UNA OBRA, UNA OBRAA! 44: DOS EDIFICIS EN LES CAROLINES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I què tenen en comú estos dos edificis? doncs que estan en les Carolines Altes i la coincidència de l'amplària de la fatxada dels solars, només això, perquè com voreu són molt, però que molt diferents en la seua arquitectura i sobretot en els programes que els arquitectes de l'un i de l'altre han decidit seguir, naturalment, segons els desitjos dels propietaris que els han encomanat els projectes. Però vegem ambdós casos.

El primer és este edifici en el c. Plus Ultra 90, en un solar amb 13,48 m de fatxada però amb una fondària variable que arriba fins als 45 m i amb una superfície de 496 m². S'ha alçat un únic habitatge amb aparcament i pel que pareix amb espai de treball incorporat. Segons els meus càlculs aproximats, la superfície construïda en planta baixa, dos plantes altes i àtic pot superar els 700 m² i amb un envejable pati, molt lluny de l'ús d'habitatge col·lectiu amb moltes places d'aparcament que se li podria haver donat. Una estètica de fatxada industrial en les seues dos primeres plantes i recoberta de trencadís en la resta, així com en la fatxada interior al gran pati de parcel·la. Naturalment té ascensor privat. El projecte és de l'estudi d'arquitectura SPARQ.

El solar va estar abandonat i en venda molt de temps. Foto de la web de l'arquitecte.

Diversos moments de la construcció d'este singular edifici. Em crida l'atenció que no s'haja tingut gens en compte el manoll de cables que recorre la fatxada (vegeu primera foto) per a ocultar-lo, igual encara no estan finalitzades les obres del tot i ho solucionen. Espere, perquè és una pena.

El segon cas és este edifici blanc situat en el c. Cánovas del Castillo 6 i 8, producte d'unir els dos solars de sengles casetes i entre les dos sumaven una fatxada de 13,50 m, quasi igual que el de Plus Ultra, però una superfície total de 272 m². Ahí s'ha encaixat un edifici amb 12 habitatges d'un i dos dormitoris, alguns dels quals tenen terrasses interiors o sobre coberta, depenent del cas. Les obres estan a punt de finalitzar.

Foto del solar segons Google. S'aprecia en les mitgeres la diferent distribució de les dos cases anteriors, l'una de planta baixa i l'altra amb una planta més.

Diversos moments de la construcció de l'edifici, segons projecte de l'estudi e2b arquitectos, a on s'ha evitat la simetria en la fatxada en variar la disposició dels buits i la seua profunditat. L'àtic avança a fatxada en els laterals per tindre els confrontants una altura més que este. Afortunadament sí que s'ha previst ocultar els cables passants (i els que tenen accés al propi edifici) amb una canaleta que no desmereix l'aparença de la fatxada. És de destacar l'ús massiu de pladur.
Allò que ja no em pareix bé, ni en este ni en unes altres obres, és cenyir-se a l'ordenança municipal (totalment desencertada i absurda) que només obliga a posar persianes en els buits de dormitoris (en este cas les tres finestretes de l'esquerra), qüestió de voluntat, que els promotors accepten de bon gust i que després, una volta entregat l'edifici, els propietaris esmenen posant cadascun la persiana al seu gust i trastocant l'aparença inicial, perquè falta, en fan. Sembla que les ordenances les fa algú que no viu aquí i no sap que el sol no ens abandona mai. Allò de les reixes en els buits de la planta baixa és una altra història.

Render de l'edifici Florencia, que és el seu nom comercial, extret de la web d'e2b arquitectos, a on podeu vore més plànols i coses d'esta casa i de molts altres projectes seus.
Ja sabeu que pose música sempre (o quasi) i si està relacionada, doncs millor, i en este cas ho està doblement, i ja que en el primer cas l'edifici està ocupat per una empresa amb arrelament en Sud-amèrica i el segon té nom italià, doncs aquí vos duc a Eydie Gormé amb la seua gloriosa veu i Los Panchos (n'hi ha desenes de versions) cantant la seua "Guitarra romana", preciós bolero arqueològic compost per Eldo Di Lazzaro i Bruno Cherubini.

¡UNA OBRA, UNA OBRAA! 44 : DOS EDIFICIOS EN CAROLINAS.

Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

¿Y qué tienen en común estos dos edificios? pues que están en Carolinas Altas y la coincidencia de la longitud de la fachada de los solares, solo eso, porque como veréis, son muy, pero que muy diferentes en su arquitectura y sobre todo en los programas que los arquitectos de uno y de otro, han decidido seguir, naturalmente, según los deseos de los propietarios que les han encargado los proyectos. Pero veamos ambos casos.

El primero es este edificio en la C/Plus Ultra 90, en un solar con 13,48 m de fachada pero con una profundidad variable que llega hasta los 45 m y con una superficie de 496 m², se ha levantado una única vivienda con aparcamiento y al parecer con espacio de trabajo incorporado. Según mis cálculos aproximados, la superficie construida en planta baja, dos plantas altas y ático, puede superar los 700 m² y con un envidiable patio, muy lejos del uso de vivienda colectiva con muchas plazas de aparcamiento que se le podría haber dado. Una estética de fachada industrial en sus dos primeras plantas y recubierta de trencadís en el resto, así como en la fachada interior al gran patio de parcela. Naturalmente tiene ascensor privado. El proyecto es del estudio de arquitectura SPARQ.

El solar estuvo abandonado y en venta mucho tiempo. Foto de la web del arquitecto.

Diversos momentos de la construcción de este singular edificio. Me llama la atención lo poco que se ha tenido en cuenta el manojo de cables que recorre la fachada (ver primera foto) para ocultarlo, igual aún no están finalizadas las obras del todo y lo solucionan. Espero, porque es una pena.

El segundo caso, es este blanco edificio situado en la C/Cánovas del Castillo 6 y 8, producto de unir los dos solares de sendas casitas y entre las dos sumaban una fachada de 13,50 m casi igual que el de Plus Ultra, pero una superficie total de 272 m². Ahí se ha encajado un edificio con 12 viviendas de 1 y 2 dormitorios  algunas de las cuales, tienen terrazas interiores o sobre cubierta, dependiendo del caso. Las obras están a punto de finalizar. 

Foto del solar según Google. Se aprecia en las medianeras, la diferente distribución de las dos casas anteriores, una de planta baja y la otra con una planta más. 

Diversos momentos de la construcción del edificio, según proyecto del estudio e2b arquitectos, donde se ha evitado la simetría en la fachada, variando la disposición de los huecos y su profundidad. El ático avanza a en los laterales por tener los colindantes una altura más que éste. Afortunadamente si que se ha previsto ocultar los cables pasantes (y los que tienen acceso al propio edificio) con una canaleta que no desmerece la apariencia de la fachada. Es de destacar el uso masivo de pladur.

Lo que ya no me parece bien ni en éste ni en otras obras, es ceñirse a la ordenanza municipal (totalmente desacertada y absurda) que solo obliga a poner persianas en los huecos de dormitorios (en este caso las tres ventanitas de la izquierda) cuestión de voluntad, que los promotores aceptan de buen gusto y que luego, una vez entregado el edificio, los propietarios subsanan poniendo cada uno la persiana a su gusto y trastocando la apariencia inicial, porque falta hacen. Parece que las ordenanzas las hace alguien que no viva aquí y sepa que el sol no nos abandona jamás. Lo de las rejas en los huecos de la planta baja, es otra historia.

Render del Edificio Florencia que es su nombre comercial. Extraído de la web de e2b arquitectos donde podéis ver más planos y cosas de esta casa y muchos otros proyectos suyos.

Ya sabéis que pongo música siempre (o casi) y si está relacionada, pues mejor y en este caso lo está doblemente y puesto que en el primer caso, en el edificio está ocupado por una empresa con arraigo en Sudamérica y el segundo tiene nombre italiano, pues aquí os traigo a Eydie Gormé con su gloriosa voz y Los Panchos (hay decenas de versiones) cantado su "Guitarra romana" precioso bolero arqueológico compuesto por Eldo Di Lazzaro y Bruno Cherubini.