COM A NOUS 137: ALBUFERETA STYLE

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 La permissivitat del nostre Ajuntament durant els anys 60 (no entre a valorar èpoques posteriors) i la pressió empresarial que veia un nínxol important de negoci construint apartaments "playeros" en la zona, a més de la falta d'un pla parcial aprovat (el del Tercer Polígon de la Platja de Sant Joan, que —queden-se de pedra— arribava fins a la Sangueta) va fer que els blocs floriren per les zones pròximes a la mar, en este cas prop de l'Albufereta, sense orde ni concert i molts amb els servicis mínims (electricitat i aigua potable, res de clavegueram). L'arribada del PGOU de 1987 va regularitzar i va posar en el seu lloc totes estes construccions. Després va arribar gradualment la urbanització de l'entorn, dotant dels servicis necessaris tota la zona.
I, com sempre, els edificis en un entorn marí, amb grans volades i fronts de forjat al descobert, patixen agressions i necessiten reparacions i veem cinc casos amb les corresponents obres acabades, unes fa poc, unes altres ja fa mesos i això sí: han quedat estupends, però vegem-los un per un...

Potser és el canvi més espectacular i radical de tots: l'edifici Santa Bárbara que ha sigut reformat totalment i de tal manera com es pot apreciar en les fotos, que fins els propis veïns s'han sorprés (agradablement) perquè s'ha actuat en els forjats, s'han canviat baranes, el color en general, ocultat els manolls de cables telefònics i d'antena i s'han col·locat estructures perforades per a ocultar els compressors de l'aire. Fins els tendals! Realment pareix un edifici distint i amb els colors que tan de moda estan hui.

Imatge parcial de la fulla de projecte de 1966 de l'arquitecte Ramón Benito Roces per a Antonio Gadea en la platja de l'Almadrava, s'assenta en una parcel·la de 9.300 m² en primera línia de mar, compartida amb un altre edifici del mateix promotor i ambdós amb entrada per l'av. Costa Blanca 18. De l'arquitecte ja vaig fer una entrada que podeu vore en: RAMÓN BENITO ROCES, ARQUITECTO.

Idíl·lica imatge de la zona amb el centre Santa Faz i el xalet Villa Floresta de Carlos Pradel com a únics ocupants de la zona en 1966, falten per arribar Bahía de los Pinos i tota la resta. Gentilea de Don Antonio Gadea.

De la Finca ADOC ja he parlat en nombrosos articles del blog i concretament dels blocs 8 i 9, ambdós bessons, en LA FINCA ADOC HISTÓRICA IV: LOS BLOQUES 8 Y 9, a on a més de parlar del projecte dels edificis (Juan Guardiola Gaya en 1961 per a Vistamar, SA) ho feia de la rehabilitació del bloc 9. Doncs bé: hui, 7 anys després, es rehabilita l'ADOC 8. Foto del seu estat original.

Obres i estat final d'estes, molt judiciosos no s'han desfet de les viseres que tapen el sol de les finestres d'estiu i deixen passar l'aire. A la foto següent veem com en el bloc 9 van desaparéixer.

Bloc 9 sense viseres o com diuen els estudiosos "brise-soleil".

I ja en el seu moment vaig parlar de LA COLONIA FAPEGAL, heterogeni conjunt d'edificis situat molt a prop (o damunt, mai ho sabrem) d'un important jaciment arqueològic (hui anomenat del Parque de las Naciones, per una urba contigua) encara que en realitat la situació dels blocs correspon a cadascuna de les parcel·les existents anteriorment, tractades amb independència unes de les altres, tots els edificis van ser projectats per l'arquitecte Enrique Romeu a partir de 1965 en el terreny situat llavors en el centre del no-res, per als promotors Compañ, Albaladejo, Domenech i Rodriguez Galant. Doncs bé, ara el que s'ha reformat i transformat també amb colors blancs i grisos, és el bloc Fapegal V, situat en la plaça del Doctor Francisco Antón Vigrana 2.

L'anomenada "Torre Casablanca", edifici de 24 habitatges amb generoses terrasses de característiques baranes metàl·liques i plafons d'obra, projectat per Francisco Muñoz Llorens en 1965 per a Construcciones San Juan, SA, també va estar durant anys en el centre del no-res, fins que ben entrats els anys 2000, a més de fatxada al c/ Xàrcies, també en té ara a l'av. Goleta, encara que curiosament la seua adreça siga Condomina 48(Interior).

Vistasol és un conjunt de dos edificis, un de Pb i dos altures amb les característiques escales exteriors recorregudes per barrots verticals en tota la seua altura, que Juan Guardiola Gaya va repetir en El Paraiso i en Campomar entre altres i la torre de 10 altures amb un cert aire a un altre edifici seu, el "Rocamar" també de l'Albufereta.
Ambdós compartixen una parcel·la que actualment té 2.302 m² amb fatxades al c/ Nansa 3 i a l'av. Costa Blanca 7. Com poden vore vostés en les fotos d'abans, durant i final de les obres, també este s'ha actualitzat el color, passant de colors càlids a blancs i grisos com en dos dels anteriors. Les modes.

I aquí en esta magnífica foto de principi dels 60, gentilea d'Antonio Gadea, veem com a més dels vistosos edificis Nirvana de Miguel López, assenyale amb V i F els corresponents a Vistasol i un dels Fapegal dels quals hem parlat.
En fi: en nom de la seguretat i habitabilitat dels edificis, de la imatge urbana de la ciutat, i també de les butxaques dels propietaris (no vullc ni pensar en les derrames) esperem que estes reformes duren anys i anys...
I en 1963 la cançó més escoltada per la ràdio era sens dubte "El partido de fútbol", alegre i comercial tema compost per Carlo Rossi, Edoardo Vianello i Mario Cantini, que malgrat el seu to festiu és un càntic de gelosia: la xica no es fia gens ni miqueta que tots els diumenges ell se'n vaja a vore el partit, li sembla una excusa. En el nostre país la versió per excel·lència era la de Gelu, cantant de potent veu que al meu gust supera a l'original, la de Rita Pavone, que per cert té una estrofa que no apareix en la versió espanyola: en ella amenaça amb seguir-lo i com descobrisca que l'enganya... se'n torna amb la mamà, cosa que pel que pareix no era del gust de la censura franquista. Vos pose les dos.

COMO NUEVOS 137: ALBUFERETA STYLE.

 Versió en valencià, traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

La permisividad de nuestro Ayuntamiento durante los años 60 (no entro a valorar épocas posteriores) y la presión empresarial que veía un nicho importante de negocio construyendo "apartamentos playeros" en la zona, además de la falta de un plan parcial aprobado (el del Tercer Polígono de la Playa de San Juan, que pásmense, llegaba hasta Sangueta) hizo que los bloques floreciesen por las zonas cercanas al mar, en este caso cerca de la Albufereta sin orden ni concierto y muchos con los servicios mínimos (electricidad y agua potable, nada de alcantarillado). La llegada del PGOU de 1987 regularizó y puso en su sitio todos estas construcciones. Después llegó paulatinamente la urbanización del entorno, dotando de los servicios necesarios a toda la zona.

Y como siempre, los edificios en un entorno marino, con grandes voladizos y cantos de forjado al descubierto, sufren agresiones y necesitan reparaciones y vemos cinco casos con las correspondientes obras acabadas, unas hace poco, otros ya hace meses y eso sí: han quedado estupendos, pero vamos a verlos uno por uno...

Quizás sea el cambio más espectacular y radical de todos: el edificio Santa Bárbara que  ha sido reformado en su totalidad y de tal forma como se puede apreciar en las fotos, que hasta los propios vecinos se han sorprendido (agradablemente) porque se ha actuado en los forjados, se han cambiado barandillas, el color en general, ocultado los manojos de cables telefónicos y de antena y se han colocado estructuras perforadas para ocultar los compresores del aire ¡hasta los toldos! realmente parece un edificio distinto y con los colores que tanto se llevan hoy.

Imagen parcial de la hoja de proyecto de 1966 del arquitecto Ramón Benito Roces para Antonio Gadea en la Playa de La Almadraba, se asienta en una parcela de 9.300 m2 en primera línea de mar, compartida con otro edificio del mismo promotor y ambos con entrada por la Avda Costa Blanca 18. Del arquitecto ya hice una entrada que podéis ver en: RAMÓN BENITO ROCES, ARQUITECTO.

Idílica imagen de la zona con el Centro "Santa Faz" y el chalet "Villa Floresta" de Carlos Pradel como únicos ocupantes de la zona en 1966, faltan por llegar Bahía de los Pinos y todo lo demás. Gentileza de D. Antonio Gadea.

De la Finca ADOC ya he hablado en numerosos artículos del blog y concretamente de los bloques 8 y 9, ambos gemelos en LA FINCA ADOC HISTÓRICA IV: LOS BLOQUES 8 Y 9. donde además de hablar del proyecto de los edificios (Juan Guardiola Gaya en 1961 para Vistamar, S.A.) lo hacía de la rehabilitación del bloque 9, pues bien: hoy, 7 años después se rehabilita el ADOC 8. Foto de su estado original.

Obras y estado final de las mismas, muy juiciosos no se han deshecho de las viseras que tapan el sol de las ventanas en verano y dejan pasar el aire. En la foto siguiente vemos como en el bloque 9 desaparecieron.

Bloque 9 sin viseras o como dicen los estudiosos "brise-soleil".

Y ya en su día hablé de LA COLONIA FAPEGAL heterogéneo conjunto de edificios situado muy cerca (o sobre, nunca lo sabremos) un importante yacimiento arqueológico (hoy llamado del Parque de las Naciones, por una urba contigua) aunque en realidad la situación de los bloques corresponde a cada una de las parcelas existentes anteriormente, tratadas con independencia unas de las otras, todos los edificios fueron proyectados por el arquitecto Enrique Romeu a partir de 1965 en el terreno situado entonces en el centro de la nada, para los promotores Compañ, Albaladejo, Domenech y Rodriguez Galant. Pues bien, ahora el que se ha reformado y transformado también  con colores blancos y grises, es el Bloque Fapegal V, sito en la Plaza del Doctor Francisco Antón Vigrana 2.

La llamada "Torre Casablanca", edificio de 24 viviendas con generosas terrazas de características barandillas metálicas y cuarterones de obra, proyectado por Francisco Muñoz Llorens en 1965 para Construcciones San Juan, S.A., también estuvo durante años en el centro de la nada, hasta que bien entrados los años 2000, además de fachada a la C/Las Redes, también tiene ahora a la Avda de La Goleta, aunque curiosamente su dirección sea La Condomina 48(Interior).

Vistasol es un conjunto de dos edificios, uno de Pb y dos alturas con las características escaleras exteriores recorridas por barrotes verticales en toda su altura, que Juan Guardiola Gaya repitió en El Paraiso y en Campomar entre otros y la torre de 10 alturas con cierto aire a otro edificio suyo, el "Rocamar" también de La Albufereta.

Ambos comparten una parcela que actualmente tiene  2.302 m2 con fachadas a la C/de La Nasa 3 y a la Avda de la Costa Blanca 7. Como pueden ver vds en las fotos de antes, durante y final de las obras, también éste se ha actualizado el color, pasando de colores cálidos a blancos y grises como en dos de los anteriores. Las modas.

Y aquí en esta magnífica foto de principio de los 60, gentileza de Antonio Gadea, vemos como además de los vistosos edificios Nirvana de Miguel López, señalo con V y F los correspondientes a Vistasol y uno de los Fapegal de los que hemos hablado.

En fin: en nombre de la seguridad y habitabilidad de los edificios, de la imagen urbana de la ciudad, y también de los bolsillos de los propietarios (no quiero ni pensar en las derramas) esperemos que estas reformas duren años y años...

Y en 1963 la canción más escuchada por la radio era sin duda "El partido de fútbol" alegre y comercial tema compuesto por Carlo Rossi, Edoardo Vianello y Mario Cantini, que a pesar de lo festivo de su tono, es un cántico de celos: la chica no se fía ni un pelo de que todos los domingos él se vaya a ver el partido, le parece una excusa. En nuestro país, la versión por excelencia era la de Gelu, cantante de potente voz que a mi gusto supera a la original, la de Rita Pavone que por cierto, tiene una estrofa que no aparece en la versión española: en ella amenaza con seguirlo y como descubra que se la pega...se vuelve con mamá, cosa que al parecer no era del gusto de la censura franquista. Os pongo las dos.

 

TARIFES REDUÏDES DEL BUS I TRAM D'ALACANT: FINANÇADES PEL MINISTERI DE TRANSPORTS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Doncs aquí tenen vostés, en el seu blog de capçalera, com quedaran les tarifes dels abonaments i títols multiviatges del sistema TAM (autobusos urbans, interurbans i tram integrats) de l'1 de setembre al 31 de desembre de 2022, el preu i les condicions d'ús i en el seu cas de bescanvi, tot això finançat pel Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana perquè ens siga més suportable la crisi d'augments de preus i tot el que en teoria (esperem que siga tan lleu com ho permeten les circumstàncies...) se'ns ve damunt.
Per a fer-ho més visible en els diferents dispositius, ho he dividit en tres imàtgens que espere que es puguen apreciar bé.

I com que la "tinta" que ha emprat Vectalia en posar les condicions és un poc fluixa, aquí vos ho copie perquè es veja millor:

 

Les condicions establides de validesa, convivència i canvie [sic] són les següents:

• Les recàrregues realitzades abans del 01/09/2022 seran vàlides fins al 31/12/2022.
• Les recàrregues a preu reduït realitzades entre el 01/09/2022 i el 31/12/2022:
• Seran vàlides fins al 31/01/2023.
• Podran canviar-se des del 01/01/2023 fins al 31/07/2023.
• A partir del 01/08/2023 deixaran de ser vàlides i no podran canviar-se.
• A partir del 01/01/2023, la reducció de preus finalitzarà i s'aplicaran els mateixos preus que estaven en vigor fins al 31/08/2022.

TARIFAS REDUCIDAS DEL BUS Y TRAM DE ALICANTE: FINANCIADAS POR EL MINISTERIO DE TRANSPORTES.

Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Pues aquí tienen vds. en su blog de cabecera, cómo van a quedar las tarifas de los bonos y títulos multiviajes del sistema TAM (autobuses urbanos, interurbanos y tram integrados) del 1 de septiembre al 31 de diciembre de 2022, el precio y las condiciones de uso y en su caso de canje, todo ello financiado por el Ministerio de Transporte, Movilidad y Agenda Urbana para que nos sea más llevadera la crisis de aumentos de precios y todo lo que en teoría (esperemos que sea lo más leve posible...) se nos viene encima.

Para hacerlo más visible en los diferentes dispositivos, lo he dividido en tres imágenes que espero se puedan apreciar bien.

Y como la "tinta" que ha empleado Vectalia en poner las condiciones es un poco floja, aquí os lo copio para que se vea mejor:

Las condiciones establecidas de validez, convivencia y canjeo son las siguientes:

Las recargas realizadas antes del 01/09/2022 serán válidas hasta el 31/12/2022.

Las recargas a precio reducido realizadas entre el 01/09/2022 y el 31/12/2022:

Serán válidas hasta el 31/01/2023.

Podrán canjearse desde el 01/01/2023 hasta el 31/07/2023.

A partir del 01/08/2023 dejarán de ser válidas y no podrán canjearse.

A partir del 01/01/2023, la reducción de precios finalizará y se aplicarán los mismos precios que estaban en vigor hasta el 31/08/2022.

UNA OBRA, UNA OBRAA! 37: TRES MODERNS EDIFICIS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Moderns, cadascun al seu estil i, a conseqüència de l'adaptació a l'economia de mercat en què vivim, els que estan destinats a habitatges són de lloguer, estos fa ja mesos que estan en ús i el que no és residencial encara no s'ha acabat, li falta molt poc per a finalitzar les obres. Però ara els vorem un per un...

Este sobri i elegant prisma horitzontal, està situat en l'av. Catalunya 25 i c/ Anguila 2, just enfront del conegut Maralic, en una parcel·la de 2.094 m² i assenyalada en el PGOU com a E/S, és a dir: equipament sanitari o assistencial. L'arquitecte autor del projecte d'este bonic edifici datat en 2019 és Manuel González Garrido. La imatge del volum blanc que envolta completament dos fatxades grises es complementa en planta baixa amb dos grans marquesines, una volada sobre l'av. de Catalunya i l'altra recolzada en l'entrada del c/ Anguila. Molt bonic, encara que (sempre hi ha un però) potser a nivell pràctic li falta un xicotet trencaaigües al llarg de tot el perímetre superior per a evitar futures xorrades que entelen el blanc immaculat.

Imàtgens de Google del terreny i de les obres en 2020.

Però no és la primera actuació sobre la parcel·la, perquè ja en 1993 es va aprovar definitivament per l'Excm. Ajuntament d'Alacant un estudi de detall permés en l'actual PGOU per a augmentar l'edificabilitat de 0,56 m²/m² a 0,84 m²/m², projecte que va realitzar l'estudi de l'arquitecte José Antonio Peiro Alejandre i que a més va incloure un "apunte volumétrico del posible edificio a modo orientativo" i que aquí vos reproduïsc, confirmant l'evolució de les modes de l'arquitectura.

La fatxada posterior tal volta una miqueta insulsa. El destí final de l'edifici no sé quin és, perquè segons les fonts consultades varia des d'una residència d'ancians fins a una clínica de rehabilitació, consultes mèdiques? En fi, tot complix amb les especificacions del PGOU per a la ubicació.

Sobre un solar de 325 m², s'alça este edifici de soterrani, planta baixa, 3 pisos i àtic amb 22 habitatges, local i garatge en el c/ Capità Segarra 45 i Juan de Herrera 34, projectat en 2017 per l'estudi d'arquitectura MGM de Manuel García Martínez i destinat a lloguer. Fatxada que alterna plans que la recorren verticalment amb grans finestrals, panys opacs i uns altres amb gelosia que allotgen diverses instal·lacions. Només en els extrems s'obrin unes xicotetes terrasses.

I en estes fotos veem l'edifici anterior (que va estar deshabitat i en ruïnes durant anys) el derrocament i una instantània de les obres. Excepte l'àtic, l'edifici projectat ocupa quasi exactament el mateix volum que l'anterior.

En el c/ Doctor Ferran 11, s'alça l'edifici denominat "Caboleón", sobre un solar de 137 m² a on s'alcen la seua planta baixa, tres pisos i àtic (encara que en esta foto no ho semble, l'última planta és un àtic) projectat en 2019 per AJF arquitectura y urbanismo, SLP, amb 9 habitatges de lloguer (no té locals). En este cas la fatxada és de rajola de cara vista blanca, amb buits verticals amb ampits de vidre blau. En realitat és el segon projecte, ja que el de 2009 no es va dur a terme, estant el solar abandonat durant anys.

Diverses fases de la construcció.

I aquí recentment acabat i amb l'àtic "vist". Per fortuna resulta que en este cas i en l'anterior han procurat ocultar els cables passants dels diversos servicis (Telefónica, fibra òptica, enllumenat públic, etc.) amb canaletes integrades en la fatxada.
I la música, sempre present en este blog, la posa la recentment desapareguda Olivia Newton-John amb el seu famós "Magic" (de la pel·lícula Xanadu), composició de John Farrar que en esta ocasió interpreta en el concert que va tindre lloc el 15 de març de 2006 a la Sydney Opera House en el qual també intervé l'orquestra titular. Una meravella.