COM A NOVES 146: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (2)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I com a continuació a l'anterior entrada COM A NOVES 145: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (1), aquí tenim la segona part amb estes rehabilitacions tan ben aconseguides, amb les quals els edificis prolonguen la seua vida útil molts anys més, donant seguretat als seus habitants i de pas alegrant-nos la vista a la resta de ciutadans. No devem oblidar que les fronteres són la primera pell d'una casa i, a més de posar-la bonica, la defén dels agents externs.

C/ Pirula Arderius 2 i Las Navas 19. Luxoses fronteres de rajola de cara vista, pedra artificial, manises i el toc definitiu: cels rasos de fusta en les terrasses. Molt elegant.

Fragment del plànol de fronteres del projecte de José Antonio Reyero Fadrique de 1965, per a Agustín Navarro Roca i Manuel Caparrós Mascarell, amb 19 habitatges, locals i oficines en el c. Las Navas 9 i el llavors Camarada Felipe Bergé 2 i 4, encara que sense dubte la seua privilegiada situació es devia a estar en la mateixa plaça d'Hernán Cortés (hui plaça Nova).

I, com sempre, les fotos de fogueres són una mina inesgotable que, a més dels propis monuments, ens mostren l'entorn a on es plantaven. En este cas és la construïda en 1970 per Francisco Almiñana per a la d'Hernán Cortés. Curiosament, com que la plaça és allargada, cada any es plantava alternadament en l'un o l'altre extrem, al següent ho faria en l'encreuament de Sant Ildefons amb César Elguezábal (Susana Llaneras) i així successivament. En plantar en categoria Especial, i també per les reformes de la plaça, es va haver de canviar l'emplaçament al que té actualment. Però tornant a l'edifici, veem que en la seua planta baixa va estar molts anys la joieria Montiel, una de les més prestigioses de la ciutat.

Estat final i durant l'obra del situat en Croniste Viravens 19, del qual es desconeixen més dades.

Així de bé ha quedat l'edifici del c. Sant Mateu 41 i 43 i Góngora 4, en el cor comercial del barri. Poc s'imaginava el seu promotor que, anys després de la seua construcció, este carrer seria en algunes ocasions un dels carrers els locals dels quals tenen els preus més alts (bo, com més prop de Pius XII, pugen encara més). S'ha canviat el color més aïna càlid que tenia per uns tons més freds i concordes amb les modes actuals.

Estat anterior de l'edifici i durant les obres.

Fragment del plànol de fronteres del projecte de Miguel López González de 1961, per a Salvador Picher Cherp de 26 habitatges, dos d'ells en planta baixa que actualment no existixen, no sé si per la seua conversió en locals o perquè directament ja es va edificar així.

Foto aèria del barri a finals dels anys 50, d'autor desconegut per a mi i que em va facilitar Jaime Reig en el seu moment. Assenyalada amb una fletxa la situació del solar a on es va alçar este edifici. Hi ha molts aspectes a estudiar en esta foto, a on a més de Montemar i les cases de la Caja de Ahorros del Sureste (que, per cert, no estaven completes, perquè les parts que donen al c. Miguel Jiménez Reyes no es van tancar fins a 1961 i 1968) s'aprecien altres detalls: una sèrie de granges, tallers, habitatges disseminats i una xarxa de camins públics que bo...

Plaça del Carme 6 i Santa Llúcia 1, promogut per Don Cayetano Maciá (que va tindre la seua barberia en la planta baixa), projecte de Miguel López González en 1965. Potser l'únic cas en què es va respectar la idiosincràsia típica de les fronteres clàssiques del Barri. En la imatge estat de la finca ans de començar la seua rehabilitació.

En plenes obres. Es pot apreciar l'afegiment d'un àtic, permés pel Pla Especial.

Fotograma de la pel·lícula La banda de los ocho, ambientada en la nostra ciutat, a on es veu la peluqueria del Sr. Maciá en la casa que es va derrocar per a edificar l'actual; l'arquet del c. Santa Llúcia (desaparegut després), que mai vaig saber si es va fer com a adorn o com a apuntalament de les cases enfrontades; i la plaça sense empisar. Foto que van pujar a Facebook, però no recorde qui.

I aquí el resultat final després de convertir l'edifici en... apartaments turístics, canviant de color les fronteres (segons sembla van concloure que així quedava més actual).
I, respecte a la música, tornem amb The Doors, però esta volta com a compositors, ja que Jim Morrison, John Densmore, Ray Manzarek i Robby Krieger van ser els autors de "Light My Fire", polèmica cançó que ha sigut versionada desenes de voltes pels millors grups i cantants i que en esta ocasió duc en la magnífica de José Feliciano.

COMO NUEVAS 146: COLECCIÓN OTOÑO 2023 (2)

Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Y como continuación a la anterior entrada  COMO NUEVAS 145: COLECCIÓN OTOÑO 2023 (1), aquí tenemos la segunda parte con estas rehabilitaciones tan bien conseguidas, con las que los edificios prolongan su vida útil muchos años más, dando seguridad a sus moradores y de paso alegrándonos la vista a los demás ciudadanos. No debemos de olvidar que las fachadas son la primera piel de una casa y además de ponerla guapa, la defiende de los agentes externos.

C/Pirula Arderius 2 y Navas 19. Lujosa fachada de caravista, piedra artificial, azulejos y lo definitivo: techos de madera en las terrazas. Muy elegante.

Fragmento del plano de fachada del proyecto de José Antonio Reyero Fadrique de 1965, para Agustín Navarro Roca y Manuel Caparrós Mascarell, con 19 viviendas, locales y oficinas en la C/Navas 9 y la entonces Camarada Felipe Bergé 2 y 4 aunque desde luego su privilegiada situación se debía a estar en las misma Plaza de Hernán Cortés (hoy Plaza Nueva).

Y como siempre las fotos de hogueras, son un filón inagotable que además del propio monumento, nos muestra el entorno en el que se plantaban. En este caso es la construida en 1970 por Francisco Almiñana para la de Hernán Cortés. Curiosamente como la plaza es alargada, cada año se plantaba alternadamente en un extremo o el otro, al siguiente lo haría en el cruce de San Ildefonso con César Elguezábal (Susana Llaneras) y así sucesivamente. Al plantar en categoría Especial y también por las reformas de la plaza, se tuvo que cambiar el emplazamiento al que tiene actualmente. Pero volviendo al edificio, vemos que en su planta baja estuvo muchos años la Joyería Montiel una de las más prestigiosas de la ciudad.

Estado final y durante la obra del situado en Cronista Viravens 19 del que se desconocen más datos.

Así de bien ha quedado el edificio de la C/San Mateo 41 y  43 Góngora 4, en el meollo comercial del barrio. Poco se imaginaba su promotor que años después de su construcción,  esta calle sería en algunas ocasiones una de las que más altos precios tienen sus locales (bueno, cuanto más cerca de Pio XII, suben aún más). Se ha cambiado el color más bien cálido que tenía por unos tonos más fríos y acordes con las modas actuales.

Estado anterior del edificio y durante las obras.

Fragmento del plano de fachada del proyecto de Miguel López González de 1961, para Salvador Picher Cherp de 26 viviendas, dos de ellas en planta baja que actualmente no existen, no sé si por su conversión en locales o que directamente ya se edificó así.

Foto aérea del barrio a finales de los años 50, de autor desconocido para mí y que me facilitó Jaime Reig en su día. Señalada con una flecha la situación del solar donde se levantó este edificio. Hay muchos aspectos para estudiar en esta foto, donde además de Montemar y las Casas de la Caja de Ahorros del Sureste, que por cierto, no estaban completas, porque las partes recayentes a la C/Miguel Jiménez Reyes no se cerraron hasta 1961 y 1968, se aprecian otros detalles: una serie de granjas, talleres, viviendas diseminadas y una red de caminos públicos que bueno...

Plaza del Carmen 6 y Santa Lucía 1, promovido por D. Cayetano Maciá (que tuvo su barbería en la planta baja), proyecto de Miguel López González en 1965. Quizás el único caso en que se respetó la idiosincrasia típica de las fachadas clásicas del barrio. En la imagen estado de la finca antes de comenzar su rehabilitación. 

En plenas obras. Se puede apreciar el añadido de un ático, permitido por el Plan Especial.

Fotograma de la película "La banda de los ocho" ambientada en nuestra ciudad, donde se ve la peluquería del Sr. Maciá en la casa que se derribó para edificar la actual, el arco de la C/Santa Lucía (desaparecido después) que nunca supe si se hizo como adorno o como apuntalamiento de las casas enfrentadas y la plaza sin pavimentar. Foto que subieron a facebook, pero no recuerdo quien.

Y aquí el resultado final después de convertir el edificio en... apartamentos turísticos, cambiando de color la fachada (por lo visto concluyeron que así quedaba más actual).

Y respecto a la música, volvemos con The Doors, pero esta vez como compositores ya que Jim Morrison, John Densmore, Ray Manzarek y Robby Krieger, fueron los autores de "Light my fire" polémica canción que fue versionada decenas de veces por los mejores grupos y cantantes y que en esta ocasión traigo en la magnífica de José Feliciano. 

LA VILA VELLA AMAGADA: SANT PERE I MARSELLA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 La part més antiga de la ciutat d'Alacant, la medina andalusina, és molt exigua, quasi inexistent. La dura postguerra i la pròpia configuració de la topografia del terreny i la distribució de la propietat han fet que al llarg dels anys el barri haja anat degradant-se fins a tal punt que s'ha reduït quasi a la quarta part del que va ser. L'estretor de les illes i la diferència d'altura entre carrers van fer que moltes cases tingueren diferents propietaris segons s'entrara per l'un o per l'altre carrer. Els habitatges d'autoconstrucció de baixa qualitat, i sumat als lloguers de renda antiga amb la pertinent falta de conservació dels edificis, han fet que els habitatges anaren caent l'un darrere de l'altre, arrossegant com fitxes de dòmino els contigus. Ja va arribar un moment que la situació era insostenible i l'Ajuntament va començar a comprar cases, de manera que actualment és el major propietari del barri. El fet que durant anys una part dels terrenys situats entre els carrers de Sant Joan i de la Basseta foren un gran solar replé de runa (situació similar a la del Portó, i en ambdós casos en ma casa ho van atribuir a bombardejos de la Guerra) també va minar la confiança de futur en el barri, i al final, derrocament darrere de derrocament i fins a la desaparició del carrer d'Antequera, tenim el que hi ha. L'Ajuntament ha traçat pla darrere de pla, canvi darrere de canvi, que si un edifici d'aparcaments, que si no, que si habitatges de protecció oficial... Al final el projecte que ha quallat és la construcció del tercer col·legi Sant Roc, horrorós i al costat de la muralla; la demolició del segon col·legi; i, en el seu lloc, un aparcament sense un punyeter arbre. I ara per fi s'urbanitzarà la part de dalt del barri.
Una part de dalt que no s'acaba a on tot el món mira: el c. Sant Joan, perquè darrere, com ocults i privats, hi ha els carrers de Sant Pere i de Marsella, uns carreronets que poca gent, molt poca, coneix i que vos mostre en el seu actual estat. Quan s'acaben les obres ja vorem com queda...

El visitant ocasional es queda aquí, en la plaça del Pont, entra als Pouets de Garrigós, munta a l'Ereta i poc més, però darrere d'eixes fronteres hi ha altres carreronets. I davant, este pàrquing tan desolat, sense un p--- arbre. Hauria costat molt haver-ne plantat un cada 3 places d'aparcament? Doncs no, però quan les coses es fan sense pensar i sense amor...

Este és el segon col·legi Sant Roc (el primer estava en el carrer del mateix nom, al costat de l'ermita, i el tercer, al final del c. Vila Vella).

Els números imparells del c. Sant Joan són els que han resistit als embats de la ruïna i alhora els que suporten en la seua majoria les cases dels carrers superiors.

L'última illa del c. Sant Pere són unes cases construïdes pel Patronat d'Habitatge i a on començarem a fer el recorregut des del parc de l'Ereta i entre belles parkinsònies.

No es sap molt bé perquè eixe tros de carrer públic es tanca de nit, quedant els habitatges dins del parc de l'Ereta. Seria més lògic que la porta d'accés al parc estiguera a on està la foto anterior.

El carrer de Sant Pere continua amb cases a banda i banda, esguitat per murs de contenció, un fabulós pebrer bord i una figuera prou ufanosa.

El c. Pare Calpena amb esta sorprenent terrassa per a accedir a un pis intermedi d'esta nova edificació.

Verdor inesperada i més figueres.

Senda que unix els dos carrers.

La fita del barri: un esvelt transformador.

Trencacaps que hi ha després de la senda anterior i que és la recolzada del c. Marsella.

El primer tram del c. Marsella (que després tomba a la dreta en el "puzle" de les fotos anteriors).

Al final del carrer, que no té eixida ara per ara, es troba este graciós cul-de-sac amb la preciosa eufòrbia i la distribució pel vessant de la serra de tests i alguna buguenvíl·lia. Pel que pareix i segons el minúscul plànol penjat per la Regidoria d'Urbanisme, se li dona eixida i baixada entre l'última casa del c. Sant Joan i el col·legi (foto següent).

Per unes escales a construir aquí es giraria a l'esquerra per a donar eixida al carrer.

En definitiva, un barri singular les cases del qual tenen en la seua majoria unes vistes espectaculars de la mar però... amb l'espasa de Dàmocles de les solsides de roques, encara que és cert que hi ha unes fabuloses estructures metàl·liques i xàrcies d'acer per a contindre les possibles caigudes de pedres.
Respecte al projecte, al dia de hui només sé que "hemos acordado convocar un procedimiento negociado con publicidad para contratar las obras de urbanización de las calles San Pedro, Marsella y adyacentes del Casco Antiguo, en la zona de La Medina, con un tipo de licitación de casi 700.000 euros, IVA incluido. Se trata de unas obras que tienen como objetivo mejorar las condiciones de la parte alta del Área de La Medina, recuperando las alineaciones originales, facilitando su conexión con el resto del Casco Antiguo y adoptando las mismas soluciones y materiales que se han utilizado en otras actuaciones municipales llevadas a cabo en el Casco Antiguo, renovando los pavimentos y las infraestructuras de servicios urbanos. Además se ha introducido una novedad en el proyecto a petición vecinal, tres huertos urbanos para uso de los vecinos sobre solares municipales que quedan conectados entre sí mediante una senda que linda con el Benacantil", ha destacat Miguel Ángel Pavón.
Espere que respecten l'arbratge i que soterren els cables...