COM A NOVES 148: CATÀLEG VISUAL, NOMÉS FOTOS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Només fotos actuals, antigues, plànols d'alguns dels edificis i fitxes del catàleg de l'Ajuntament d'Alacant. Al final, llistat d'edificis i imàtgens per si es vol consultar. I nadala americana.

1

2

3

4

5

Llistat:

1: Campos Vasallo 11, frontera estat final i fitxa del catàleg de proteccions.
2: Altamira 2 i rambla de Méndez Núñez 6. Imatge històrica de la Rambla, projecte de 1940 de Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos per a Evaristo Marimón. Fitxa del catàleg de proteccions de l'Ajuntament, fronteres amb bastida i resultat final.
3: Poeta Zorrilla 29, Jacinto Maltés 21. Estat final i plànol de fronteres del projecte d'Alfonso Fajardo Aguado de 1968 per a Rafael Alcaraz.
4: Altamira 24. Estat anterior, plànol projecte de Francisco Muñoz de 1950 per a Manuel Alberola i altres. Estat final i rètol de l'estudi fotogràfic Ernesto, que va estar en la frontera molts anys després de tancar l'estudi.
5: Sants Metges 3, durant les obres i al final d'elles.
I tenim música, concretament "My Favorite Things", una composició de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II per al musical The Sound of Music de 1959 que es va fer mundialment famosa per la pel·lícula de 1965 que aquí es va anomenar "Somriures i llàgrimes" amb Julie Andrews d'estrela. De versions, les que se'n vullguen buscar i trobar, però com que estem en el 24 de desembre doncs vos en duc dos: una de Diana Ros i The Supremes que és la nadala, una versió amb un arranjament orquestral inclús excessiu. I després la d'Ariana Grande, que en 2019 la va cantar amb el nom de "7 Rings" encara que amb una altra lletra. Perquè no digueu que no soc quasi modern...

COMO NUEVAS 148: CATÁLOGO VISUAL, SOLO FOTOS.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Solo fotos actuales, antiguas, planos de algunos de los edificios y fichas del Catálogo del Ayuntamiento de Alicante. Al final, listado de edificios e imágenes por si se quiere consultar. Y villancico americano.

1

2

3

4

5

Listado:

1: Campos Vasallo 11, fachada estado final y ficha del Catálogo de protecciones.

2: Altamira 2 y Rambla de Méndez Núñez 6. Imagen histórica de la Rambla, proyecto de 1940 de Juan   Vidal Ramos y Julio Ruíz Olmos para Evaristo Marimón. Ficha del Catálogo de protecciones del   Ayuntamiento, fachada con andamio y resultado final.

3: Poeta Zorrilla 29, Jacinto Máltés 21. Estado final y plano de fachada del proyecto de Alfonso Fajardo Aguado de 1968 para Rafael Alcaraz.

4: Altamira 24. Estado anterior, plano proyecto de Fco. Muñoz de 1950 para Manuel Alberola y otros. Estado final y rótulo del estudio fotográfico Ernesto que estuvo en la fachada muchos años después de cerrar el estudio.

5: Santos Médicos 3, durante las obras y al final de ellas.

Y tenemos música, concretamente "My Favorite Things" una composición de Richard Rodgers y Oscar Hammerstein II para el musical The sound of Music" de 1959 que se hizo mundialmente famosa por la película de 1965 que aquí se llamó "Sonrisas y lágrimas" con Julie Andrews de estrella. Versiones las que se quieran buscar y encontrar, pero como estamos en el 24 de diciembre, pues os traigo dos: una de Diana Ros y The Supremes que es el villancico, una versión con un arreglo orquestal incluso excesivo. Y luego la de Ariana Grande que en 2019 la cantó con el nombre de "7 rings" aunque con otra letra. para que no digáis que no soy casi moderno... 

L'ASSALT A LA SERRA GROSSA (1)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Si una cosa ens caracteritza en Alacant és la quantitat de serres, llomes i tossals sobre els quals s'assenta la ciutat: els castells de Santa Bàrbera i de Sant Ferran, les llomes del Garbinet, llometes del Cap, fins el cim del Cabeçó d'Or, que està enclavat en terme capitalí!, etc., i per descomptat la fabulosa serra Grossa (i les seues subdivisions), que des de la Cantera fins a l'Albufereta discorre paral·lela a la mar uns dos quilòmetres, i eixa excel·lent orientació és la que ha fet que els diferents promotors immobiliaris intentaren colonitzar-la i traure profit de tan privilegiada situació, i n'hi ha hagut molts intents, uns s'han aconseguit i uns altres afortunadament no. Ja hem vist en este blog un parell d'articles sobre la qüestió, d'una banda LA FINCA ADOC HISTÓRICA (bloques 22 y siguientes) : GAFNER EL EDIFICIO KILOMÉTRICO, sobre la pretensió de continuar els edificis Gafner i Mariola, als peus de la Serra, entre esta i la carretera, arribant fins a l'Estació de la Marina, i relacionat en certa manera amb este projecte i paral·lel a ell, hi havia també NO ES VA FER (i encara sort): EL PASSEIG MARÍTIM "IMMOBILIARI" POSTIGUET-ALBUFERETA. Podeu vore ambdós clicant en el nom corresponent. Però n'hi va haver més intents i continuarem veent-los.

En esta entrega, el projecte es va presentar i va obtindre llicència el senyor Piñuela per a fer 130 habitatges de protecció oficial en 1960, distribuïts en 5 blocs, en el terreny amb frontera a la llavors carretera A-190 situat segons plànols entre dos barranquets que descendien de la Serra i que hui correspon a l'espai situat entre el Gafner i l'edifici d'aparcaments Vistamar. En eixe terreny només es va arribar a construir un dels blocs, el denominat "Bloque 21" en els plànols de la Finca A.D.O.C. Per la raó que fora, la urbanització no es va arribar a completar i almenys el terreny situat entre este edifici i el dels aparcaments, ja és públic, baix d'ell discorre el túnel que es va construir per al tramvia i gràcies al qual es va connectar amb la doble via existent en la parada de La Isleta. De fet, en eixa ubicació (hui aparcament i amb algun arbre) hi va haver una entrada auxiliar de personal i maquinària per a les obres.

Estat de l'entorn sense edificis, tal com està ara.

Bloc 21 i resta del solar en què podien haver sigut edificats els 106 habitatges restants.

Vista aèria de la Finca ADOC i, assenyalats en roig, els terrenys a què ens referim. Foto gentilea de M. José Aliaga.

Projecte de Francisco Muñoz Llorens per a Ángel Piñuela, aprovat però que no es va completar.

Fotografia aèria de Perfecto Arjones a on s'observa el conjunt de la Finca ADOC i, darrere de la Torre Vistamar, un fragment del terreny encara sense desmuntar.

Obertura per a entrada de material, maquinària i personal per a l'execució del túnel del tram del qual ja hem parlat ans i que hui ocupa un aparcament amb arbres. Foto d'ESdiario.

Comparació amb l'estat actual del paisatge i el que podia haver sigut si s'hagueren edificat els 130 habitatges prevists.

El meu agraïment a Gonzalo Pons Delgado per la seua ajuda.
I la música la posa "A Summer Place", memorable temasso musical digne del seu compositor, Max Steiner, que va estar moltes setmanes en el núm. 1 en 1960 i que segons sembla va ser el primer tema instrumental que va guanyar un Grammy, en 1961. Tema principal de la pel·lícula homònima, protagonitzada en 1959 per Dorothy McGuire i els joveníssims Sandra Dee i Troy Donahue, melodrama de la gran pantalla dirigit per Delmer Daves, bonics paisatges i temes "escabrosos" com la infidelitat, l'alcoholisme i l'embaràs a destemps.

EL ASALTO A LA SERRA GROSSA (1)

 Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Si algo nos caracteriza en Alicante, es la cantidad de montes, lomas y colinas sobre las que se asienta la ciudad, el Benacantil, el Tossal, les Llomes del Garbinet,  Llomes del Cap de l'Horta, hasta ¡la cima del Cabeçó d'Or que está enclavada en suelo capitalino! etc. y por supuesto la fabulosa Serra Grossa (y sus subdivisiones) que desde la Cantera hasta la Albufereta, discurre paralela al mar unos dos kilómetros y esa excelente orientación, es la que ha hecho que los diferentes promotores inmobiliarios, intentasen colonizarla y sacar provecho de tan privilegiada situación y ha habido muchos intentos, unos se han conseguido y otros afortunadamente no. Ya hemos visto en este blog un par de artículos sobre el asunto, por una parte LA FINCA ADOC HISTÓRICA (bloques 22 y siguientes) : GAFNER EL EDIFICIO KILOMÉTRICO. sobre la pretensión de continuar los edificios Gafner y Mariola, a los pies de la Serra, entre la carretera y la montaña, llegando hasta la estación de La Marina y relacionado en cierta manera con este proyecto y paralelo a él, estaba también NO SE HIZO (y menos mal) EL PASEO MARÍTIMO "INMOBILIARIO" POSTIGUET-ALBUFERETA. podéis ver ambos pinchando en el nombre correspondiente. Pero hubo más intentos y vamos a seguir viéndolos.

En esta entrega, el proyecto se presentó y obtuvo licencia el Sr. Piñuela, para hacer 130 viviendas de protección oficial en 1960, distribuidas en 5 bloques en el terreno con fachada a la entonces carretera A-190 situado según planos, entre dos vaguadas que descendían de la Serra y que hoy corresponde al espacio sito entre el Gafner y el edificio de aparcamientos Vistamar. En ese terreno, solo se llegó a construir uno de los bloques al denominado "Bloque 21" en los planos de la Finca A.D.O.C. Por la razón que fuera, la urbanización no se llegó a completar y al menos el terreno sito entre este edificio y el de los aparcamientos, ya es público, bajo él discurre el túnel que se construyó para el tranvía y gracias al cual se conectó con la doble vía existente en la parada de La Isleta. De hecho, en esa ubicación (hoy aparcamiento y con algún árbol que otro) hubo una entrada auxiliar de personal y maquinaria para las obras. 

Estado del entorno sin edificios, tal y como está ahora.

Bloque 21 y resto del solar en el que podían haber sido edificadas las 106 viviendas restantes.

Vista aérea de la Finca ADOC y señalados en rojo, los terrenos a los que nos referimos. Foto gentileza de M. José Aliaga.

Proyecto de Francisco Muñoz Llorens para Ángel Piñuela, aprobado pero que no se completó.

Fotografía aérea de Perfecto Arjones donde se observa el conjunto de la Finca ADOC y detrás de la Torre Vistamar, un fragmento del terreno aún sin desmontar.

Abertura para entrada de material, maquinaria y personal para la ejecución del túnel del tram del que ya hemos hablado antes y que hoy ocupa un aparcamiento con árboles. Foto de ESdiario.

Comparativa con el estado actual del paisaje y lo que podía haber sido de edificarse las 130 viviendas previstas.

Mi agradecimiento a Gonzalo Pons Delgado por su ayuda.

Y la música la pone "A Summer Place" memorable temaso musical digno de su compositor: Max Steiner, que estuvo muchas semanas en el nº 1 en 1960 y que al parecer fue el primer tema instrumental que ganó un Grammy en 1961. Tema principal de la película homónima, protagonizada en 1959 por Dorothy Mc Guire y los jovencísimos Sandra Dee y Troy Donahue, melodrama de la gran pantalla dirigido por Delmer Daves, bonitos paisajes y temas "escabrosos" como la infidelidad, el alcoholismo y el embarazo a destiempo.

COM A NOVES 134: QUATRE EDIFICIS I POC*

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Doncs sí: aquí vos duc una tanda d'edificis rehabilitats fa molt poc, cada un amb la seua patologia: en uns simplement s'ha pintat la frontera, en uns altres les reparacions han sigut més importants i en un altre inclús s'ha posat ascensor, però vegem-los. Amb el "poc" del títol em referisc a la comissaria de policia del c/ Pascual Pérez 27, perquè casualment en anar a documentar la rehabilitació del núm. 25 que és confrontant, em vaig adonar que havien pintat la seua frontera deixant-la molt bé, peeerò ni se m'ocorre fer-li foto, no vullc que em passe com quan van alçar la nova del c/ Foglietti que en fer una innocent foto van eixir i em van retindre el DNI fins a vore que no era un "facineroso" ni res :) així que només vorem un trosset hehe.

El primer és este bell edifici situat en el c/ Bailén 18 amb una mica més d'un segle d'antiguitat. Està catalogat i, a més d'esta magnífica frontera, té restes de l'antic convent contigu, demolit en els primers 40 i del qual es conserven elements en la mitgera d'este. També tinc notícies d'un estupend arc en l'interior de l'establiment "Filant la tardor".

Durant les obres.

 Primera i segona fulla de la fitxa de l'edifici en el Catàleg Municipal.

I com que l'Arxiu Municipal ens prohibix pujar imàtgens del projecte original, aquí tenim una recreació de part de la laboriosa frontera.

En el local de la dreta, estava fa molts anys esta popular tenda a on venien coses per a la llar, però sobretot era una indústria de marbre que va assortir a la ciutat de tota classe de làpides, escultures, passamans, paviments, etc. eren els "Hijos de Marcial Giménez" i que després va tindre diversos tallers i naus en altres ubicacions. Els dos locals comercials van unir fa molts anys, mitjançant els corresponents canvis estructurals, els dos buits existents per a donar més amplitud als aparadors. En la fitxa del Catàleg es recomana tornar a recuperar la composició original.

En el c/ Alcalde Suárez Llanos 4, s'ha rehabilitat esta secció de l'edifici que en realitat és un tot amb el núm. 2 que fa xamfrà amb el c/ Sant Carles i rehabilitat fa uns 10 anys.

En este cas han seguit els passos dels seus veïns i l'han repintat en ocre, molt distant del seu color original que conservava fins fa uns mesos i que han canviat sense ni tan sols fer ressaltar els marcs de les finestres.

Estat final de les dos parts de l'edifici, els núm. 2 i 4 a on s'aprecia la diferència de colors.

Francisco Muñoz Llorens va projectar este, llavors modern, edifici de Pb i 3 pisos amb el colorit habitual, i a més molt elegant, que l'arquitecte imprimia a les seues creacions: verd grisenc amb fons blanc i les baranes (i crec que també la fusteria de les finestres i balcons) en groc.

L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant no deixa mostrar el projecte i és una pena, perquè és una passada.

El següent és este luxós edifici de Pb, entl., 6 pisos i àtic en el c/ Doctor Sapena 9, semicantó a Martínez de Velasco, encara que amb vista a una graciosa placeta i al castell de Santa Bàrbera. El va projectar en 1968 Manuel del Alamo Berna per a la "Comunidad de propietarios del edificio Alfonso el Sabio" (amb la vista posada en el que va passar 30 anys després quan es va materialitzar eixa prolongació). La seua aonada frontera de cara vista color caramel i terrasses (sorprenentment sense tancaments excepte en l'àtic) revestides de gressite en relleu que ha sigut eliminat en esta actuació.

Estat previ del curiós edifici contigu amb la Comissaria de Policia del c/ Pascual Pérez 25. I dic curiós perquè la seua frontera és una mica eclèctica amb tres classes de balcons i terrassa amb i sense poms llautonats i amb el mirador corb. Alçat a la fi de 1940 sobre els solars que la demolició de la Montanyeta va deixar en la zona. La bonica porta d'accés ha sigut eliminada en la rehabilitació i canviada per una altra de metàl·lica.

Durant les obres i estat final. S'han canviat una mica els colors, s'han eliminat els solcs decoratius del mirador i a més li han posat mènsules a les volades de la primera planta i uns medallons inqualificables en el mirador. A més a més s'ha instal·lat ascensor. Els habitatges es venien, és a dir, que no crec que siga per a apartaments.

Si mirem en les fotos de l'edifici anterior veem a la dreta un trosset de la Comissaria, en la primera imatge sense pintar, en l'última ja rehabilitada. I com no vullc posar foto de la frontera (no siga que isquen i m'engarjolen) ni imàtgens dels projectes de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant perquè la Sra. Arxivera i el regidor Sr. Manresa no volen que es difonga res, preferixen tindre-ho tot guardat (espere que no agafe res pols) vos pose el referent al solar de la Comissaria que va ser cedit en 1950 per a tan rellevant destí.
I la música que no falte. I com encara estem sota la influència de Sant Valentí, què millor que posar una cançó romàntica? Es tracta de "Till", un autèntic temàs, compost per Carl Sigman i Charles Danvers que vos duc en dos versions, la veritat és que no sé quina m'agrada més, així que trieu vosaltres mateixos entre estos dos gal·lesos amb veu d'or.