Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Després de 40 anys d'existència i de la consegüent falta de manteniment, li arriba per fi la reforma a la plaça de Sant Blai, no crec que tarden en començar. Ja vaig comentar en un anterior article (punxa AQUÍ si vols vore'l) que les escultures desapareixen de la seua actual ubicació, però no és només això, el canvi serà radical i, menys els camps d'esports i l'aparcament, es reforma tot. Molts amics han plantejat el dubte de si es respectarà el magnífic arbratge existent i per això, al marge de diverses notícies que han aparegut sobre el projecte, he decidit bussejar en ell per a repassar-lo de manera senzilla, però que alhora servisca per a fer-se una idea. No ha sigut cosa fàcil perquè el projecte té més de 1.000 planes. Però bo, vos vaig explicant baix de cada foto el que he pogut deduir del complicat document, el nom oficial del qual és "PROYECTO PARA LA REFORMA INTEGRAL DE LA PLAZA DE SAN BLAS Y CALLES ADYACENTES" amb un pressupost d'eixida de 3.750.427,65 € encara que s'ha adjudicat a ECISA, S.A. per 2.972.525,03 €.
A diferència d'altres projectes a on la jardineria no té la importància que ha de tindre per al futur benestar del ciutadà, en este cas no passa això (encara que veent el pressupost jo dedicaria molts més diners a este tema) i possiblement la causa és que el redactor d'este és un Enginyer Agrònom, municipal concretament en Manuel Martínez Marhuenda (que per cert, i encara que figure en projecte, he eliminat la seua signatura de cada captura d'este per si la privacitat...) i això es traduïx en esta foto (n'hi ha una altra més): una descripció de les espècies vegetals de la plaça. S'eliminen arbres? Doncs sí, però segons diu l'autor els exemplars malalts, envellits o decrèpits, acció que es reduïx sobretot als de l'avinguda que desapareixeran. Després ho veem.
A continuació vorem els tres sectors en què a nivell projecte s'ha dividit la plaça. En cadascun d'ells es posen (molt clarament, està perfecte) els arbres nous amb la seua abreviatura, per a localitzar-los. Vos pose este llistat per si en el dibuix ix molt xicotet, en el qual a més s'inclou el nombre d'exemplars que es planten i els metres quadrats d'arbustives.
Part nord: es crea una redona semafòrica a on van les escultures clàssiques: les parts roges són carrils bici. Els punts i estreles verds sense inicials d'arbres, són els existents i les palmeres. I a on posa "tipo" queda explicat en la imatge anterior la classe de tapís que es posarà (gespa, buguenvíl·lees, etc.).
Des de Martín Trenco, es traça un carril bici recte, paral·lel a la tàpia de la zona esportiva, a l'ombra d'eixos arbres.
Part central.
En esta part es crea una zona per a gossos, amb joguets per a ells, tal com es veu en la segona imatge: túnel, balancí, tanques de salt, taula de detenció, estacada, eslàlom i totes eixes coses.
Esta zona es reserva per als humans: aparells biosaludables. El nivell del paviment s'unifica amb el de l'actual carrer per als vianants i per això, per a no deixar a l'aire les arrels dels arbres, se'ls dota d'uns escocells metàl·lics de fins a 1 metre d'altura, que els conté perquè seguisquen creixent. Alhora s'executa un banc corregut al llarg de tot el camp de futbol perquè es puguen seguir els partits còmodament.
La part sud de la plaça (la font de la qual desapareix), serà el gran recinte per als jocs infantils que inclús aprofitaran els desnivells per a situar-se i connectar-se entre ells.
I aquí tenim un plànol detallat i un render dels jocs infantils. La veritat és que pareixen prou innovadors, amb noms com a "Pasitos", "escaladas de redes tridimensionales múltiples" o "Modular Minimalist Trotamundo". Els xiquets s'ho passaran bomba.
En tot el parc s'instal·len bancs i cadires, alguns amb pèrgoles i uns altres amb seient sobre gabions.
En tot el parc s'instal·len bancs i cadires, alguns amb pèrgoles i uns altres amb seient sobre gabions.
L'actuació afecta també la plaça del Poeta Vicente Mojica, a on els espais que actualment tenen graveta es dotaran de gespa en pa d'herba.
L'avinguda d'Antonio Martín Trenco patirà un canvi radical perquè a més del nou col·lector pluvial soterrat amb una longitud de 600 m aprox., que començarà en Dr. Rico i acaba en el calaix pluvial baix de les vies del tren, s'elimina la canal de recollida de pluvials que existix actualment i es lleva la banda de doble onda. S'eixamplen voreres perquè siga més accessible i eliminar l'efecte barrera entre una part i l'altra i... es talen tots els grans arbres que té ara, mèlies que pel que sembla estan velles i decrèpites i a més d'alçar voreres, són perilloses per als vianants en crear problemes de caigudes de rames (tot això segons el projecte). Es crea un carril bici en el centre i en la vorera de la plaça es construïx un parterre longitudinal a on es tornen a plantar mèlies que clar, tardaran a donar ombra alguns anys.
Un altre dels arbres que es talaran?
Com a resum de la jardineria del projecte, tenim que:
Es protegixen 155 arbres existents per a evitar danys per les obres.
Es protegixen 100 m² d'arrels que estan a l'aire, per a evitar-los danys.
Es trasplanten 101 arbres o arbusts.
Es protegixen 155 arbres existents per a evitar danys per les obres.
Es protegixen 100 m² d'arrels que estan a l'aire, per a evitar-los danys.
Es trasplanten 101 arbres o arbusts.
Es poden (de compensació) 50 exemplars.
Tales: a pesar que es diu que es talaran totes les mèlies de l'avinguda, no es concreta el nombre d'exemplars, deixant-ho a criteri de la direcció facultativa.
El llistat de nous arbres i classe està en el quadre del principi.
I com a música que acompanya posaré una famosa cançó d'Andy Williams, una balada que va ser un gran èxit a finals dels 60, "Can't Get Used to Losing You", composta per Doc Pomus i Mort Shuman, a on el cantant conta que no vol perdre a la seua estimada en una gravació d'extraordinària qualitat, plena d'orquestra, cors, etc.
El llistat de nous arbres i classe està en el quadre del principi.
I com a música que acompanya posaré una famosa cançó d'Andy Williams, una balada que va ser un gran èxit a finals dels 60, "Can't Get Used to Losing You", composta per Doc Pomus i Mort Shuman, a on el cantant conta que no vol perdre a la seua estimada en una gravació d'extraordinària qualitat, plena d'orquestra, cors, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.