COM A NOVES 145: COL·LECCIÓ TARDOR 2023 (1)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I una nova sèrie d'edificis rehabilitats desfila per este blog, cadascun amb les seues necessitats, amb les seues patologies, uns amb les obres acabades fa molt poc i uns altres fa setmanes, però en tot cas unes actuacions que sense dubte prolongaran la seua vida útil gràcies als costs que els propietaris han sufragat en alguns casos amb gran dificultat. Per als que no vivim en ells, un plaer vore'ls i verificar que estes actuacions contribuïxen al "embellecimiento y ornato" (com es deia antigament) de la ciutat. Doncs vegem-los més detingudament i, per raons tècniques, en dos entrades, aquí tenim la primera...

C. José Gutiérrez Petén 9. Este xicotet i cèntric edifici té tres parts diferenciades en la seua frontera: la baixa emmascarada per la decoració del local, la primera i la segona, que mantenen gran part de l'aparença original de principis del segle XX (1910 segons documentació), i la tercera, que és un afegit molt posterior a les anteriors o potser un avançament a frontera de l'àtic original. Es manté la seqüència de buits en totes les seues plantes. Ha quedat així de bonic.

Encara que no ho parega, ambdós fotos són del mateix edifici, però clar, de dos fronteres diferents, una d'elles en la plaça de Santa Teresa 15, per a on té accés tota la finca a través d'un ample porxe en el qual està la porta del vestíbul i que miraculosament roman obert (pot ser que tinguen alguna cosa a vore els aparadors dels locals annexos), i la segona foto és la frontera del c. del Pouet 105. La transició entre la diferència d'altures i plantes es fa escalonadament.

Fragment del plànols de fronteres del projecte de Miguel López González per a Antonio Juan Alfaro de 1967. El solar es va obtindre de la unió d'uns altres cinc de molt més xicotets.

Plataforma elevadora plegada durant les obres de la frontera que dona al Panteó de Quijano, un dels racons més bonics de la ciutat al qual l'edifici té privilegiades vistes.

Estat final i durant les obres del situat en passeig de Soto 20 i Pascual Pérez 43. Fronteres amb gran volada en l'angle i bloc de pedra artificial en fronteres, en les anteriors rehabilitacions que han tingut, han perdut alguns elements originals en baranes i aplacats que eren similars als del situat en passeig de Gadea i Reis Catòlics, del mateix autor.

Fragment de plànol de fronteres del projecte d'Alejandro Vila Ruiz per a Concepción Berenguer Bernabeu de 1966 amb 19 habitatges d'alt standing, locals i garatge.
I clar que tenim música, ni més ni menys que The Doors cantant-li a la molèstia dels mosquits. Reaccions de tota classe a esta cançó, inclús es diu que va ser idea de Luis Aguilé, que li la va cedir a ells, doncs no sé... Els autors són John Densmore, Robby Krieger i Ray Manzarek. N'hi ha versions de tota classe, fins una de Peret, però anem amb l'original, pel que pareix de rock àcid, "No Me Moleste Mosquito".