EL MOSAIC DE MANUEL BAEZA EN LA FARMÀCIA MALLUGUIZA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Segur que molts de vosaltres l'haureu vist encara que no hàgeu entrat en la farmàcia d'Iñaki Malluguiza, en Alfons el Savi 13 cantonada a Castaños 53, perquè és visible des del carrer per les seues dimensions i colorit, ja que recorre dos de les parets del local. I eixa pel que pareix va ser la intenció de l'arquitecte J. A. García Solera quan li va encomanar a Manuel Baeza un espectacular mural corb per a completar la decoració de l'apotecaria quan Ramón Malluguiza y Rodríguez de Moya va adquirir l'oficina de farmàcia de Fermín Redondo Arranz. Però anem per parts...

Encara que el Sr. Malluguiza va ser un important membre de la societat alacantina i alcalde de la ciutat, en este article ens cenyirem a les qüestions relatives al mural que va lligat indiscutiblement a la farmàcia per a la qual va ser creat.

Instància i croquis de la farmàcia per a la sol·licitud d'obertura a l'Ajuntament d'Alacant.

I, com he dit ans, després de traslladar-se amb la seua família a Alacant, li va comprar la farmàcia al Sr. Redondo i va procedir a la transformació per complet del local, per a la qual cosa va haver de demanar llicència d'obertura de nou a l'Ajuntament. Els permisos per a una farmàcia eren especialment complicats, havia d'acomplir molts tràmits i inspeccions, a més de facilitar unes llargues llistes de productes i utensilis per a elaborar les fórmules magistrals (hui dia quasi en desús, ja ve tot fet per les grans companyies farmacèutiques). Eixes llistes exigides ja les hem vistes en este blog amb altres farmàcies, però, com a curiositat, entre els productes enumerats estan, per exemple, el "Bálsamo tranquilo", el "Canforato de piramidón" o el "Cornezuelo de centeno", i utensilis com ara un "Aparato extractor de Sochlet" i "lebrillos de loza o barro", dels quals només conec açò últim.
A més de la instància de petició, s'adjunten diferents documents sobre el local, la pròpia titulació del sol·licitant i les visites d'inspecció.

Foto de Ramón Malluguiza i un empleat en la farmàcia baix del mural. Facilitada per Iñaki Malluguiza.

Però, després del derrocament i reconstrucció de l'edifici (projectat per A. Cánovas i A. del Bello) en 1991, la farmàcia va retornar al seu lloc d'origen i el mosaic va ser col·locat de nou en el seu lloc i amb la mateixa orientació que originalment: just enfrontat al xamfrà. Com veem s'altera una mica la continuïtat de les tessel·les, que originalment no tenien particions (comparar amb la foto de 1958).

En 2014 el titular de la farmàcia, Iñaki Malluguiza, va decidir reorganitzar i redecorar l'apotecaria girant un quart de volta el mosaic, procedint a la seua restauració per part de Bárbara de Arcenegui (qui veem treballant i que generosament ens ha permés usar estes dos imàtgens) eliminant les separacions que s'havien afegit en l'anterior col·locació.

L'obra d'art sempre ha anat de la mà de la farmàcia i de la família i, per això, l'orgullós titular i propietari d'esta va encomanar una manisa a Morán Berruti per a informar de la seua existència.

Exterior de la farmàcia, en un dels millors xamfrans de la ciutat: enfront del Mercat Central.

La veritat és que, per a acompanyar amb música esta entrada, he dubtat entre dos cançons: l'una una mica cursi, la veritat, i l'altra que hui dia potser no hauria sigut vista amb bons ulls. Les dos datades en 1958, data d'obertura de l'actual farmàcia. Doncs, mira: posaré les dos i vorem si endevineu quina és quina...
La primera és "Una casita en Canadá", cantada per Elder Barber, segons sembla una gran estrela en aquell any atés que fins va tindre l'honor d'inaugurar la sala de festes Albany en els baixos del Casino (Sant Ferran i Esplanada). La cançó és italiana, escrita per Vittorio Mascheroni, Mario Panzeri i Augusto Algueró Algueró.
La segona és "Mi hombre", cantada per Sarita Montiel, en eixe any en el cim de la seua carrera. La cançó es canta en La violetera i és una traducció de Mon homme, que ha cantat fins Barbra Streisand, composta per una muntonada de gent: Yvain, Mardochee, Willemetz, Arozamena i Cadenas.