COM A NOVES 146: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (2)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I com a continuació a l'anterior entrada COM A NOVES 145: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (1), aquí tenim la segona part amb estes rehabilitacions tan ben aconseguides, amb les quals els edificis prolonguen la seua vida útil molts anys més, donant seguretat als seus habitants i de pas alegrant-nos la vista a la resta de ciutadans. No devem oblidar que les fronteres són la primera pell d'una casa i, a més de posar-la bonica, la defén dels agents externs.

C/ Pirula Arderius 2 i Las Navas 19. Luxoses fronteres de rajola de cara vista, pedra artificial, manises i el toc definitiu: cels rasos de fusta en les terrasses. Molt elegant.

Fragment del plànol de fronteres del projecte de José Antonio Reyero Fadrique de 1965, per a Agustín Navarro Roca i Manuel Caparrós Mascarell, amb 19 habitatges, locals i oficines en el c. Las Navas 9 i el llavors Camarada Felipe Bergé 2 i 4, encara que sense dubte la seua privilegiada situació es devia a estar en la mateixa plaça d'Hernán Cortés (hui plaça Nova).

I, com sempre, les fotos de fogueres són una mina inesgotable que, a més dels propis monuments, ens mostren l'entorn a on es plantaven. En este cas és la construïda en 1970 per Francisco Almiñana per a la d'Hernán Cortés. Curiosament, com que la plaça és allargada, cada any es plantava alternadament en l'un o l'altre extrem, al següent ho faria en l'encreuament de Sant Ildefons amb César Elguezábal (Susana Llaneras) i així successivament. En plantar en categoria Especial, i també per les reformes de la plaça, es va haver de canviar l'emplaçament al que té actualment. Però tornant a l'edifici, veem que en la seua planta baixa va estar molts anys la joieria Montiel, una de les més prestigioses de la ciutat.

Estat final i durant l'obra del situat en Croniste Viravens 19, del qual es desconeixen més dades.

Així de bé ha quedat l'edifici del c. Sant Mateu 41 i 43 i Góngora 4, en el cor comercial del barri. Poc s'imaginava el seu promotor que, anys després de la seua construcció, este carrer seria en algunes ocasions un dels carrers els locals dels quals tenen els preus més alts (bo, com més prop de Pius XII, pugen encara més). S'ha canviat el color més aïna càlid que tenia per uns tons més freds i concordes amb les modes actuals.

Estat anterior de l'edifici i durant les obres.

Fragment del plànol de fronteres del projecte de Miguel López González de 1961, per a Salvador Picher Cherp de 26 habitatges, dos d'ells en planta baixa que actualment no existixen, no sé si per la seua conversió en locals o perquè directament ja es va edificar així.

Foto aèria del barri a finals dels anys 50, d'autor desconegut per a mi i que em va facilitar Jaime Reig en el seu moment. Assenyalada amb una fletxa la situació del solar a on es va alçar este edifici. Hi ha molts aspectes a estudiar en esta foto, a on a més de Montemar i les cases de la Caja de Ahorros del Sureste (que, per cert, no estaven completes, perquè les parts que donen al c. Miguel Jiménez Reyes no es van tancar fins a 1961 i 1968) s'aprecien altres detalls: una sèrie de granges, tallers, habitatges disseminats i una xarxa de camins públics que bo...

Plaça del Carme 6 i Santa Llúcia 1, promogut per Don Cayetano Maciá (que va tindre la seua barberia en la planta baixa), projecte de Miguel López González en 1965. Potser l'únic cas en què es va respectar la idiosincràsia típica de les fronteres clàssiques del Barri. En la imatge estat de la finca ans de començar la seua rehabilitació.

En plenes obres. Es pot apreciar l'afegiment d'un àtic, permés pel Pla Especial.

Fotograma de la pel·lícula La banda de los ocho, ambientada en la nostra ciutat, a on es veu la peluqueria del Sr. Maciá en la casa que es va derrocar per a edificar l'actual; l'arquet del c. Santa Llúcia (desaparegut després), que mai vaig saber si es va fer com a adorn o com a apuntalament de les cases enfrontades; i la plaça sense empisar. Foto que van pujar a Facebook, però no recorde qui.

I aquí el resultat final després de convertir l'edifici en... apartaments turístics, canviant de color les fronteres (segons sembla van concloure que així quedava més actual).
I, respecte a la música, tornem amb The Doors, però esta volta com a compositors, ja que Jim Morrison, John Densmore, Ray Manzarek i Robby Krieger van ser els autors de "Light My Fire", polèmica cançó que ha sigut versionada desenes de voltes pels millors grups i cantants i que en esta ocasió duc en la magnífica de José Feliciano.