martes, 23 de marzo de 2021

COM A NOU 126: HISTÒRIC, AMB AFEGIT I CATALOGAT (3)

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
 
 Esta esplèndida cantonada de la Plaça dels Cavalls 10 i Av. de l'Estació 2 no sempre va ser així, perquè el seu projecte original data de 1930 i firmat per Juan Vidal Ramos que a més a més va fer a la plaça dos altres edificis als quals va dotar també amb mirador cilíndric al cantó. Desafortunadament, els altres dos, situats a la confluència amb Alfons el Savi (on estan ara l'Iruña i el Banco Santander), han desaparegut, mentre que este només va ser alterat (i prou) en afegir-li 3 plantes en 1963, perquè Juan Antonio García Solera va conservar el cilindre i els buits, però no els del mirador, els adorns de la façana ni la cornisa ni la balustrada de coronació. En fi: a les fotos antigues ho podeu apreciar. No és l'únic cas on ha ocorregut açò, aleshores es veia tota esta arquitectura (amb a penes 35 anys de vida) antiga i desfasada i s'intentava desfigurar i "modernitzar" aprofitant l'augment d'alçària. Un cas molt pròxim és el de Av. Estació 3/General O'Donnell on també García Solera, va "simplificar" l'edifici de què no he trobat plànols en fer-lo més alt. Però bo, anem al que ens ocupa perquè recentment ha sigut rehabilitada la façana novament (en 2015 va tindre l'anterior) i com veurem no ha sigut una simple pintada, en alguns balcons s'han canviat els forjats.
Estat final de l'actual rehabilitació.
Preciós projecte de Juan Vidal Ramos per a José Sevilla en 1930 "a la Plaça de la Independència i Av. Alfons XIII" encara que és veritat que després hi va haver variacions en la seua edificació. A.M.A.
A esta foto es pot apreciar l'edifici en construcció.
Imàtgens del primer edifici ja construït.
Plànols de la façana de l'ampliació en alçària de J. A. García Solera, per a José Fernández Ventura en 1963. A.M.A.
A esta magnífica fotografia (proporcionada per M. J. Aliaga Martínez) podem apreciar baix a la dreta l'edifici en obres durant la seua ampliació, es pot veure perfectament la caixa de l'escala. També es pot veure que estan encara els altres dos edificis de mirador cilíndric al cantó, del mateix autor.
Fitxa del catàleg i imatge de l'edifici després de la rehabilitació de 2015.
Diverses fases de l'actuació sobre les façanes de l'edifici.
I una altra imatge de l'estat final de les obres.
Plànols de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.
Bo, i com sempre em diuen que pose música viejuna, hui aniré un pas més enllà perquè, com hem vist abans, l'actual Av. de l'Estació va tindre altres noms, entre ells el d'Alfons XIII i aprofitant que, entre moltes altres coses que no és el cas de tractar ací, va ser accionista de l'hotel Ritz de Madrid i veges per on, Lilian de Celis ens cantarà el curiós cuplet "Las tardes del Ritz" una peça de museu que forma part fins i tot del catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya i que varen compondre Genaro Monreal i Álvaro Retana.

viernes, 19 de marzo de 2021

COMO NUEVO 126: HISTÓRICO, CON AÑADIDO Y CATALOGADO (3)

Versió en valencià en ESTE ENLLAÇ

Esta espléndida esquina  de la Plaza de Los Luceros 10 y Avda de La Estación 2, no siempre fue así, porque su proyecto original data de 1930 y firmado por Juan Vidal Ramos que además hizo en la plaza otros dos edificios a los que dotó también con mirador cilíndrico en la esquina. Desafortunadamente, los otros dos, situados en la confluencia con Alfonso el Sabio (donde están ahora el Iruña y el Banco Santander) han desaparecido, mientras que éste, solo fue alterado (y bastante) al añadirle 3 plantas en 1963, porque Juan Antonio García Solera conservó el cilindro y los huecos, pero no los del mirador, los adornos de la fachada ni la cornisa ni la balaustrada de coronación, en fin: en las fotos antiguas lo podéis apreciar. No es el único caso donde ha ocurrido esto, entonces se veía toda esta arquitectura (con apenas 35 años de vida) antigua y desfasada y se intentaba desfigurar y "modernizar" aprovechando el aumento de altura. Un caso muy cercano, es el de Avda Estación 3/General O'Donnell donde también García Solera, "simplificó" el edificio del que no he encontrado planos al hacerlo más alto. Pero bueno, vayamos al que nos ocupa pues recientemente ha sido rehabilitada la fachada nuevamente (en 2015 tuvo la anterior) y como veremos no ha sido una simple pintura, en varios balcones se han cambiado los forjados.

Estado final de la actual rehabilitación.
Precioso proyecto de Juan Vidal Ramos para José Sevilla en 1930 "en la Plaza de la Independencia y Avda Alfonso XIII" aunque es verdad que luego hubo variaciones en su edificación. A.M.A.
En esta foto se puede apreciar el edificio en construcción.


Imágenes del primer edificio ya construido.


Planos de la fachada de la ampliación en altura de J.A. García Solera, para José Fernández Ventura en 1963. A.M.A.

En esta magnífica fotografía (proporcionada por M.J. Aliaga Martínez) podemos apreciar bajo a la derecha, el edificio en obras durante su ampliación, se puede ver perfectamente la caja de la escalera. También se puede ver que están aún los otros dos edificios de mirador cilíndrico en esquina, del mismo autor.



Ficha del catálogo e imagen del edificio después de la rehabilitación de 2015.



Diversas fases de la actuación sobre las fachadas del edificio.

Y otra imagen del estado final de las obras.
Los planos son del Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante.
Bueno y como siempre me dicen que pongo música viejuna, hoy voy a rizar el rizo porque como hemos visto antes, la actual Avda de La Estación, tuvo otros nombres, entre ellos el de Alfonso XIII y aprovechando que entre otras muchas cosas que no es el caso de tratar aquí, fue accionista del hotel Ritz de Madrid y mira por donde, Lilian de Celis nos va a cantar el curioso cuplé  "Las tardes del Ritz" una pieza de museo que forma parte incluso del catálogo de la Biblioteca Nacional de España y que compusieron Genaro Monreal y Álvaro Retana.

















miércoles, 17 de marzo de 2021

EL TÚNEL D'ALFONS EL SAVI I SANT ANTONI

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
 
 I no em referisc al túnel del tram (que també partix l'estació Mercado que està/va a Sant Antoni) sinó a la prolongació d'Alfons el Savi per a enllaçar amb la carretera de València i que era una vella aspiració de la ciutat (com ho va ser, per exemple, el desmunt de la Montanyeta) per a poder accedir a la principal carretera que aplegava a la ciutat sense haver de pegar la volta a la serra del Benacantil per qualsevol dels seus costats, la qual cosa es considerava una prioritat. I per això en 1957, ja estava fet el projecte per a aconseguir-ho.
I per a això i també per a fer un camí de ronda que permetera als alacantins passejar respirant els aires de la frondosa pinada, calia expropiar una multitud de cases, locals i barraques d'un barri marginal des de feia dècades a pesar d'estar al mateix centre. A continuació veurem en què consistia el túnel, quantes cases s'expropiaven i quanta gent es veia afectada per allò.
Vista de la ciutat des del castell de Santa Bàrbara, al terç inferior de la foto, el barri de Sant Antoni, resguardat per dos edificis emblemàtics (la Plaça de Bous i la Fàbrica de Tabacs) i per la imponent mola del Benacantil.
Infografia del traçat previst del túnel superposat sobre una foto aèria de la ciutat de 1957. A.M.A.
Plànol de les expropiacions previstes (en color rosat) i de les adquirides i demolides en roig. En unes fines línies, està tant el túnel previst com el traçat de l'actual Jaume II. El plànol original estava capgirat, però he preferit posar-lo en la direcció sensiblement paral·lela a com es miren normalment els plànols, és a dir amb el N cap amunt, encara que tampoc està exactament així, està girat una mica per raons de publicació. Plànol original de l'A.M.A. Superposició dels traçats viaris i del túnel, obra de Gonzalo Pons Delgado.
Terrorífica llista de propietats, famílies, cases, negocis, etc. que havien de ser expropiats. A la memòria del projecte es deia que "72 eren barraques de rajola, construïdes majoritàriament pels seus inquilins, en pèssimes condicions d'habitabilitat i higiene i sense el menor decòrum. La resta (exceptuant les situades als carrers de major importància...) són generalment plantes baixes en acusat estat d'abandó pels propietaris" i "totes elles componen la zona de les Províncies i disseminades sense ordre ni concert per la falda oest, pressuposen pel seu indecorós aspecte, la necessitat més imperiosa de solucionar ordenadament i racional de totes les que es plantegen al millorament de la ciutat". Fragment de l'escrit de l'arquitecte municipal a l'alcalde. A.M.A.
El traçat no era tot en túnel, al principi seguia en superfície i amb acusada pendent, amb connexions amb els carrers existents (175 m), després ja en la serra, ho feia en trinxera (130 m), s'endinsava en túnel (215 m) i tornava a eixir en trinxera i superfície (305 m) fins a la seua connexió amb el c/ Vázquez de Mella on actualment està l'inici de la carretera d'accés al castell, enfront del Perpetuo Socorro. L'alçària del túnel era de 7 m i la seua amplària de 17,50 m, amb voreres de 2 a 2,5 m. A l'inici pel costat d'Alfons el Savi, es creava una plaça de 20 x 45 m. Quantitats aproximades. He indicat al plànol la situació del c/ Sant Vicent (SV), Díaz Moreu (DM), Pouet (PZ) i Trafalgar (TR). Plànol original de l'A.M.A.
Plànol d'expropiacions sobre la trama urbana actual. Gentilesa de Gonzalo Pons Delgado.
Imatge de misèria i barraquisme a principi del segle XX que segons sembla es va perpetuar molts anys. Al final els expropiats van ser reallotjats majoritàriament al barri Mil Viviendas, inaugurat el 1959. Imàtgens d'origen desconegut.
Sorprenent imatge d'una font pública situada al començament d'Alfons el Savi, on a més es pot veure el c/ Enginyer Francisco Mira, sentenciat a desaparéixer (tal com va passar) pel túnel o per tots els projectes successius de la prolongació de l'avinguda. Segurament baixarien amb els seus pesats cànters unes quantes volta al dia les senyores que estaven a l'anterior foto. Esta imatge va ser pujada a Facebook per José Salva Soler.
Esta és la desoladora imatge de molts racons del barri: solars a voltes tan minúsculs que només tenen 22 m², cosa que dificulta la seua venda llevat que s'agreguen a altres confrontants. Segons l'associació de veïns, n'hi ha més de 200 a tot el barri, de diferents grandàries i a tots els carrers. Tots tenen amo, clar, però molts són d'hereus o persones sense parador conegut.
I per a acabar estes precioses cases (la primera feta pols) dels c/ Trafalgar i Pouet.
En definitiva: un barri urbanísticament problemàtic per l'atomització de la propietat, per haver estat tants anys amenaçats per les expropiacions (i per tant propiciant el seu abandó i marginació) i objecte dels cobdiciosos desitjos d'especuladors.
Els meus agraïments a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant i a Gonzalo per les seues infografies.
I atenció: açò no acaba ací, promet un altre article sobre la qüestió...
I si important és el Benacantil per al barri, una altra muntanya també ho era per als nostres intèrprets però que per molt alta que fora la saltaven... Em referisc a l'arxifamosa cançó "Ain't No Mountain High Enough" composta per Ashford & Simpson i que va ser un gran èxit el 1967 cantada per Marvin Gaye i Tammi Terrell i que va tornar a encimbellar-se el 1970 a les llistes d'èxit amb Diana Ross com a intèrpret acompanyada per un luxosíssim arranjament d'orquestra i cors. Vos pose les dos perquè cadascú trie la que preferisca.

lunes, 15 de marzo de 2021

EL TÚNEL DE ALFONSO EL SABIO Y SAN ANTÓN.

 Y no me refiero al túnel del tram (que también parte la estación Mercado que está/ba en San Antón) sino a la prolongación de Alfonso el Sabio para enlazar con la carretera de Valencia y que era una vieja aspiración de la ciudad (como lo fue por ejemplo, el desmonte de la Muntanyeta) para poder acceder a la principal carretera que llegaba a la ciudad sin tener que rodear el monte Benacantil por cualquiera de sus lados, lo que se consideraba una prioridad. Y por eso en 1957, ya estaba hecho el proyecto para conseguirlo.

Y para eso y también para hacer un camino de ronda que permitiera a los alicantinos pasear respirando los aires de la frondosa pinada, hacía falta expropiar una multitud de casas, locales y barracas de un barrio marginal desde hacía décadas pese a estar en el mismísimo centro. Vamos a ver a continuación en qué consistía el túnel, cuantas casas se expropiaban y cuanta gente se veía afectada por ello.

Vista de la ciudad desde el Castillo de Santa Bárbara, en el tercio inferior de la foto, el barrio de San Antón, resguardado por dos edificios emblemáticos (la Plaza de Toros y la Fábrica de Tabacos) y por la imponente mole del Benacantil.

Infografía del trazado previsto del túnel superpuesto sobre una foto aérea de la ciudad de 1957. A.M.A.

Plano de las expropiaciones previstas (en color rosado) y de las adquiridas y demolidas en rojo. En unas finas líneas, está tanto el túnel previsto como el trazado de la actual Jaume II. El plano original estaba volteado, pero he preferido ponerlo en la dirección sensiblemente paralela según se miran normalmente los planos, es decir con el N hacia arriba, aunque tampoco está exactamente así, está girado un tanto por razones de publicación. Plano original del A.M.A. Superposición de los trazados viarios y del túnel, obra de Gonzalo Pons Delgado.

Terrorífica lista de propiedades, familias, casas, negocios, etc que tenían que ser expropiados. En la memoria del proyecto se hablaba de que "72 eran barracas de ladrillo, construidas en su mayoría por sus inquilinos, en pésimas condiciones de habitabilidad e higiene y sin el menor decoro. El resto (exceptuando las situadas en las calles de mayor importancia...) son por lo general plantas bajas en acusado estado de abandono por los propietarios". y "todas ellas componen la zona de Las Provincias y diseminadas sin orden ni concierto por la ladera Oeste , presuponen por su indecoroso aspecto, la necesidad más apremiante de solucionar ordenada y racionalmente de todas las que se plantean al mejoramiento de la ciudad". Fragmento del escrito del arquitecto municipal al alcalde. A.M.A.

El trazado no era todo en túnel, al principio seguía en superficie y con acusada pendiente, con conexiones con las calles existentes (175m), luego ya en el monte, lo hacía en trinchera (130 m), se adentraba en túnel (215m) y volvía a salir en trinchera y superficie ( 305m) hasta su conexión con la C/Vázquez de Mella donde actualmente está el inicio de la carretera de acceso al Castillo, frente al Perpetuo Socorro. La altura del túnel era de 7m y su anchura de 17,50 m, con aceras de 2 a 2,5 m. En el inicio lado Alfonso el Sabio, se creaba una plaza de 20 x 45m. Cantidades aproximadas. He indicado en el plano, la situación de la C/San Vicente (SV), Díaz Moreu (DM), del Pozo (PZ) y Trafalgar (TR). Plano original del A.M.A.

Plano de expropiaciones sobre la trama urbana actual. Gentileza de Gonzalo Delgado Pons.

Imagen de miseria y chabolismo a principio del siglo XX que por lo visto se perpetuó muchos años. Al final los expropiados fueron realojados en su mayoría en las Mil Viviendas, inauguradas en 1959. Imágenes de origen desconocido.

Sorprendente imagen de una fuente pública situada al comienzo de Alfonso el Sabio, donde además puede verse la C/Ingeniero Francisco Mira, sentenciada a desaparecer (como así fue) por el túnel o por todos los proyectos sucesivos de la prolongación de la avenida. Seguramente bajarían con sus pesados cántaros varias veces al día las sras que estaban en la anterior foto. Esta imagen fue subida en facebook por José Salva Soler.

Esta es la desoladora imagen de muchos rincones del barrio: solares a veces tan minúsculos que solo tienen 22 m2, lo que dificulta su venta salvo que se agreguen a otros colindantes. Según la asociación de vecinos, hay más de 200 en todo el barrio, de diferentes tamaños y en todas las calles. Todos tiene dueño, claro, pero muchos de herederos o personas sin paradero conocido.



Y para acabar estas preciosas casas (la primera hecha polvo) de las C/Trafalgar y Pozo.

En definitiva: un barrio urbanísticamente problemático por la atomización de la propiedad, por haber estado tantos años amenazados por las expropiaciones (y por lo tanto propiciando su abandono y marginación) y objeto de los codiciosos deseos de especuladores.
Mis agradecimientos al Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante y a Gonzalo por sus infografías.
Y ojo: esto no acaba aquí, prometo otro artículo sobre el asunto...
Y si importante es el Benacantil para el barrio, otra montaña también lo era para nuestros intérpretes pero que por muy alta que fuera la saltaban...me refiero a la archifamosa canción " Ain't No Mountain High Enough" compuesta por Ashford & Simpson y que fue un gran éxito en 1967 cantada por Marvin Gaye y Tammi Terrell y que volvió a encumbrarse en 1970 en las listas de éxito con Diana Ross como intérprete acompañada por un lujosísimo arreglo de orquesta y coros. Os pongo las dos para que cada uno escoja la que prefiera.

Versió en valencià, gentilesa de Gonzalo Pons Delgado en  ESTE ENLLAÇ