí (El Mundo) o Aquí (Revista Makma) o Aquí (diari Información), a on es conten moltes coses de l'obra de l'artista, es va exposar una reproducció del mural de l'Aeroport que és el de damunt.
Estos tres murals estan en els portals d'un edifici de les Carolines el projecte del qual va fer José Blanco en 1969, amb una fatxada prou geomètrica i que sempre m'ha agradat. En els tres portals de la primera fase estan estos tres murals, ben diferents els uns dels altres. No sé si els va fer ell o no, però la coincidència de l'autoria de l'edifici amb la seua faceta de muralista fa suposar que sí, no tenen firma, però almenys li donen un toc original als vestíbuls.
I encara que és difícil tindre fotos de l'exterior d'Il Paradiso, en el grup homònim de Facebook alguna n'han posat i aquí les reproduïsc. No sé l'autor excepte de l'última, una foto aèria de la zona amb la discoteca en primer terme i el "Play Boy" a la dreta, també en la llavors carretera local A-190 d'Alacant al Campello i hui av. Condomina, firmada per J. L. Candela. Desconec si la decoració exterior va ser també obra seua, a vore si algú ens dona llum... Segurament hi ha molts treballs més que desconec, però n'hi ha dos l'estètica dels quals és molt aproximada a la seua obra: un en la mitgera de l'antic cinema Terraza del c/ Góngora 9 i un altre a la casa del c/ Colom 10 que es va pintar molts anys després de morir l'artista, ignore si va estar inspirat en la seua obra o va ser un esbós que va deixar l'autor.
Els meus agraïments a Rubén Bodewig i al grup "Yo también iba a Il Paradiso" de Facebook.
Si algú confirma l'autoria dels murals de les Carolines o vol dir alguna cosa sobre l'article m'ho pot deixar aquí, en els comentaris, o en el correu del blog: alacantideprofit@gmail.com. I és clar, posem música i per descomptat dels anys 80. No sé si ABC van estar en "El Para" però seguríssim que la seua música va sonar a tot drap i és que "The Look of Love" va ser un exitàs mundial i que està vigent encara hui dia. Els seus autors van ser Martin Fry, Mark White, Stephen Singleton, David Palmer i Mark Lickley.
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
Entradas
