LA "DISCOTECA" DE BAIX DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 En realitat se sol·licitava permís per a un "Bar-Club de ball amb tocadiscs", concepte molt allunyat quant a mitjans tècnics, climatització, etc. d'allò que hui coneixem com a discoteca. D'altra banda, que a ningú li estranye l'existència de negocis baix de la hui Basílica, perquè tots els espais de baix de la pròpia església com de baix de la plaça estaven ocupats per tallers (això recorde de xicotet). Però bo, en el cas que hui ens ocupa, es tracta de l'edifici contigu que pel Passeig de Ramiro té Pb i 3 pisos i pel de la Vila Vella només té una planta baixa sense edificació, amb un bonic pati i una esplèndida palmera. Els pisos superiors i el pati són propietat de la parròquia, el de baix particular i, molt al seu pesar, són una comunitat de propietaris perquè compartixen estructura. Però passem a veure l'assumpte de la discoteca i l'oposició del rector del moment i, pel que m'han dit, dels successius titulars al llarg dels anys.

Frontera de l'edifici al Passeig de Ramiro.

Per descomptat està catalogat, és un B.I.C.

"Plànol de reedificació de la casa núm. 2 Plaça de Ramiro pertanyent la planta baixa representada per la tinta negra a Don Antonio Puig i la de carmí a l'Església de Santa Maria". 1882, A.M.A. Plànol gentilesa de Gonzalo Pons Delgado.

Imatge de Google on es veu la teulada de l'edifici i el pati de Santa Maria del qual forma part.

Plànol del local amb les instal·lacions previstes. A.M.A.

Document on s'expressen les objeccions sobre la ventilació del local per part de tècnics municipals, dient que o bé es posaven extractors d'aire o finestrals per damunt de l'altura de la porta, tot això a la frontera. A.M.A.

Instància de Don Gonzalo Romeu Palazuelo que aleshores era el rector i com a veí afectat (els altres eren una finca en construcció i Jalavi SRC [les lletres del qual es poden apreciar miraculosament encara a la frontera, junt amb l'anunci de "Gargoyle"]) ja que les plantes superiors eren la "casa abacial" i no li semblava oportú tindre semblant negoci baix dels seus peus. A.M.A.

Mesures tècniques d'aïllament, fins i tot amb tàblex i fibra de vidre i una pintura aïllant que garantia l'absorció de 80 fons.

Fotos recents del local.

Estar al Facebook té els seus avantatges i un d'ells és tindre com a amic a J. A. Sala Pascual que ha tingut la gentilesa de permetre que reproduïsca part del seu comentari sobre el local:

 

Eixos són dos locals junts baix de l'edifici adjunt a Santa Maria és on viuen els capellans, i que dona per darrere al carrer Vila Vella a més altura per un jardí amb una singular palmera. Eren antigues drassanes on arreglaven les barques penjant-les d'eixos arcs i que després de la desamortització de Mendizábal varen passar a mans privades el primer un magatzem contigu de fontaneria que es deia Jalavi i l'altre el va tindre llogat Consuelo amb els seus fills Fernando i José María i que es varen gastar quasi tota la seua fortuna per a muntar un pub que primer es va dir EL LIMBO. Consuelo va tindre la primera boutique que hi va haver a Alacant que es deia PEPE GONZALEZ a l'Esplanada als baixos de l'Edifici Lamagniere [...] vaig treballar per a eixa família en les obres de condicionament d'eixe local per a pub, allà vaig treballar de peó amb Pepe, un mestre pedrapiquer que va estar presoner al Valle de los Caídos, vàrem restaurar dos dels pilars que subjectaven els arcs que estan davall de l'Església de Sta. Maria que estaven clavillats, tallant, a l'alba i furtivament, rodanxes de 12 cm, d'uns carreus dels quals deien que varen ser de l'Aduaneta i que Asensi el Tragamillas tenia tirats a un descampat prop del cementeri, amb eixes peces vàrem folrar els dos pilars fent-los un bordó on iniciaven la corba.
Els esdeveniments posteriors les cuites amb els inspectors d'obres de l'Aj. el “aconseguiment” de les llicències i les pressions dels capellans de la Basílica per impedir que un pub obrira als seus baixos és material per a una altra història…

 

La veritat és que a més de "El Limbo" que segons sembla va ser el més famós, han passat altres pubs per eixe local segons els amics de Facebook, uns deien que es deia "El Cielo", uns altres que era un bar d'ambient gai i com veiem a l'actualitat encara té el nom de "Rockola".

El local per descomptat és sorprenent amb eixos fabulosos arcs i en un marc... in comparable 😀
Els meus agraïments a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, a J. A. Sala Pascual i a Gonzalo Pons Delgado.
I segur que quan s'anava a posar en marxa el negoci, la cançó més enganxosa d'eixe estiu va ser sense dubte "Juanita Banana" impagable cançó composta per Tash Howard, Murray Kenton i Francisco Ribe Amorós (era una versió de l'original en anglés) i cantada per Luis Aguilé.