LA REVOLUCIÓ DE LA FATXADA MARÍTIMA DE LA CIUTAT (Tram Passeig dels Màrtirs)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Revolució que propiciarà que no la reconega ni sa tia. És la zona més representativa de la ciutat, a on convergix tot el món, i ja siguen les platges, els emblemàtics passejos o inclús les grues del Port, tot això cara a la mar. És la zona més visitada, fotografiada i demandada per tots: els alacantins i els visitants. I és clar, en ser tan important per a la ciutat, ha sigut sempre objecte de desig dels nostres governants per a deixar la seua empremta en ella des de fa més de 100 anys (i ara preferiblement una mica abans de les eleccions) però reconeguem que les últimes actuacions d'impacte ja fa temps que es van fer, tant les actuacions a la platja del Postiguet-passeig de Gómiz, Galícia-Loring (que una altra volta serà retocada) o inclús el desafortunat Passeig de Ramiro van ser algunes de les obres que van deixar marca...
Doncs ara una altra volta, la pluja de milions europeus i l'abundància de fons propis, ociosos en el banc, propícia que es vagen a fer diverses obres, en el front marítim i en molts altres llocs. Però nosaltres ara vorem què es trama en el "PROYECTO DE EJECUCIÓN DEL PASEO DE LOS MÁRTIRES (TRAMO Z1 Y Z7) ALICANTE", que és el seu nom oficial i que durà a terme la Regidoria d'Urbanisme. Al final estan referenciats els autors del projecte. Però vegem alguns aspectes del projecte (no tot, és massa gran per a abraçar-lo).

I a més del propi Passeig dels Màrtirs (que recordem que és una carretera d'enllaç de les dos zones del Port) s'integra la plaça de Canalejas, la foto és del dia de la inauguració del monument (incomplet) en 1914.

Plànol de conjunt i àmbit de l'actuació que sens dubte té diversos aspectes a ressaltar: sobretot la introducció d'una mitjana de 1,50 m amb arbratge (Washingtonia robusta i Livingstonia chinensis) amb la reducció corresponent de l'amplària dels carrils de circulació que serà de 3,15 m en la part confrontant amb la mitjana i 3,50 m en l'exterior, a fi de calmar el trànsit i a més s'obrin dos nous passos de vianants entre l'Esplanada i el passeig del Port, un a l'altura del quiosc Olcina (no sé com es diu ara) i un altre a l'altura de la casa dels murals. El quiosc Olcina i el de premsa de Porta de la Mar es traslladen de lloc.

Amb esta bonica recreació presa des de darrere d'unes palmeres, se'ns mostra com quedarà la zona de la plaça: molt lliure i ben pavimentada.

I allò que quedarà és una gran superfície pelada, de paviment granític i sense un trist arbre ni parterres com els d'ara que s'eliminen, res de res. Si veem el plànol de projecte a la superfície grisa (empedrat de granit) es suma el final de marbre crema de l'Esplanada que tampoc té ni palmeres. Això sí: la raqueta de canvi de sentit en el costat del Port es convertix en zona verda.
En el projecte es diu exactament que "Se proyectan varias piezas aisladas de mobiliario de material similar al banco corrido que junto al arbolado dispuesto sobre amplios alcorques y los renovados parterres ajardinados permiten lograr una composición donde la jardinería cobra un papel importante en el paisajismo del entorno". No sé exactament a quin arbratge ni a quins amplis escocells es referix, jo no en veig cap, i el que veig és eliminació de parterres, no la seua renovació: desapareixen.

Elements que s'eliminen i línia fins a on arriba l'empedrat de granit (aprox.).

Els parterres que desapareixen assenyalats amb estreles o aspes.

Plànol de projecte de la jardineria de la zona de la plaça de Canalejas: unes palmeres aïllades i un gran espai central al qual es suma el final de l'Esplanada sense cap ombra.

El final de l'Esplanada amb el seu paviment (que es renova per un altre igual) i en el qual jo plantaria fila i mitja de palmeres (ja hi ha dos exemplars alineats, però falten els del centre) en la zona a on no hi ha ones, la perspectiva del monument es manté i almenys pal·liaria una mica l'erm en què convertiran la plaça.

Bo, i ara anem amb els bancs en què ningú pensa, o els posen a la vora de les calçades, o els lleven la protecció que tenen o a ple sol, en este cas estos preciosos bancs inalterables en el temps i tan bonics, sobre els quals en les vesprades d'estiu (quan ja s'han refredat) fa gust assentar-se. Fins ara, perquè el que també es farà és eliminar la barana i el muret (i supose que la tanca) que fa de separació entre la carretera i l'Esplanada. Ambdós li donen sensació de seguretat (i per tant de benestar) a l'usuari i protegixen una mica en el cas d'accident i la tanca esmortix un poc el trànsit infernal. I es fa per a "ganar en permeabilidad visual y conceptual de la actuación", error evident, el trànsit potser es calma amb l'estreta de carrils, però no s'elimina: continuaran passant els mateixos cotxes però un poc més lents. El perill que se te'n vinga algun damunt continua existint.

En estes fotografies d'època de la zona, veem com ha canviat al llarg del temps, ha sigut una zona que no ha parat d'evolucionar, unes voltes per a bé i unes altres no tant. Des que era magatzem del port, fins amb pas de trens de mercaderies, les transformacions han sigut evidents. Fotos proporcionades per la pàgina de Facebook "El nostre Alacant d'antany" publicades en el seu moment per Rafa Sellers, Luis Amat i Óscar Llopis.

I, per últim, una altra recreació del projecte, vista des de la part posterior de... unes altres palmeres.
Les imàtgens i dades del projecte han sigut extretes d'este, subscrit pels tècnics n'Emilio Vicedo Ortiz, Arquitecte, amb la col·laboració d'en Manuel Lillo Navarro (Arquitecte), en Mauricio Úbeda Müller (ECCP), en Sergio Torregrosa (ETOP) i en José Luis Romeu Lamaigniere (Enginyer Agrònom i Paisatgista), sota la coordinació de l'Enginyer de Camins, Canals i Ports de l'Ajuntament d'Alacant en Luis Rodríguez Robles.
I per a amenitzar el tema, ja que estem en l'Esplanada amb la seua vella polèmica de si es va inspirar en la plaça del Rossío de Lisboa o en Copacabana de Rio de Janeiro, doncs aquí ens n'anem a Rio, a on, en esta no menys anciana cançó, Darío Moreno ens dona uns consells idealitzats per a pujar a les faveles, gaudir de Carnestoltes, etc., etc. La cançó és quasi quasi contemporània del paviment de l'Esplanada i està composta per Carvalinho, Broussolle i Monteiro.