UNA OBRA, UNA OBRAA! 28-29-30: XICOTETS EDIFICIS 2022 (1)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Dins dels articles dedicats a la construcció de nous edificis, vorem uns quants de menor grandària, amb una dotzena d'habitatges o menys, però que també formen part del paisatge de la nostra ciutat ja siguen com a apartaments turístics o per a habitatge habitual. Uns inclús a falta del toc final d'acabat i uns altres que ja l'han fet fa mesos. En tot cas, fa gust vore'ls tan novets...

Original edifici en Reis Catòlics 4. Sobre un solar de 176 m², s'alça esta frontera amb una gelosia central que pel que pareix oculta l'escala d'accés als habitatges i que l'arquitecte va decidir situar en la primera navada. Baranes metàl·liques calades i grans vidrieres que fan més diàfana la vista cap a l'exterior.

Edifici existent anteriorment. Al costat de la famosa "TIENDA del BACALAO" s'alçava una casa possiblement del mateix arquitecte i propietat que la del cantó i que va tindre un augment d'una planta en els anys 60. En eixes obres o en actuació posterior, es va simplificar l'ornament de la frontera encara que es va mantindre la volada de coronació.

Un parell d'imàtgens de les obres.

I passem al c/ del Teatre 3, on estava esta caseta sobre un solar d'aproximadament 200 m², ocupada anteriorment com veem en les imàtgens per les conegudes "Autoescuela Principal" i sobretot per la històrica "Tapicerías Montahud", situades en un immoble dels anys 30, deshabitat i en venda durant molt de temps. Una empresa mallorquina el va comprar per a alçar l'actual edifici d'apartaments turístics que vorem a continuació i les obres del qual s'han acabat molt recentment.

Imàtgens de les obres.

El que jo voldria tindre: una piscina a la terrassa. Imatge de BNU studios Teatro.

Frontera de l'edifici.

I aquí tenim esta xicoteta promoció en l'estupenda General Marvá, concretament en el núm. 37 que amb 120 m² de superfície, acull 7 habitatges de 2 dormitoris.

I per últim, veem la caseta que ocupava el solar i l'evolució de les obres que s'han acabat fa molt poc.
Es pot apreciar en els tres casos la preocupació d'arquitectes i promotors (per fi!) per ocultar els cables passants de companyies telefòniques vàries i altres servicis, encara que en els dos primers edificis la canalització ha quedat integrada en la frontera i no superposada amb una canaleta com en l'últim cas.
Respecte als sistemes d'enfosquiment de balcons i finestres a l'exterior, en Marvá han tingut el bon criteri de dotar tots els buits de persianes, la qual cosa evita que els futurs ocupants dels habitatges en col·loquen pel seu compte, amb l'anarquia corresponent i el consegüent perill de menyscapte de la frontera. L'Ajuntament hauria d'obligar que tots els buits en tingueren, actualment només són obligatòries en dormitoris.
Últimament estic encabotat en posar cançons que no han resistit bé el pas del temps, han envellit malament i tal és el cas de "Que me venden el piso", on, en clau de comèdia, es relatava una situació dramàtica, perquè el bon senyor estava llogat en un habitatge, però l'amo li notifica que li ha de vendre el pis i no té diners per a comprar-lo... Composta pel mateix Tony Leblanc (Ignacio Fernández Sánchez que era el seu nom autèntic) i Manuel López Quiroga, el famós compositor de cobles i que va publicar Discos Belter en 1963.