UNA OBRA, UNA OBRAA! 45 I 46, SEMBLANTS, CÈNTRICS I TURÍSTICS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Semblants però no iguals, i eixa similitud es deu als grans balcons-finestrals quadrats que componen les dos fronteres, encara que tenen les seues característiques marcades per les normes municipals de la seua ubicació, la parcel·la respectiva i també el programa triat pels seus promotors. Coincidixen plenament, però, en el fet que són apartaments turístics, dos més a afegir a la llarga, llarguíssima llista dels que s'han obert en els últims anys en la nostra ciutat, propiciats per internet i els avanços tecnològics que permeten (per exemple) no tindre ni tan sols recepció per a donar una clau física i que només qui ha contractat i pagat puga obrir amb el mòbil el pany de la porta. Hi ha moltes veus en contra de la proliferació d'allotjaments turístics i es demana la seua limitació. Es pot/deu fer? Doncs no ho sé. Però vegem estos edificis nous que han vingut a ocupar sengles solars que han estat almenys 12 anys sense edificar, potser fruit de la punxada immobiliària anterior.

Vista de la infografia de la frontera del situat en el c. Velázquez 3, edifici de planta baixa, 3 pisos i àtic; sobre una superfície de 232 m² alberga 15 apartaments d'un dormitori i suites, algunes amb terrassa, en un entorn molt cèntric, al costat del Mercat Central, sota projecte de José María Carrasco (Marva 10 arquitectura, d'a on he obtingut la imatge).

Vista del solar, al costat del mític Bar Flor. La propietat anterior projectava un edifici dedicat a despatxos professionals de nom "Las meninas" i que seguia el destí del seu veí La Lonja, també dedicat a oficines, però al final van desistir.

Curiosament l'edifici que veem al fons i la testera del qual coincidix exactament amb el d'este solar, i que està en el c. Capità Segarra 8, s'està rehabilitant-augmentant en estos moments potser també per a ús turístic...

Diverses vistes de l'obra i en l'última foto la connexió al clavegueram.

Vista d'una de les habitacions... amb banyera (però sense aixeta, imagine que cosa de la imatge i que ja en tindrà). Totes tenen zona d'estar, nevera, microones, etc. Foto de Booking.com.

Vista a poqueta nit amb les llums enceses de la frontera.

I el segon edifici: siti en el c. Mestre Bretón 17, una mica menys cèntric que l'anterior, però en una zona tranquil·líssima i al costat de l'Hotel Goya, tancat des de fa algun temps, l'Escola d'Idiomes i el castell de Sant Ferran. Sota projecte de l'arquitecta María del Carmen Gadea Pascual en un solar amb una mica menys de frontera que l'anterior, però amb una gran profunditat i 293 m², va idear este blanc edifici de soterrani, PB, 4 pisos i àtic amb apartaments d'un, dos o tres dormitoris, amb unes completes cuines i també alguns amb terrassa, també garatge. Però sobretot amb una piscina interior oberta tot l'any.

Vista del solar en 2008. Foto de Google Maps.

Diversos moments de les obres.

Imàtgens d'un dels apartaments i de la piscina en el pati interior. Curiositat: de les dos parets laterals que veem en el pati, la de l'esquerra és la mitgera amb l'Hotel Goya i la de la dreta la dels apartaments Loliqui (sí, s'anomenen així), que també tenen piscina confrontant amb esta. Imàtgens de Booking.com.
I esperem que els visitants s'ho passen bé i en feliç convivència amb el veïnat, que té dret també a descansar. Igual que demanava Paloma San Basilio en 1983 en esta "Unas vacaciones", cançó de Franco Battiato i amb lletra de la pròpia cantant. En Itàlia la cançó s'anomenava "Un'estate al mare" i allí la cantava Giuni Russo, cantant amb uns aguts perforants, ha ha. Però vegem la nostra…