L'ASSALT A LA SERRA GROSSA (1)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Si una cosa ens caracteritza en Alacant és la quantitat de serres, llomes i tossals sobre els quals s'assenta la ciutat: els castells de Santa Bàrbera i de Sant Ferran, les llomes del Garbinet, llometes del Cap, fins el cim del Cabeçó d'Or, que està enclavat en terme capitalí!, etc., i per descomptat la fabulosa serra Grossa (i les seues subdivisions), que des de la Cantera fins a l'Albufereta discorre paral·lela a la mar uns dos quilòmetres, i eixa excel·lent orientació és la que ha fet que els diferents promotors immobiliaris intentaren colonitzar-la i traure profit de tan privilegiada situació, i n'hi ha hagut molts intents, uns s'han aconseguit i uns altres afortunadament no. Ja hem vist en este blog un parell d'articles sobre la qüestió, d'una banda LA FINCA ADOC HISTÓRICA (bloques 22 y siguientes) : GAFNER EL EDIFICIO KILOMÉTRICO, sobre la pretensió de continuar els edificis Gafner i Mariola, als peus de la Serra, entre esta i la carretera, arribant fins a l'Estació de la Marina, i relacionat en certa manera amb este projecte i paral·lel a ell, hi havia també NO ES VA FER (i encara sort): EL PASSEIG MARÍTIM "IMMOBILIARI" POSTIGUET-ALBUFERETA. Podeu vore ambdós clicant en el nom corresponent. Però n'hi va haver més intents i continuarem veent-los.

En esta entrega, el projecte es va presentar i va obtindre llicència el senyor Piñuela per a fer 130 habitatges de protecció oficial en 1960, distribuïts en 5 blocs, en el terreny amb frontera a la llavors carretera A-190 situat segons plànols entre dos barranquets que descendien de la Serra i que hui correspon a l'espai situat entre el Gafner i l'edifici d'aparcaments Vistamar. En eixe terreny només es va arribar a construir un dels blocs, el denominat "Bloque 21" en els plànols de la Finca A.D.O.C. Per la raó que fora, la urbanització no es va arribar a completar i almenys el terreny situat entre este edifici i el dels aparcaments, ja és públic, baix d'ell discorre el túnel que es va construir per al tramvia i gràcies al qual es va connectar amb la doble via existent en la parada de La Isleta. De fet, en eixa ubicació (hui aparcament i amb algun arbre) hi va haver una entrada auxiliar de personal i maquinària per a les obres.

Estat de l'entorn sense edificis, tal com està ara.

Bloc 21 i resta del solar en què podien haver sigut edificats els 106 habitatges restants.

Vista aèria de la Finca ADOC i, assenyalats en roig, els terrenys a què ens referim. Foto gentilea de M. José Aliaga.

Projecte de Francisco Muñoz Llorens per a Ángel Piñuela, aprovat però que no es va completar.

Fotografia aèria de Perfecto Arjones a on s'observa el conjunt de la Finca ADOC i, darrere de la Torre Vistamar, un fragment del terreny encara sense desmuntar.

Obertura per a entrada de material, maquinària i personal per a l'execució del túnel del tram del qual ja hem parlat ans i que hui ocupa un aparcament amb arbres. Foto d'ESdiario.

Comparació amb l'estat actual del paisatge i el que podia haver sigut si s'hagueren edificat els 130 habitatges prevists.

El meu agraïment a Gonzalo Pons Delgado per la seua ajuda.
I la música la posa "A Summer Place", memorable temasso musical digne del seu compositor, Max Steiner, que va estar moltes setmanes en el núm. 1 en 1960 i que segons sembla va ser el primer tema instrumental que va guanyar un Grammy, en 1961. Tema principal de la pel·lícula homònima, protagonitzada en 1959 per Dorothy McGuire i els joveníssims Sandra Dee i Troy Donahue, melodrama de la gran pantalla dirigit per Delmer Daves, bonics paisatges i temes "escabrosos" com la infidelitat, l'alcoholisme i l'embaràs a destemps.