EL TÚNEL D'ALFONS EL SAVI I SANT ANTONI

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 I no em referisc al túnel del tram (que també partix l'estació Mercado que està/va a Sant Antoni) sinó a la prolongació d'Alfons el Savi per a enllaçar amb la carretera de València i que era una vella aspiració de la ciutat (com ho va ser, per exemple, el desmunt de la Montanyeta) per a poder accedir a la principal carretera que aplegava a la ciutat sense haver de pegar la volta a la serra del Benacantil per qualsevol dels seus costats, la qual cosa es considerava una prioritat. I per això en 1957, ja estava fet el projecte per a aconseguir-ho.

I per a això i també per a fer un camí de ronda que permetera als alacantins passejar respirant els aires de la frondosa pinada, calia expropiar una multitud de cases, locals i barraques d'un barri marginal des de feia dècades a pesar d'estar al mateix centre. A continuació veurem en què consistia el túnel, quantes cases s'expropiaven i quanta gent es veia afectada per allò.

Vista de la ciutat des del castell de Santa Bàrbara, al terç inferior de la foto, el barri de Sant Antoni, resguardat per dos edificis emblemàtics (la Plaça de Bous i la Fàbrica de Tabacs) i per la imponent mola del Benacantil.

Infografia del traçat previst del túnel superposat sobre una foto aèria de la ciutat de 1957. A.M.A.

Plànol de les expropiacions previstes (en color rosat) i de les adquirides i demolides en roig. En unes fines línies, està tant el túnel previst com el traçat de l'actual Jaume II. El plànol original estava capgirat, però he preferit posar-lo en la direcció sensiblement paral·lela a com es miren normalment els plànols, és a dir amb el N cap amunt, encara que tampoc està exactament així, està girat una mica per raons de publicació. Plànol original de l'A.M.A. Superposició dels traçats viaris i del túnel, obra de Gonzalo Pons Delgado.

Terrorífica llista de propietats, famílies, cases, negocis, etc. que havien de ser expropiats. A la memòria del projecte es deia que "72 eren barraques de rajola, construïdes majoritàriament pels seus inquilins, en pèssimes condicions d'habitabilitat i higiene i sense el menor decòrum. La resta (exceptuant les situades als carrers de major importància...) són generalment plantes baixes en acusat estat d'abandó pels propietaris" i "totes elles componen la zona de les Províncies i disseminades sense ordre ni concert per la falda oest, pressuposen pel seu indecorós aspecte, la necessitat més imperiosa de solucionar ordenadament i racional de totes les que es plantegen al millorament de la ciutat". Fragment de l'escrit de l'arquitecte municipal a l'alcalde. A.M.A.

El traçat no era tot en túnel, al principi seguia en superfície i amb acusada pendent, amb connexions amb els carrers existents (175 m), després ja en la serra, ho feia en trinxera (130 m), s'endinsava en túnel (215 m) i tornava a eixir en trinxera i superfície (305 m) fins a la seua connexió amb el c/ Vázquez de Mella on actualment està l'inici de la carretera d'accés al castell, enfront del Perpetuo Socorro. L'alçària del túnel era de 7 m i la seua amplària de 17,50 m, amb voreres de 2 a 2,5 m. A l'inici pel costat d'Alfons el Savi, es creava una plaça de 20 x 45 m. Quantitats aproximades. He indicat al plànol la situació del c/ Sant Vicent (SV), Díaz Moreu (DM), Pouet (PZ) i Trafalgar (TR). Plànol original de l'A.M.A.

Plànol d'expropiacions sobre la trama urbana actual. Gentilesa de Gonzalo Pons Delgado.

Imatge de misèria i barraquisme a principi del segle XX que segons sembla es va perpetuar molts anys. Al final els expropiats van ser reallotjats majoritàriament al barri Mil Viviendas, inaugurat el 1959. Imàtgens d'origen desconegut.

Sorprenent imatge d'una font pública situada al començament d'Alfons el Savi, on a més es pot veure el c/ Enginyer Francisco Mira, sentenciat a desaparéixer (tal com va passar) pel túnel o per tots els projectes successius de la prolongació de l'avinguda. Segurament baixarien amb els seus pesats cànters unes quantes volta al dia les senyores que estaven a l'anterior foto. Esta imatge va ser pujada a Facebook per José Salva Soler.

Esta és la desoladora imatge de molts racons del barri: solars a voltes tan minúsculs que només tenen 22 m², cosa que dificulta la seua venda llevat que s'agreguen a altres confrontants. Segons l'associació de veïns, n'hi ha més de 200 a tot el barri, de diferents grandàries i a tots els carrers. Tots tenen amo, clar, però molts són d'hereus o persones sense parador conegut.

I per a acabar estes precioses cases (la primera feta pols) dels c/ Trafalgar i Pouet.

En definitiva: un barri urbanísticament problemàtic per l'atomització de la propietat, per haver estat tants anys amenaçats per les expropiacions (i per tant propiciant el seu abandó i marginació) i objecte dels cobdiciosos desitjos d'especuladors.

Els meus agraïments a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant i a Gonzalo per les seues infografies.

I atenció: açò no acaba ací, promet un altre article sobre la qüestió...

I si important és el Benacantil per al barri, una altra muntanya també ho era per als nostres intèrprets però que per molt alta que fora la saltaven... Em referisc a l'arxifamosa cançó "Ain't No Mountain High Enough" composta per Ashford & Simpson i que va ser un gran èxit el 1967 cantada per Marvin Gaye i Tammi Terrell i que va tornar a encimbellar-se el 1970 a les llistes d'èxit amb Diana Ross com a intèrpret acompanyada per un luxosíssim arranjament d'orquestra i cors. Vos pose les dos perquè cadascú trie la que preferisca.