LA CASA ROMEU (O DELS ANGELETS) I LA GOLETA

Clique ací per a escoltar l'article:

 Em referisc a la casa de planta baixa i tres pisos que ocupa el número 13 del carrer de Sant Ferran amb façana a l'Esplanada. L'he batejada com a Casa Romeu perquè ha pertangut tradicionalment a esta família, que va tindre fins al 2011 els baixos llogats al restaurant La Goleta, de què parlarem després. Sembla xicoteta al costat dels edificis de més de nou plantes que la flanquegen, però eixa era més o menys l'alçària que feien les cases del passeig dels Màrtirs a principis del segle XX. Amb més de 115 anys és una de les poques supervivents d'eixe passeig i pareix que per ella no passen els anys perquè, a més del fet que no ha patit reformes ni ampliacions traumàtiques, està en un estat de conservació magnífic. Han desaparegut, però, els sis miradors que tenia a la façana de l'Esplanada. Vegem-la.

Estes últimes dos fotos de la primera dècada del segle XX són de les col·leccions fotogràfiques de l'Arxiu Municipal d'Alacant. A la primera veiem el passeig dels Màrtirs, la casa amb els miradors a l'esquerra i el Mercat Vell al fons. A la segona veiem com les parades s'escampen des del mercat pel carrer de Sant Ferran per davant de la casa.

Vet ací els plànols de la casa. Va ser promoguda per Enrique Romeu el 1903 i dissenyada pel prolífic mestre d'obres Nadal Cantó (autor, entre altres, del de la Rambla núm. 12).

Estos són els caps de dona alats pels quals li hem posat a la casa el malnom de Casa dels Angelets. Les seues orgàniques ales de palometa són un delicat detall modernista, encara que l'edifici en general s'emmarque dins del corrent eclèctic.

A la porta de fusta massissa tallada es veuen les inicials d'Enrique Romeu i l'any 1905, probablement quan varen finalitzar les obres de construcció de la casa.

L'immoble està declarat Bé de Rellevància Local, però no té protecció integral, i atenció! Que es permet l'elevació de tres pisos (reculats només pel costat de l'Esplanada) i un àtic! Em pregunte com quedarà la casa de quatre plantes, que s'ha conservat tan bé durant estos 115 anys, si li planten damunt quatre pisos més.

Com he dit, a este edifici va estar fins al 2011 La Goleta, de la qual ja s'ha parlat al blog, a ESTE ARTICLE. Ahí va treballar durant 45 anys el meu avi, Vicente Pons, com a cambrer. Quan hi va començar, el 1951, a Alacant hi havia només uns cinc restaurants (Ivory, Riu-rau, Colón, Alianza i La Goleta), i este era el millor situat. Per eixe motiu era una cita imprescindible per a la gent famosa que passava per Alacant.

La segona foto és de l'arxiu de Perfecto Arjones. Entre el passeig i les cases encara hi havia un carrer per on passaven els cotxes.

Els restaurants en eixa època funcionaven d'una manera molt diferent a com ho fan ara. Per exemple, els cuiners preparaven des de zero tots els plats que la clientela demanava. Aleshores, si algú demanava una paella, havia d'esperar 20 minuts que la feren, i si demanava un pollastre rostit, fàcilment uns 45 minuts. La gent que hi anava passava al restaurant tota l'hora de dinar i només hi havia un torn. A més a més, els aliments eren frescos, algunes voltes el meu avi anava el mateix dia al Mercat Central a comprar les fruites i verdures. Per cert, no tenien sou, es pagava un 15 % més pel servici, un 10 % per als cambrers i un 5 % per als cuiners.

Reconstrucció aproximada de La Goleta basada en el testimoni del meu avi i en el plànol del Chico la Blusa, el restaurant que hi havia abans al mateix local, que mostre a continuació:

A propòsit, al Chico la Blusa Miguel López González va instal·lar una ingràvida i gegantina marquesina l'any 1940, com es veu a la foto següent de Juan B. Espasa, en la qual els miradors ja han desaparegut. L'home que està davant de la porta és Emilio García Martínez, el propietari.

Un altre aspecte en què els restaurants eren diferents en eixe moment era en els mitjans de què disposaven: aleshores les cuines de gas i les neveres elèctriques no estaven tan esteses. La Goleta funcionava amb una cuina de carbó i una nevera de gel. La cuina de carbó calia encendre-la tots els dies unes dos hores abans perquè agafara temperatura. Al plànol està assenyalada la carbonera, el moble on guardaven el carbó.

D'altra banda, el gel per a la nevera havien de portar-lo tots els dies del magatzem de gel que hi havia on ara és l'edifici Mónaco. La nevera tenia dins uns llibrells on posaven el peix i damunt, el gel. Els recipients tenien uns forats pels quals s'escorria l'aigua del gel fos i d'eixa manera no podria el peix. El seu famós bescuit glacé es feia en unes gelateres de llanda posant-li sal al gel perquè es fonguera i refredara més. Anys després d'aplegar el meu avi hi varen instal·lar una càmera frigorífica amb motor, i més tard, el 1964, dos més al magatzem que tenien a l'edifici de darrere (c/ Sant Ferran, núm. 18).

Com ja s'ha dit moltes voltes, per La Goleta varen passar grans personalitats del moment: cantants, estreles de cine, futbolistes, intel·lectuals... Entre elles Lola Flores, Camilo Sesto, Sara Montiel, Concha Piquer, Ava Gardner, Alfredo Landa, Tony Leblanc, Berlanga, Severo Ochoa i Rafael Alberti.

També l'actor i director estatunidenc Orson Welles, en una de les seues estades a Espanya, va passar per Alacant i va anar a La Goleta. Va dinar arròs al forn i, en acabar, va gitar-se a un dels bancs de l'Esplanada a fumar-se un puro i pegar una becada. Un altre dia, un dissabte de nit, va anar al restaurant i va demanar-los tres gallines vives. Volia traure'ls la sang i gastar-la en una escena de lluita que filmarien a l'endemà a un vaixell.

Tots els plànols pertanyen a l'Arxiu Municipal d'Alacant; agraïsc les seues treballadores i treballadors per la seua tasca.

I per a seguir la tradició del blog posaré una cançó. Com que a la Casa Romeu, i a totes les cases de gent bona que es construïen en eixe moment, hi havia una habitació per a la criada, la cançó serà «Les criades», del fantàstic grup del Camp de Tarragona Roba Estesa, que són el bo i millor de l'escena musical en valencià del moment (com ho eren en la seua època les estreles que anaven a dinar a La Goleta).