COM A NOVES 134: QUATRE EDIFICIS I POC*

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Doncs sí: aquí vos duc una tanda d'edificis rehabilitats fa molt poc, cada un amb la seua patologia: en uns simplement s'ha pintat la frontera, en uns altres les reparacions han sigut més importants i en un altre inclús s'ha posat ascensor, però vegem-los. Amb el "poc" del títol em referisc a la comissaria de policia del c/ Pascual Pérez 27, perquè casualment en anar a documentar la rehabilitació del núm. 25 que és confrontant, em vaig adonar que havien pintat la seua frontera deixant-la molt bé, peeerò ni se m'ocorre fer-li foto, no vullc que em passe com quan van alçar la nova del c/ Foglietti que en fer una innocent foto van eixir i em van retindre el DNI fins a vore que no era un "facineroso" ni res :) així que només vorem un trosset hehe.

El primer és este bell edifici situat en el c/ Bailén 18 amb una mica més d'un segle d'antiguitat. Està catalogat i, a més d'esta magnífica frontera, té restes de l'antic convent contigu, demolit en els primers 40 i del qual es conserven elements en la mitgera d'este. També tinc notícies d'un estupend arc en l'interior de l'establiment "Filant la tardor".

Durant les obres.

 Primera i segona fulla de la fitxa de l'edifici en el Catàleg Municipal.

I com que l'Arxiu Municipal ens prohibix pujar imàtgens del projecte original, aquí tenim una recreació de part de la laboriosa frontera.

En el local de la dreta, estava fa molts anys esta popular tenda a on venien coses per a la llar, però sobretot era una indústria de marbre que va assortir a la ciutat de tota classe de làpides, escultures, passamans, paviments, etc. eren els "Hijos de Marcial Giménez" i que després va tindre diversos tallers i naus en altres ubicacions. Els dos locals comercials van unir fa molts anys, mitjançant els corresponents canvis estructurals, els dos buits existents per a donar més amplitud als aparadors. En la fitxa del Catàleg es recomana tornar a recuperar la composició original.

En el c/ Alcalde Suárez Llanos 4, s'ha rehabilitat esta secció de l'edifici que en realitat és un tot amb el núm. 2 que fa xamfrà amb el c/ Sant Carles i rehabilitat fa uns 10 anys.

En este cas han seguit els passos dels seus veïns i l'han repintat en ocre, molt distant del seu color original que conservava fins fa uns mesos i que han canviat sense ni tan sols fer ressaltar els marcs de les finestres.

Estat final de les dos parts de l'edifici, els núm. 2 i 4 a on s'aprecia la diferència de colors.

Francisco Muñoz Llorens va projectar este, llavors modern, edifici de Pb i 3 pisos amb el colorit habitual, i a més molt elegant, que l'arquitecte imprimia a les seues creacions: verd grisenc amb fons blanc i les baranes (i crec que també la fusteria de les finestres i balcons) en groc.

L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant no deixa mostrar el projecte i és una pena, perquè és una passada.

El següent és este luxós edifici de Pb, entl., 6 pisos i àtic en el c/ Doctor Sapena 9, semicantó a Martínez de Velasco, encara que amb vista a una graciosa placeta i al castell de Santa Bàrbera. El va projectar en 1968 Manuel del Alamo Berna per a la "Comunidad de propietarios del edificio Alfonso el Sabio" (amb la vista posada en el que va passar 30 anys després quan es va materialitzar eixa prolongació). La seua aonada frontera de cara vista color caramel i terrasses (sorprenentment sense tancaments excepte en l'àtic) revestides de gressite en relleu que ha sigut eliminat en esta actuació.

Estat previ del curiós edifici contigu amb la Comissaria de Policia del c/ Pascual Pérez 25. I dic curiós perquè la seua frontera és una mica eclèctica amb tres classes de balcons i terrassa amb i sense poms llautonats i amb el mirador corb. Alçat a la fi de 1940 sobre els solars que la demolició de la Montanyeta va deixar en la zona. La bonica porta d'accés ha sigut eliminada en la rehabilitació i canviada per una altra de metàl·lica.

Durant les obres i estat final. S'han canviat una mica els colors, s'han eliminat els solcs decoratius del mirador i a més li han posat mènsules a les volades de la primera planta i uns medallons inqualificables en el mirador. A més a més s'ha instal·lat ascensor. Els habitatges es venien, és a dir, que no crec que siga per a apartaments.

Si mirem en les fotos de l'edifici anterior veem a la dreta un trosset de la Comissaria, en la primera imatge sense pintar, en l'última ja rehabilitada. I com no vullc posar foto de la frontera (no siga que isquen i m'engarjolen) ni imàtgens dels projectes de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant perquè la Sra. Arxivera i el regidor Sr. Manresa no volen que es difonga res, preferixen tindre-ho tot guardat (espere que no agafe res pols) vos pose el referent al solar de la Comissaria que va ser cedit en 1950 per a tan rellevant destí.
I la música que no falte. I com encara estem sota la influència de Sant Valentí, què millor que posar una cançó romàntica? Es tracta de "Till", un autèntic temàs, compost per Carl Sigman i Charles Danvers que vos duc en dos versions, la veritat és que no sé quina m'agrada més, així que trieu vosaltres mateixos entre estos dos gal·lesos amb veu d'or.