viernes, 26 de enero de 2024

QUÈ FER EN LA SANGUETA I LA CANTERA?

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 El paisatge desèrtic travessat pel barranc de Bonhivern, limitat per les avingudes de Dénia i de la Vila Joiosa, el traçat del ferrocarril de la Marina pel qual passen totes les línies de TRAM d'Alacant i l'impressionant teló de fons de la Cantera amb el seu escarpat tall, lloc d'a on ha eixit la pedra daurada de les nostres millors construccions i les històriques esculleres del port (de fet quasi tot el terreny és propietat portuària), té un futur incert, i l'Ajuntament ens pregunta què volem que facen ahí. Es va plantejar en el seu moment un descomunal palau de congressos daurat (li deien "el Ferrero Rocher" per la seua semblança amb els famosos bombons) acompanyat de 650 habitatges i hotels, és a dir, una segona Finca Adoc, i jo no vullc això.
Vullc una zona verda, tal com es va fer en els castells o en la mateixa serra Grossa (l'última volta fa uns 12 anys per la Generalitat). Aigua reciclada, n'hi ha per a regar el gran parc, al qual li podem posar el que vullguem, a l'estil dels meravellosos del Tartanell, la Condomina o el mític lo Morant, amb alguna instal·lació esportiva, un edifici auxiliar, un parell de quioscs, biblioteca, etc.; o deixar-ho com a zona boscosa com la mateixa serra del Benacantil.
Doncs bé, per a això hi ha la consulta que estan fent al públic en general, no cal que estigues empadronat aquí, això sí: ens hem de molestar en presentar una instància.
Estes pàgines es poden consultar en la web municipal amb els següents enllaços:
Dins d'este últim enllaç, en el "DOCUMENTO...", expliquen més tècnicament què es pretén amb la consulta, deixen clar que s'han de respectar les propietats particulars existents i destaque dos imàtgens: la primera, l'entorn d'actuació, a on a més de l'espai lliure de la foto de portada s'inclou el "scalextric", la seua possible eliminació i moltes coses més.
La segona captura del document és la de l'enquesta orientativa, que és això, orientativa, a on es poden contestar eixes preguntes o no, o simplement expressar la teua opinió.
ENLLAÇ 3: DOCUMENTO CONSULTA PÚBLICA PREVIA OI/6

I per a participar s'ha de fer a través de la instància general. Hi ha dos maneres de presentar-la: presencialment o telemàtica, i ho expliquen en este ENLLAÇ 4: INSTÀNCIA GENERAL DE L'AJUNTAMENT D'ALACANT
Per a fer-ho de manera telemàtica, és necessari tindre firma digital, és a dir: Cl@ve PIN, un certificat vàlid, DNI electrònic, etc. Qui en tinga (potser has fet mai un tràmit en la Seguretat Social o qualsevol altra administració i eixe aprofita) sabrà com fer-ho en el Catàleg de servicis de la Seu Electrònica de l'Ajuntament.
Per a qui no en tinga i haja de fer-ho presencialment, s'ha de descarregar la Instància General (fletxa roja) i presentar-la en qualsevol d'estes oficines (fletxa blava).
Sempre s'ha acudir a qualsevol d'estes oficines amb cita prèvia. Com a orientació, vos diré que la de Gastón Castelló està en el c. Pi Sant (prop de lo Morant); la de Sèneca, en l'antiga estació d'autobusos; i la de Cervantes, en l'antic Hotel Palas. Però per a qualsevol consulta respecte a ubicació, horari d'obertura, sobre la instància en si o inclús cita prèvia si ho vols fer més senzill, pots telefonar al 010 o millor encara al 900153862, a on de 9 h fins a les 18 h t'informen de tot.
I ara vos deixe amb unes boniques imàtgens de diverses èpoques de la zona...
Simplement espectacular i amb multitud de detalls a estudiar i analitzar, des de la Cantera encara sense l'enorme paret i amb màquines actuant, fins a les instal·lacions industrials en el mateix Bonhivern, l'estació de la Marina...
Anys 80: ni l'espigó del Postiguet ni el nou traçat del tram existixen.
Gota freda de 1997.
El desviament del barranc i el traçat del tram en construcció. Foto de Francisco González.
La preciosa araucària entre les edificacions que s'han de respectar.
 
Espere que este article ajude a presentar les instàncies corresponents i així expressar la nostra opinió sobre què fer en eixe espai i evitar que continue així: desèrtic i amb una visió no molt agradable o que s'òmpliga d'edificis i tinguem unes pantalles que obstaculitzen el paisatge que gràcies als desnivells ara mateix podem observar des de qualsevol de les carreteres que l'envolten, des del Postiguet i sobretot des del tram: la gent es queda meravellada en vore la mar, després de sorgir del túnel. Doncs això, amb una catifa verda, ja seria...
Les captures de pantalla ho són a títol merament informatiu.
Hi ha fotos l'autor de les quals desconec, m'ho dieu en un comentari si escau.
Una altra cosa: és important que en les instàncies, en l'"EXPOSE", es pose: "Consulta pública prèvia de l'Operació integrada 6 Sangueta (OI/6)", i en el "SOL·LICITE", doncs el que vullgueu.
Hi ha de termini fins al 15 o el 9 de febrer, segons mires en el propi document o en la web d'edictes municipals, així és que ens fiarem de la més desfavorable: el 9 de febrer.
 
TERMINI DE PRESENTACIÓ FINS AL 9 DE FEBRER DE 2024.

domingo, 21 de enero de 2024

¿QUÉ HACER EN SANGUETA Y LA CANTERA?

 Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

El paisaje desértico surcado por el Barranc de Bon Hivern, limitado por las avenidas de Denia y Villajoyosa, el trazado del ferrocarril de La Marina por el que pasan todas las líneas de Tram d'Alacant y el impresionante telón de fondo de la Cantera con su escarpado corte, lugar de donde ha salido la piedra dorada de nuestras mejores construcciones y las históricas escoleras del Puerto (de hecho casi todo el terreno es propiedad portuaria) tiene un futuro incierto y el Ayuntamiento nos pregunta qué queremos que hagan ahí. Se barajó en su día un descomunal palacio de congresos dorado (lo llamaban el Ferrero Rocher por su semejanza con los famosos bombones) acompañado de 650 viviendas y hoteles, es decir una segunda Finca Adoc y yo no quiero eso. 


Quiero una zona verde, tal como se hizo en los castillos o en la misma Serra Grossa (la última vez hace unos 12 años por la Generalitat). Agua reciclada hay para regar el gran parque, al que le podemos poner lo que queramos, al estilo de los maravillosos de Juan Pablo II, la Condomina o el mítico Lo Morant, con alguna instalación deportiva, un edificio auxiliar, un par de kioscos, biblioteca, etc... o dejarlo como zona boscosa como el mismo Monte Benacantil.
Pues bien, para eso está la consulta que están haciendo al público en general, no hace falta que estés empadronado aquí, eso sí: nos tenemos que molestar en presentar una instancia.



Estas páginas, se pueden consultar en la web municipal con con los siguientes enlaces:

Dentro de este último enlace, en el DOCUMENTO... explican más técnicamente qué se pretende con la consulta, dejan claro que hay que respetar las propiedades particulares existentes  y destaco dos imágenes, la primera el entorno de actuación, donde además del espacio libre de la foto de portada, se incluye el "scalextric, su posible eliminación y muchas cosas más.
La segunda captura del documento es la de la encuesta orientativa, que es eso: orientativa donde se pueden contestar esas preguntas o no, o simplemente expresar tu opinión.

Y para participar hay que hacerlo a través de la instancia general. Hay dos formas de presentarla: presencial o telemáticamente y lo explican en este ENLACE 4: INSTANCIA GENERAL AYUNTAMIENTO DE ALICANTE
para hacerlo de forma telemática, es necesario tener firma digital, es decir : Clave Pin, un certificado válido, DNI electrónico, etc. Quien lo tenga (Igual alguna vez has hecho un trámite en la Seguridad Social o cualquier otra administración y ese sirve) sabrá como hacerlo en el Catálogo de servicios de la Sede Electrónica del Ayuntamiento.
Para quién no lo tenga y deba hacerlo presencialmente, se tiene que descargar la Instancia General (flecha roja) y presentarla en cualquiera de estas oficinas (flecha azul).

Siempre hay que acudir a cualquiera de estas oficinas con cita previa. Como orientación, os diré que la de Gastón Castelló está en la C/Pino Santo (cerca de Lo Morant) la de Séneca en la antigua Estación de Autobuses y la de Cervantes, en el antiguo Hotel Palas. Pero para cualquier consulta respecto a ubicación, horario de apertura, sobre la instancia en sí  o incluso cita previa si lo quieres hacer más sencillo, puedes llamar al 010 o mejor aún al 900153862 donde de 9 h hasta las 18h te informan de todo.
Y ahora os dejo con unas bonitas imágenes de diversas épocas de la zona...
Simplemente espectacular y con multitud de detalles para estudiar y analizar, desde la Cantera aún sin el enorme paredón y con máquinas actuando, hasta las instalaciones industriales en el mismo Bon Hivern, la Estación de La Marina...

Años 80: ni el espigón del Postiguet ni el nuevo trazado del tram existen.
Gota Fría de 1997.
El desvío del barranco y el trazado del tram en construcción. Foto de Francisco González.
La preciosa araucaria entre las edificaciones que hay que respetar.

Espero que este artículo ayude a presentar las instancias correspondientes y así expresar nuestra opinión sobre qué hacer en ese espacio y evitar que siga así: desértico y con una visión no muy agradable o que se llene de edificios y tengamos unas pantallas que obstaculicen el paisaje que gracias a los desniveles ahora mismo podemos observar desde cualquiera de las carreteras que lo envuelven, desde El Postiguet  y sobre todo desde el tram: la gente se queda maravillada al ver el mar, después de surgir del túnel. Pues eso, con una alfombra verde ya sería...
Las capturas de pantalla lo son a título meramente informativo.
Hay fotos de las que desconozco su autor, me lo decís en un comentario si procede.
Otra cosa: es importante que en las instancias en el "Expone" se ponga "Consulta pública previa de la Operación integrada 6 Sangueta (OI/6)" y en el "Solicita" pues lo que queráis.
Hay de plazo hasta el 15 o el 9 de febrero, según mires en el propio documento o en la web de edictos municipales, así que nos fiaremos de la más desfavorable: el 9 de febrero.

PLAZO DE PRESENTACIÓN HASTA EL 9 DE FEBRERO DE 2024.









LA FINCA ADOC HISTÒRICA XV: ELS EDIFICIS ROCAFEL

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Continuem amb la labor de desentranyar esta especulativa urbanització plena, d'altra banda, d'interessantíssims exemples de bona arquitectura. I ho fem amb Rocafel 17, 18 i 19 i un quart dedicat a garatge. La tasca de Carlos Pradel per a alçar nous edificis al peu de la serra Grossa es va consolidar amb l'èxit de vendes de la Finca Adoc, i a través de la seua societat Rocafel, SA, va decidir continuar amb els edificis projectats més cap al sud, això sí, amb problemes.
I es va continuar amb la tasca de guanyar terrenys a la mar. Encara que es presentaren escriptures amb milers de metres quadrats que Rocafel, SA, va comprar a uns altres propietaris, les fotos que veem a continuació ens donen una idea d'a on estaven físicament eixes parcel·les. Suponc que, amb la documentació adequada, que no he pogut consultar, i mitjançant les corresponents concessions, es va arribar a l'enorme esplanada que ocupa hui dia el complex i zones esportives i terrenys situats entre la carretera de baixada i la via del tren i que en les fotos no figuren. Fullet publicitari de vendes de 1971 a on, com es pot apreciar i amb bolígraf, han delimitat l'alçària dels edificis (pel que pareix encara no disposaven dels nous amb les altures definitives).
En esta foto, gentilea de Manuel J. Aliaga, veem la carretera (encara sense desdoblar) i la via del ferrocarril amb el terraplé que la sustenta cap a la mar. Encara falta algun edifici per completar (Mariola, Alacant 2 i 3, Helios per finalitzar...).
Un temps després en esta imatge (probablement de Perfecto Arjones) veem a l'esquerra l'embrió del Rocafel 17: la torre d'ascensors i escales (hui en ruïnes) que teòricament era per a donar accés directe a la platja i a la piscina coberta encara no executada, des de la cota més alta del hui c. Sol Naixent. Al fons, l'incipient terraplé projectat sobre el primer túnel del trenet sobre el qual, una volta augmentat i completat, hui passa la carretera d'accés al complex.
Fins a tres variants per als edificis existents hui dia es van plantejar ans d'arribar al resultat final.
En esta primitiva maqueta, una mica desordenada i caòtica, ja figurava (baix, a l'esquerra) un edifici de grandària moderada amb fatxada de dent de serra, que no va arribar a prosperar.
I esta va ser la configuració que es va adoptar: una base a manera de podi dedicada a hotel, que a nivell del ferrocarril de la Marina es convertia en una planta comercial i d'accés, en total 5 plantes; i sobre ella dos edificis de 21 altures dedicats a habitatges amb enormes terrasses abocades a la mar, tot això sota projecte de Juan Guardiola Gaya de 1969. I per a això es va sol·licitar llicència amb una cubicació de 6 m³ per metre quadrat de terreny, amb la condició de fer al seu càrrec el passeig marítim (tal com figura en la maqueta).
Però els mesos van anar passant i llavors es van fer públiques les intencions de guanyar terrenys a la mar per a edificar tal com vaig comentar en l'article NO ES VA FER (i encara sort): EL PASSEIG MARÍTIM "IMMOBILIARI" POSTIGUET-ALBUFERETA (cliqueu en el títol i vos du a vore'l) a on es rebaixava l'altura dels edificis sent com a màxim la cota de la carretera sobre la mar. Això últim va ser aprofitat ràpidament pels veïns de darrere als quals semblants torres haurien tapat la vista de la mar qual paravent xinés. Dit això, la promotora es va vore obligada a canviar el projecte, substituint-lo per un edifici longitudinal de 12 plantes i una cubicació de 2,5 m³ per metre quadrat de terreny.
El nou projecte, ja sense sobrepassar l'altura de la carretera, va resultar un edifici amb múltiples usos: piscina coberta i climatitzada amb vestuaris i altres servicis, restaurants, locals comercials, 6 plantes de garatge (just darrere de la piscina i dels tensors estructurals que subjecten la seua coberta, i amb el límit posterior del mur de contenció) i sobre ells habitatges amb àmplies terrasses. L'edifici s'adapta a les parets rocoses de la serra, deixant una via d'accés posterior descendent, i està comunicat verticalment per 3 nuclis d'ascensors i escales. En alguns trams es separa del mur de contenció per a deixar un espai per a donar llum i ventilació a plantes inferiors. L'hotel, ja suggerit en els primers projectes, amb accés directe independent de l'edifici, ocupa quasi totalment les 3 primeres plantes dels edificis 17 i 18.
I la construcció va prosseguir amb els avisos per part de l'empresa FEMARSA, SA, (d'un conegudíssim industrial alacantí), que posseïa terrenys darrere, i de la Comunitat del Gafner. Estes, mitjançant diverses instàncies, van denunciar la promotora a l'Ajuntament per intentar alçar més plantes de les permeses a "ritmo acelerado" i "habiéndose trabajado incluso durante la noche con ayuda de potentes reflectores", segons ells, per a arribar a la política de "hechos consumados" tan habitual i per la qual allò que es fa es queda fet i no es derroca.
En estes dos fotos veem el conjunt amb els edificis Rocafel 17 i 18. En l'última ja figura el quart edifici, només en semisoterrani i per a garatges, per al qual es va demanar llicència el 1973.
En la primera imatge veem la baixada des de l'av. Vila Joiosa cap al c. Sol Naixent, que torna a pujar serpentejant per darrere de la construcció fins a arribar a la cota mitjana a l'altura del túnel d'Adoc, i del qual estos edificis tenen els números 2, 4, 4(G) i 6.
Imatge d'arxiu amb el túnel del ferrocarril d'Adoc encara operatiu i actualment en fase de conversió en via verda. Al costat de la boca sud del túnel acaba l'ascens del carrer, que dividint-se en dos altures continua fins a l'av. Condomina passant per baix de la Torre Vistamar.
Accés particular que separa els edificis 17 i 18 i el dedicat a garatges.
Sobre l'edifici ans mencionat es va plantejar esta esplanada semienjardinada d'ús lliure, que a més de coberta servix com a accés des de l'hotel a les nou pistes de tenis, piscina a l'aire lliure i els aparcaments públics existents que formen part del conjunt. Ha sigut reempisada recentment.
Encara que les primeres fases i el garatge van tindre el seu projecte firmat per Juan Guardiola Gaya, el Rocafel 19 i la seua passarel·la d'accés directe a la carretera que salva el gran desnivell existent van ser firmats per l'arquitecte Emilio Alberola Alemañ, que va obtindre llicència en 1977; això sí, amb sanció per haver iniciat les obres sense tindre'n. A pesar de ser projectat per un altre arquitecte, es va continuar amb les característiques de la resta de l'edifici.
Una curiositat és que es disputa el "honor" de ser l'edifici d'habitatges amb major llargària de la ciutat, encara que, metre amunt, metre avall, l'altre contrincant no es queda arrere: Club del Mar de la Platja de Sant Joan.
I, amb tanta pista de tenis, la cançó que posaré és la que toca, em referisc a "Loco por el tenis", composició de Rodolfo A. Sciammarella, Roberto Lilienthal i Julián M. Suárez cantada en 1965 en Discos Belter per Florencio Torrelledó, periodiste esportiu que es va fer l'ànim d'interpretar semblant melodia. Uns 20 anys després la cançó va tindre una nova època gloriosa en ser usada per Gomaespuma com a sintonia en el seu programa de M80, però no, jo no la coneixia per això, sinó perquè formava part del jingle d'Anís Tenis, la meravellosa beguda per a fer palometes de Montfort i que sonava una i mil voltes en les emissores alacantines. Una cançó tan senzilla i amb una producció tan bàsica i onomatopeica haha, segur que ha deixat una bona quantitat als seus autors...

viernes, 12 de enero de 2024

LA FINCA ADOC HISTÓRICA XV: LOS EDIFICIOS ROCAFEL.

  Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Seguimos con la labor de desentrañar esta especulativa urbanización llena por otra parte de interesantísimos ejemplos de buena arquitectura. Y lo hacemos con Rocafel 17, 18 y 19 y un cuarto dedicado a garaje. La tarea de Carlos Pradel para levantar nuevos edificios al pie de la Serra Grossa, se consolidó con el éxito de ventas de la Finca Adoc y a través de su sociedad Rocafel, S.A. decidió continuar con lo proyectado más hacia el sur, eso sí: con problemas.
Y se continuó con la tarea de ganar terrenos al mar, aunque se presentaran escrituras con miles de metros cuadrados que Rocafel, S.A, compró a otros propietarios, en las fotos que vemos a continuación, nos dan una idea de donde estaban físicamente esas parcelas. Supongo que con la documentación adecuada que no he podido consultar y mediante las correspondientes concesiones, se llegó a la enorme explanada que ocupa hoy en día el complejo y zonas deportivas y terrenos sitos entre la carretera de bajada y la vía del tren y que en las fotos no figuran. Folleto publicitario de ventas de 1971 donde como se puede apreciar y con bolígrafo, han delimitado el tamaño de los edificios (por  lo visto aún no disponían de los nuevos con las alturas definitivas).

En esta foto, gentileza de Manuel J. Aliaga, vemos la carretera (aún sin desdoblar) y la vía del ferrocarril con el terraplén que la sustenta hacia el mar. Aún falta algún que otro edificio por completar (Mariola, Alacant 2 y 3, Helios por finalizar...).

Un tiempo después en esta imagen (probablemente de Perfecto Arjones) vemos a la izquierda el embrión de Rocafel 17: la torre de ascensores y escaleras (hoy en ruinas) que teóricamente era para dar acceso directo a la playa y a la piscina cubierta aún no ejecutada, desde la cota más alta de la hoy C/Sol Naciente. Al fondo el incipiente terraplén proyectado sobre el primer túnel del trenet sobre el que una vez aumentado y completado, hoy pasa la carretera de acceso al complejo.
Hasta tres variantes  para los edificios existentes hoy en día, se barajaron antes de llegar al resultado final.
En esta primitiva maqueta un tanto desordenada y caótica, ya figuraba (bajo, a la izquierda) un edificio de moderado tamaño con fachada de diente de sierra, que no llegó a prosperar.



Y esta fue la configuración que se adoptó: una base a modo de podio dedicada a hotel, que a nivel del ferrocarril de La Marina, se convertía en una planta comercial y de acceso, en total 5 plantas y sobre ella dos edificios de 21 alturas dedicados a viviendas con enormes terrazas volcadas sobre el mar, todo ello bajo proyecto de Juan Guardiola Gaya de 1969. Y para eso se solicitó licencia con una cubicación de 6 m³ por m² de terreno, con la condición de hacer a su cargo el paseo marítimo (tal y como figura en la maqueta).
Pero los meses fueron pasando y entonces se hicieron públicas las intenciones de ganar terrenos al mar para edificar tal y como comenté en el artículo NO SE HIZO (y menos mal): EL PASEO MARÍTIMO "INMOBILIARIO" POSTIGUET- ALBUFERETA. (pinchad en el título y os lleva a verlo) donde se rebajaba la altura de los edificios siendo como máximo la cota de la carretera sobre el mar. Esto último fue aprovechado rápidamente por los vecinos traseros a los que semejantes torres habrían tapado la vista del mar cual biombo chino. Dicho lo cual, la promotora se vio obligada a cambiar el proyecto, sustituyéndolo por un edificio longitudinal de 12 plantas y una cubicación de 2,5m³ por m² de terreno.

El nuevo proyecto ya sin sobrepasar la altura de la carretera, resultó un edificio con múltiples usos: piscina cubierta y climatizada con vestuarios y demás servicios, restaurantes, locales comerciales, 6 plantas de garaje (justo detrás de la piscina y de los tensores estructurales que sujetan su cubierta, y con el límite posterior del muro de contención) y sobre ellos, viviendas con amplias terrazas. Edificio adaptándose a las paredes rocosas de la montaña, dejando una vía de acceso posterior descendiente y comunicadas verticalmente por 3 núcleos de ascensores y escaleras. En algunos tramos se separa del muro de contención para dejar un espacio para dar luz y ventilación a plantas inferiores.. El hotel ya sugerido en los primeros proyectos con acceso directo independiente del edificio, ocupa casi totalmente, las 3 primeras plantas de los edificios 17 y 18.


Y la construcción prosiguió con los avisos por parte de la empresa FEMARSA, S.A. (de un conocidísimo industrial alicantino) con terrenos posteriores y de la Comunidad de Gafner que mediante varias instancias, denunciaron a la promotora ante el Ayuntamiento, por intentar levantar más plantas de las permitidas, a "ritmo acelerado" y "habiéndose trabajado incluso durante la noche con ayuda de potentes reflectores", según ellos, para llegar a la política de "hechos consumados" tan habitual y por la que lo que se hace se queda hecho y no se derriba.
En estas dos fotos vemos el conjunto con los edificios Rocafel 17 y 18. En la última, ya figura  el cuarto edificio, solo en semisótano y para garajes, para el que se pidió licencia en 1973. 


En la primera imagen vemos la bajada desde la Avda de Villajoyosa hacia la C/del Sol Naciente que vuelve a subir, serpentenando detrás de la construcción hasta alcanzar la cota media, a la altura del túnel de Adoc y  de las que estos edificios tienen los números 2,4, 4(G) y 6.
Imagen de archivo con el túnel del ferrocarril de Adoc aún operativo y actualmente en fase de conversión en vía verde. Junto a la boca sur del túnel, acaba el ascenso de la calle que dividiéndose en dos alturas, continua hasta alcanzar la avenida de la Condomina pasando bajo la Torre Vistamar.

Acceso particular que separa los edificios 17 y 18 y el dedicado a garajes.

Sobre el edificio antes mencionado, se planteó esta explanada semi ajardinada de uso libre, que además de cubierta, sirve como acceso desde el hotel a las 9 pistas de tenis, piscina al aire libre y los aparcamientos públicos existentes que forman parte del conjunto. Ha sido repavimentada recientemente.


Aunque las primeras fases y el garaje tuvieron su proyecto firmado por Juan Guardiola Gaya, Rocafel 19 y su pasarela de acceso directo a la carretera, salvando el gran desnivel existente, fueron firmados por el arquitecto Emilio Alberola Alemañ que obtuvo licencia en 1977, eso sí: con sanción por haber iniciado las obras sin tenerla. A pesar de ser proyectado por otro arquitecto, se continuó con las características del resto del edificio.
Una curiosidad es que se disputa el "honor" de ser el edificio de viviendas con mayor longitud de la ciudad, aunque metro arriba, metro abajo, el otro contrincante no se queda atrás: Club de Mar de la Playa de San Juan.
Y con tanta pista de tenis, la canción que voy a poner es la que toca, me refiero a "Loco por el tenis" composición de Rodolfo A. Sciammarella, Roberto Lilienthal y Julián M. Suárez cantada en 1965 en Discos Belter por Florencio Torrelledó, periodista deportivo que se animó a interpretar semejante melodía. Unos 20 años después, la canción tuvo una nueva época gloriosa al ser usada por Gomaespuma como sintonía en su programa de M80, pero no, yo no la conocía por eso, sino porque formaba parte del "jingle" de Anís Tenis, la maravillosa bebida para hacer palomas de Monforte del Cid y que sonaba una y mil veces en las emisoras alicantinas. Una canción tan sencilla y con una producción tan básica y onomatopéyica jaja, seguro que ha dejado una buena cantidad a sus autores ...