Mostrando entradas con la etiqueta Juan Vidal Ramos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Juan Vidal Ramos. Mostrar todas las entradas

jueves, 11 de enero de 2024

COM A NOVES 148: CATÀLEG VISUAL, NOMÉS FOTOS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Només fotos actuals, antigues, plànols d'alguns dels edificis i fitxes del catàleg de l'Ajuntament d'Alacant. Al final, llistat d'edificis i imàtgens per si es vol consultar. I nadala americana.
1
2
3
4
5

Llistat:
1: Campos Vasallo 11, frontera estat final i fitxa del catàleg de proteccions.
2: Altamira 2 i rambla de Méndez Núñez 6. Imatge històrica de la Rambla, projecte de 1940 de Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos per a Evaristo Marimón. Fitxa del catàleg de proteccions de l'Ajuntament, fronteres amb bastida i resultat final.
3: Poeta Zorrilla 29, Jacinto Maltés 21. Estat final i plànol de fronteres del projecte d'Alfonso Fajardo Aguado de 1968 per a Rafael Alcaraz.
4: Altamira 24. Estat anterior, plànol projecte de Francisco Muñoz de 1950 per a Manuel Alberola i altres. Estat final i rètol de l'estudi fotogràfic Ernesto, que va estar en la frontera molts anys després de tancar l'estudi.
5: Sants Metges 3, durant les obres i al final d'elles.
I tenim música, concretament "My Favorite Things", una composició de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II per al musical The Sound of Music de 1959 que es va fer mundialment famosa per la pel·lícula de 1965 que aquí es va anomenar "Somriures i llàgrimes" amb Julie Andrews d'estrela. De versions, les que se'n vullguen buscar i trobar, però com que estem en el 24 de desembre doncs vos en duc dos: una de Diana Ros i The Supremes que és la nadala, una versió amb un arranjament orquestral inclús excessiu. I després la d'Ariana Grande, que en 2019 la va cantar amb el nom de "7 Rings" encara que amb una altra lletra. Perquè no digueu que no soc quasi modern...

domingo, 24 de diciembre de 2023

COMO NUEVAS 148: CATÁLOGO VISUAL, SOLO FOTOS.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Solo fotos actuales, antiguas, planos de algunos de los edificios y fichas del Catálogo del Ayuntamiento de Alicante. Al final, listado de edificios e imágenes por si se quiere consultar. Y villancico americano.

1





2

3



4

5
Listado:
1: Campos Vasallo 11, fachada estado final y ficha del Catálogo de protecciones.
2: Altamira 2 y Rambla de Méndez Núñez 6. Imagen histórica de la Rambla, proyecto de 1940 de Juan   Vidal Ramos y Julio Ruíz Olmos para Evaristo Marimón. Ficha del Catálogo de protecciones del   Ayuntamiento, fachada con andamio y resultado final.
3: Poeta Zorrilla 29, Jacinto Máltés 21. Estado final y plano de fachada del proyecto de Alfonso Fajardo Aguado de 1968 para Rafael Alcaraz.
4: Altamira 24. Estado anterior, plano proyecto de Fco. Muñoz de 1950 para Manuel Alberola y otros. Estado final y rótulo del estudio fotográfico Ernesto que estuvo en la fachada muchos años después de cerrar el estudio.
5: Santos Médicos 3, durante las obras y al final de ellas.
Y tenemos música, concretamente "My Favorite Things" una composición de Richard Rodgers y Oscar Hammerstein II para el musical The sound of Music" de 1959 que se hizo mundialmente famosa por la película de 1965 que aquí se llamó "Sonrisas y lágrimas" con Julie Andrews de estrella. Versiones las que se quieran buscar y encontrar, pero como estamos en el 24 de diciembre, pues os traigo dos: una de Diana Ros y The Supremes que es el villancico, una versión con un arreglo orquestal incluso excesivo. Y luego la de Ariana Grande que en 2019 la cantó con el nombre de "7 rings" aunque con otra letra. para que no digáis que no soy casi moderno... 











sábado, 27 de mayo de 2023

L'ESCALINATA D'ACCÉS A SANTA MARIA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versió en castellano en ESTE ENLACE

 L'accidentada topografia de la nostra ciutat justifica l'existència d'escales i rampes en els nostres carrers, sobretot en el centre, que està als peus dels castells de Sant Ferran i de Santa Bàrbera, i en la resta, no ens oblidem de la fabulosa serra Grossa i confrontants, de les llomes del Garbinet, les llometes del Cap, etc.
I encara que les escales de l'institut Jordi Juan són espectaculars, les de l'altre Jordi Juan (el carrer) són històriques, salven el seu desnivell amb la plaça de Santa Maria, i el c. Vila Vella. I no sempre van ser així, segurament en el seu moment ni existia escala com a tal, sinó una simple rampa, però ens centrarem en el gran canvi que va tindre lloc en el segle XX, concretament en 1968, quan l'arquitecte municipal Miguel López González, i previ acord amb la Comisión de Fomento, va redactar el projecte de reforma, adoptant la solució d'acurtar la seua llargària des dels 35 m als 19 m, mantenint no obstant això la seua amplària, que es va decidir no estretir per a no desplaçar l'eix visual amb la porta sud de l'església (llavors encara no era basílica) i aconseguint un traçat més còmode. Es va pressupostar i adjudicar en 712.753,34 ₧ a Don Francisco Morote Forner. Es va demolir l'existent i es va substituir per materials nobles (escalons de pedra, pilastres monolítiques, barana de ferro, paviment de cinquetes, etc., etc.) però vegem la galeria de fotos...
Eren unes escales prou majestuoses, amb gran desenvolupament longitudinal amb baranes de pedra artificial amb elaborades rosasses i pilastres intermèdies. Un parell de llavorats fanals les il·luminaven (en fotos següents s'aprecia millor).
Estat actual i comparació assenyalant en roig l'antic perfil longitudinal de l'escala.
Plànol de projecte: en roig s'assenyala l'escala a demolir.
Plànol de l'escala a eliminar. Els números són les entrades a les cases que s'efectuava pels replanells. Com podem apreciar, el tram més baix tenia un pendent més suau, els escalons eren més amples. El plànol és un fragment de l'original i s'ha ressaltat en blanc la planta per a millorar la seua visió, perquè, atesa l'antiguitat del document, la qualitat de reproducció no era l'òptima.
Detall de la baranes que es col·locarien tant en la plaça (amb Jordi Juan i Vila Vella) com en la mateixa escala.
L'edifici més afectat pel canvi de desenvolupament de l'escala va ser el núm. 23 del carrer, que va haver de baixar la seua porta d'accés i afegir escalons interiors per a salvar la cota fins a la base del mateix buc d'escala d'este. La planta baixa va quedar convertida en una entreplanta. Ja no s'accedia pel replanell, sinó per la vorera del carrer.
En esta impressionant foto, veem que ans de la balustrada no hi havia res, un simple ampit i igual ni existia l'escala. L'enorme desaigüe de la plaça (a on a més baixava pel c. Institut tota l'aigua de pluja del castell i la plaça del Pont i limítrofs) coincidia amb el c. Niàgara...
Encara que no dispose de les dates originals en què es va fer la balustrada de rosasses (per a poder-nos entendre, era quasi igual que la que corona la Casa de Carbonell), supose que seria de principis del segle XX, potser la primera dècada. Dos artístics fanals il·luminaven tant l'escala com la plaça. Ministeri de Cultura.
En esta foto del Ministeri de Cultura s'aprecien millor el fanal superior i la barana del c. Vila Vella. Atenció al paviment també desaparegut.
En la imatge la ruïna de la balustrada del c. Vila Vella és evident, així que es va decidir arreglar-la igualment, es va adjudicar per un import de 94.038,60 ₧ a Don Antonio García Miralles també en 1968.
Obra germana, encara que separada d'elles, va ser la reparació del ferm deteriorat de la plaça i al març de 1971, ans de la Setmana Santa, es va adjudicar a Pastor Peris per un import de 15.512,69 ₧.
Estat actual de la barana i de la plaça.
I en ser l'edifici més afectat pel canvi de nivell en acurtar l'escala, incloc en este article l'edifici de Jordi Juan 23, un magnífic exemple d'arquitectura de principis del segle XX, catalogat i del qual només es conserva la frontera perquè es va buidar totalment, fins al punt que l'arc que donava accés a l'escala des del vestíbul i que podem vore en l'última foto també ha sigut destruït. Està catalogat.
En definitiva dos coses que objectar: la desaparició de la balustrada modernista que potser en unes altres ciutats haurien reconstruït, deixant l'escala amb el seu traçat original, i també la desaparició de l'edifici del núm. 25, que com veem en les instantànies antigues també era digne de conservar, però que ha sigut substituït per un anodí edifici blanc, sense cap personalitat.
Però fa relativament poc es va tornar a reformar tot, encara que l'actuació en l'escala es va limitar al canvi de barana per una altra prou més gruixuda, de metall i fusta, amb passamà interior d'acer inoxidable. En esta ocasió el gran canvi va tindre lloc en la mateixa plaça i el seu accés per Vila Vella, creant unes escales i canviant tot el paviment, deixant-lo lliset i lluent. Una pena no haver recuperat el de cinquetes original combinat amb franges de pedra, després anem a Sevilla, per exemple, i ens admirem que allí siga tot "més històric".
I clar, música que no falte i "Stairway to Heaven" ('Escala al cel'), exitàs de Led Zeppelin embolicat en polèmiques de plagi i també de suposades connotacions satàniques i jo que sé. Composta per Jimmy Page i Robert Plant continua sent una composició molt valorada i admirada a pesar dels lustres...

sábado, 20 de mayo de 2023

LA ESCALINATA DE ACCESO A SANTA MARÍA.

Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 
La accidentada topografía de nuestra ciudad, justifica la existencia de escaleras y rampas en nuestras calles, sobre todo en el centro, que está a los pies del Tossal y del Benacantil y en el resto, no nos olvidamos de la fabulosa Serra Grossa y colindantes, de las Lomas del Garbinet, del Faro, etc...
Y aunque las escaleras del instituto Jorge Juan son espectaculares, las del otro Jorge Juan (la calle) son históricas, salvan su desnivel con la plaza de Santa María, y la C/Villavieja. Y no siempre fueron así, seguramente en su día ni existiera escalera como tal, sino una simple rampa, pero vamos a centrarnos en el gran cambio que tuvo lugar  en el siglo XX concretamente, en 1968, cuando el arquitecto municipal Miguel López González, y previo acuerdo con la Comisión de Fomento, redactó el proyecto de reforma, adoptando la solución de acortar su longitud desde los 35 m a los 19 m, manteniendo no obstante su anchura que se decidió no estrechar para no desplazar el eje visual con la puerta sur de la iglesia (entonces aún no era basílica) y consiguiendo un trazado más cómodo. Se presupuestó y adjudicó en 712.753,34 pts a D, Francisco Morote Forner. Se demolió  lo existente y se sustituyó por materiales nobles (peldaños de piedra, pilastras monolíticas, barandilla de hierro, pavimento de cantos rodados, etc,etc...) pero vamos a la galería de fotos...
Eran unas escaleras bastante majestuosas, con gran desarrollo longitudinal con barandillas de piedra artificial con elaborados rosetones y pilastras intermedias. Un par de labradas farolas las iluminaban (en fotos siguientes se aprecia mejor).



Estado actual y comparativa señalando en rojo el antiguo perfil longitudinal de la escalera.
Plano de proyecto: en rojo se señala la escalera a demoler.
Plano de la escalera a eliminar. Los números son las entradas a las casas  que se efectuaba por los rellanos. Como podemos apreciar, el tramo más bajo, tenía una pendiente más suave, los escalones eran más anchos. El plano es un fragmento del original y se ha resaltado en blanco la planta para mejorar su visión, porque dada la antigüedad del documento, la calidad de reproducción no era la óptima.

Detalle de la barandillas que se colocarían tanto en la plaza (con Jorge Juan y Villavieja) como en la propia escalera.
El edificio más afectado por el cambio de desarrollo de la escalera fue el nº 23 de la calle, que tuvo que bajar su puerta de acceso y añadir peldaños interiores para salvar la cota hasta la base de la propia caja de escalera del mismo. La planta baja quedó convertida en una entreplanta. Ya no se accedía por el rellano, sino por la acera de la calle.
En esta impresionante foto, vemos que antes de la balaustrada no había nada, un simple antepecho e igual ni existía la escalera. El enorme desagüe de la plaza (donde además bajaba por la C/del Instituto toda el agua de lluvia del Castillo y la Pza del Puente y aledaños) coincidía con la C/Niágara...

Aunque no dispongo de las fechas originales en que se hizo la balaustrada de rosetones (para podernos entender, era casi igual que la que corona la Casa Carbonell) supongo que sería de principios del siglo XX, quizás la primera década. Dos artísticas farolas iluminaban tanto la escalera como la plaza. Ministerio de Cultura.

En esta foto del Ministerio de Cultura, se aprecian mejor la farola superior y la barandilla de la C/Villavieja). Ojo al pavimento también desaparecido.
En la imagen, la ruina de la balaustrada de la C/Villavieja es evidente, así que se decidió arreglarla igualmente, se adjudicó por un importe de 94.038,60 pts a D. Antonio García Miralles también en 1968.
Obra hermana aunque separada de ellas, fue el arreglo del deteriorado firme de la plaza y en marzo de 1971, antes de la Semana Santa, se adjudicó a Pastor Peris por un importe de 15.512,69 pts.
Estado actual de la barandilla y de la plaza.



Y al ser el edificio más afectado por el cambio de nivel al acortar la escalera, incluyo en este artículo al edificio de Jorge Juan 23, un magnífico ejemplo de arquitectura de principios del siglo XX, catalogado y del que solo se conserva su fachada porque se vació totalmente, hasta el punto que la cancela que cerraba como segunda puerta interior de acceso a la casa y que  podemos ver en la última foto, también ha sido destruida.  Está catalogado.
En definitiva dos cosas que objetar: la desaparición de la balaustrada modernista que quizás en otras ciudades hubieran reconstruido, dejando la escalera con su trazado original y también la desaparición del edificio del nº 25, que como vemos en las instantáneas antiguas, también era digno de conservar pero que ha sido sustituido por un anodino edifico blanco, sin personalidad alguna.
Pero hace relativamente poco, se volvió a reformar todo, aunque la actuación en la escalera se limitó al cambio de barandilla por otra bastante más gruesa, de metal y madera, con pasamanos interior de acero inoxidable. En esta ocasión el gran cambio tuvo lugar en la propia plaza y su acceso por Villavieja, creando unas escaleras y cambiando todo el pavimento, dejándolo lisito y reluciente. una pena no haber recuperado el de cantos rodados original combinado con franjas de piedra, luego vamos a Sevilla por ejemplo, y nos admiramos de que allí sea todo "más histórico".
Y claro, música que no falte y "Stairway to Heaven" (Escalera hacia el cielo) exitazo de Led Zeppelin envuelto en polémicas de plagio y también de supuestas connotaciones satánicas y yo que sé. Compuesta por Jimmy Page y Robert Plant sigue siendo una composición muy valorada y admirada a pesar de los lustros...