COMO NUEVAS 148: CATÁLOGO VISUAL, SOLO FOTOS.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Solo fotos actuales, antiguas, planos de algunos de los edificios y fichas del Catálogo del Ayuntamiento de Alicante. Al final, listado de edificios e imágenes por si se quiere consultar. Y villancico americano.

1

2

3

4

5

Listado:

1: Campos Vasallo 11, fachada estado final y ficha del Catálogo de protecciones.

2: Altamira 2 y Rambla de Méndez Núñez 6. Imagen histórica de la Rambla, proyecto de 1940 de Juan   Vidal Ramos y Julio Ruíz Olmos para Evaristo Marimón. Ficha del Catálogo de protecciones del   Ayuntamiento, fachada con andamio y resultado final.

3: Poeta Zorrilla 29, Jacinto Máltés 21. Estado final y plano de fachada del proyecto de Alfonso Fajardo Aguado de 1968 para Rafael Alcaraz.

4: Altamira 24. Estado anterior, plano proyecto de Fco. Muñoz de 1950 para Manuel Alberola y otros. Estado final y rótulo del estudio fotográfico Ernesto que estuvo en la fachada muchos años después de cerrar el estudio.

5: Santos Médicos 3, durante las obras y al final de ellas.

Y tenemos música, concretamente "My Favorite Things" una composición de Richard Rodgers y Oscar Hammerstein II para el musical The sound of Music" de 1959 que se hizo mundialmente famosa por la película de 1965 que aquí se llamó "Sonrisas y lágrimas" con Julie Andrews de estrella. Versiones las que se quieran buscar y encontrar, pero como estamos en el 24 de diciembre, pues os traigo dos: una de Diana Ros y The Supremes que es el villancico, una versión con un arreglo orquestal incluso excesivo. Y luego la de Ariana Grande que en 2019 la cantó con el nombre de "7 rings" aunque con otra letra. para que no digáis que no soy casi moderno... 

MAISONNAVE S'HA QUEDAT SENSE LLACS!

Article d'Eliko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Bo, l'avinguda en si no, mai en va tindre, però sí un dels edificis més imponents (per la seua grandària) que tenen fatxada a ella, és a dir, l'edifici Abacoa, encara que poca gent el coneix pel seu nom, però en este blog ja hem parlat d'ell i, quant a envergadura, està entre els Corte Inglés dels dos extrems; la parcel·la i els metres quadrats construïts són més grans que els del passeig de Soto, però menors que els del "Edificio Moda".
I això que una gran part del seu interior està ocupada en les plantes altes per un enorme pati de més de 2.000 m² que en el seu origen, quan el va dissenyar l'arquitecte Félix Palacios Sunico, estava amenitzat per una sèrie de llaguets, cascades, parterres i zones d'estar en dos nivells, dels quals ja hem parlat en este blog en ABACOA, EL EDIFICIO DE LOS PORTALES Y LOS LAGOS, a on a més vaig posar fotos d'uns murals de grans dimensions que va idear i executar l'escultor Miguel Losan. Doncs bé, segons sembla tant els llacs com els parterres tenien filtracions a les plantes inferiors i això és el que s'ha remeiat. La conseqüència és que es va haver de demolir tot, impermeabilitzar i... donar un nou aspecte a eixes zones. Millor? Pitjor? Bo, vostés jutjaran el resultat, sempre tenint en compte que és "el patio de su casa" (que "es particular y cuando llueve" etc., etc.) encara que puguem accedir a través d'ells als locals i nombroses consultes que allí es situen.

Avinguda de Maisonnave 43 amb fatxades a Portugal 39 i Arquitecte Morell 4.

Aspecte anterior que oferia tant la urbanització de l'espai comú, com les fatxades de l'edifici, que van tindre també una completa rehabilitació i, com poden vore, canvi de color en 2019.

Diversos aspectes dels treballs que han durat més de 10 mesos del present any. Segons l'empresa encarregada de les obres, després de la impermeabilització s'ha creat "un jardín urbano combinando grava y diversas tipologías de plantas" i també "se han creado pasos y caminos recorriendo el jardín a base de losas de pavimento de hormigón".

I este és l'aspecte final del nivell superior.

I com és actualment el nivell inferior (ni una planteta, xe).

I, finalment, la imatge que tenia este nivell inferior anteriorment.

Doncs no res, que és un edifici particular i els veïns ho hauran volgut així i així haurà de ser.
L'autoria del projecte original, segons dades d'un lector en l'article anterior.
Els fragments de la descripció de l'obra, de la pàgina web del Grupo Renovak.
I en 1979, just quan s'estava construint este edifici, The Sugarhill Gang publicava este temàs: "Rapper's Delight", considerat un dels pioners del hip hop i que ara, 44 anys després, en 2023 està usant la luxosa marca Paco Rabanne en el seu espot televisiu del seu perfum. Curiosament al principi sembla que sone el "Aserejé". En fi..., la versió és un poc llarga ha ha.

¡MAISONNAVE SE QUEDÓ SIN LAGOS!

 Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Bueno, lo que se dice la avenida no, nunca los tuvo, pero sí uno de los edificios más imponentes (por su tamaño) que tienen fachada a ella, es decir el Edificio Abacoa, aunque poca gente lo conoce por su nombre, pero en este blog ya hemos hablado de él y en cuanto a envergadura, está entre los Corte Inglés de ambos extremos, la parcela y los m² construidos, son más grandes que el del Paseo de Soto, pero menores que el del "Edificio Moda".

Y eso que una gran parte de su interior, está  ocupado en las plantas altas por un enorme patio de más de 2.000 m² que en su origen, cuando lo diseñó el arquitecto Félix Palacios Sunico estuvo amenizado por una serie de laguitos, cascadas, parterres y zonas de estar en dos niveles, de los que ya hemos hablado en este blog en ABACOA, EL EDIFICIO DE LOS SOPORTALES Y LOS LAGOS donde además puse fotos de unos murales de gran tamaño que ideó y ejecutó el escultor Miguel Losan. Pues bien, por lo visto tanto los lagos como los parterres tenían filtraciones a las plantas inferiores y eso es lo que se ha remediado. La consecuencia es que se tuvo que demoler todo, impermeabilizar y... dar un nuevo aspecto a esas zonas ¿mejor, peor? bueno ustedes juzguen el resultado, siempre teniendo en cuenta, que es el patio de su casa (que es particular y cuando llueve, etc, etc) aunque podamos acceder a través de ellos a los locales y numerosas consultas que allí se ubican.

Avenida de Maisonnave 43 con fachadas a Portugal 39 y Arquitecto Morell 4.

Aspecto anterior que ofrecía tanto la urbanización del espacio común, como las fachadas del edificio que tuvieron también una completa rehabilitación y como ven, cambio de color en 2019.

Diversos aspectos de los trabajos que han durado más de 10 meses de este año. Según la empres encargada de las obras,  después de la impermeabilización, se ha creado "un jardín urbano combinando grava y diversas tipologías de plantas" y también "se han creado pasos y caminos recorriendo el jardín a base de losas de pavimento de hormigón".

Y este es el aspecto final del nivel superior.

Y como es actualmente el nivel inferior (ni una maceta, oiga).

Y finalmente, la imagen que tenía este nivel inferior anteriormente. 

Pues nada, que es un edificio particular y los vecinos lo habrán querido así y así tendrá que ser.

La autoría del proyecto original, según datos de un lector en el artículo anterior.

Los fragmentos de la descripción de la obra, de la página web del Grupo Renovak.

Y en 1979 justo cuando se estaba construyendo este edificio, The Sugarhill Gang, publicaba este temazo "Rapper's Delight" considerado uno de los pioneros del hip hop y que ahora, 44 años después, en 2023 está usando la lujosa marca Paco Rabanne en su spot televisivo de su perfume. Curiosamente al principio parece que suene el "Aserejé" en fin...La versión es un poco larga jaja.

COM A NOVES 146: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (2)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I com a continuació a l'anterior entrada COM A NOVES 145: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (1), aquí tenim la segona part amb estes rehabilitacions tan ben aconseguides, amb les quals els edificis prolonguen la seua vida útil molts anys més, donant seguretat als seus habitants i de pas alegrant-nos la vista a la resta de ciutadans. No devem oblidar que les fatxades són la primera pell d'una casa i, a més de posar-la bonica, la defén dels agents externs.

C/ Pirula Arderius 2 i Las Navas 19. Luxosa fatxada de rajola de cara vista, pedra artificial, manises i el toc definitiu: cels rasos de fusta en les terrasses. Molt elegant.

Fragment del plànol de fatxada del projecte de José Antonio Reyero Fadrique de 1965, per a Agustín Navarro Roca i Manuel Caparrós Mascarell, amb 19 habitatges, locals i oficines en el c. Las Navas 9 i el llavors Camarada Felipe Bergé 2 i 4, encara que sense dubte la seua privilegiada situació es devia a estar en la mateixa plaça d'Hernán Cortés (hui plaça Nova).

I, com sempre, les fotos de fogueres són una mina inesgotable que, a més dels propis monuments, ens mostren l'entorn a on es plantaven. En este cas és la construïda en 1970 per Francisco Almiñana per a la d'Hernán Cortés. Curiosament, com que la plaça és allargada, cada any es plantava alternadament en l'un o l'altre extrem, al següent ho faria en l'encreuament de Sant Ildefons amb César Elguezábal (Susana Llaneras) i així successivament. En plantar en categoria Especial, i també per les reformes de la plaça, es va haver de canviar l'emplaçament al que té actualment. Però tornant a l'edifici, veem que en la seua planta baixa va estar molts anys la joieria Montiel, una de les més prestigioses de la ciutat.

Estat final i durant l'obra del situat en Croniste Viravens 19, del qual es desconeixen més dades.

Així de bé ha quedat l'edifici del c. Sant Mateu 41 i 43 i Góngora 4, en el cor comercial del barri. Poc s'imaginava el seu promotor que, anys després de la seua construcció, este carrer seria en algunes ocasions un dels carrers els locals dels quals tenen els preus més alts (bo, com més prop de Pius XII, pugen encara més). S'ha canviat el color més aïna càlid que tenia per uns tons més freds i concordes amb les modes actuals.

Estat anterior de l'edifici i durant les obres.

Fragment del plànol de fatxada del projecte de Miguel López González de 1961, per a Salvador Picher Cherp de 26 habitatges, dos d'ells en planta baixa que actualment no existixen, no sé si per la seua conversió en locals o perquè directament ja es va edificar així.

Foto aèria del barri a finals dels anys 50, d'autor desconegut per a mi i que em va facilitar Jaime Reig en el seu moment. Assenyalada amb una fletxa la situació del solar a on es va alçar este edifici. Hi ha molts aspectes a estudiar en esta foto, a on a més de Montemar i les cases de la Caja de Ahorros del Sureste (que, per cert, no estaven completes, perquè les parts que donen al c. Miguel Jiménez Reyes no es van tancar fins a 1961 i 1968) s'aprecien altres detalls: una sèrie de granges, tallers, habitatges disseminats i una xarxa de camins públics que bo...

Plaça del Carme 6 i Santa Llúcia 1, promogut per Don Cayetano Maciá (que va tindre la seua barberia en la planta baixa), projecte de Miguel López González en 1965. Potser l'únic cas en què es va respectar la idiosincràsia típica de les fatxades clàssiques del Barri. En la imatge estat de la finca ans de començar la seua rehabilitació.

En plenes obres. Es pot apreciar l'afegiment d'un àtic, permés pel Pla Especial.

Fotograma de la pel·lícula La banda de los ocho, ambientada en la nostra ciutat, a on es veu la peluqueria del Sr. Maciá en la casa que es va derrocar per a edificar l'actual; l'arquet del c. Santa Llúcia (desaparegut després), que mai vaig saber si es va fer com a adorn o com a apuntalament de les cases enfrontades; i la plaça sense empisar. Foto que van pujar a Facebook, però no recorde qui.

I aquí el resultat final després de convertir l'edifici en... apartaments turístics, canviant de color la fatxada (segons sembla van concloure que així quedava més actual).
I, respecte a la música, tornem amb The Doors, però esta volta com a compositors, ja que Jim Morrison, John Densmore, Ray Manzarek i Robby Krieger van ser els autors de "Light My Fire", polèmica cançó que ha sigut versionada desenes de voltes pels millors grups i cantants i que en esta ocasió duc en la magnífica de José Feliciano.