EL MERCAT CENTRAL I EL SEU PUNT D'INFLEXIÓ

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Estos dies es celebra el 90 aniversari del Mercat Central d'Alacant, bo, un d'ells, perquè encara que es va obrir el 1921 es va inaugurar el 1922, que és el que ara commemora el nostre ajuntament. Però si durant unes dècades va ser el rei indiscutible del comerç per al proveïment diari de les llars de la nostra ciutat, les coses van anar canviant amb el temps. La ciutat va anar creixent a passos de gegant i es va fer necessària l'obertura d'altres mercats municipals (les Carolines, Benalua i el Baver) i, a on la iniciativa pública no va aplegar, ho va fer la privada. Els barris cada volta estaven més lluny, la ciutat es va anar estenent com una taca d'oli i ja era complicat desplaçar-se, així és que els promotors immobiliaris van anar projectant mercats particulars (galeries d'alimentació) que supliren la demanda i van sorgir nombroses iniciatives en Verge del Remei (2), els Àngels (2), el Pla (2), la Florida, l'Albufereta, etc., i inclús en el propi centre. Naturalment la clientela va anar disminuint en el nostre mercat més antic, però el colp de gràcia va ser l'obertura dels dos hipermercats de Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Allí la gent podia anar amb cotxe, aparcar en la porta, tindre aire condicionat i carrets per a carregar el que fera falta, cosa que no ocorria en els nostres mercats municipals. Per altra part, la falta d'inversions i els nous requeriments d'higiene deixaven el Mercat Central plenament obsolet i es va decidir renovar-lo. I en 1987 es va tancar, traslladant-lo provisionalment al terreny de l'anterior Llonja de Verdures del c. Capità Segarra. Es van amortitzar parades i van començar les obres. Però, si bé es va prendre la consciència que els nous temps feien que els compradors tingueren noves necessitats, curiosament en fer el nou mercat no es va prendre nota d'elles. Ni es van posar escales mecàniques (almenys no les que hi ha ara), ni aire condicionat, ni aparcament. Però bo, tot això és... una altra història.
Aquí tenim les últimes imàtgens de l'ancià i benvolgut Mercat Central ans de la seua primera remodelació total, que va suposar un verdader punt d'inflexió en la seua existència.

Carns, embotits...

Peixet del bo...

Gran varietat de fruites i verdures.

Delicioses salmorres, anxoves...

Belles flors i plantes que alegren la vista...

Els bars estaven baix de la cúpula de la Rotonda.

La situació no podia continuar així.

La sorollosa màquina que antigament proporcionava el gel...

Per a qui vullga escoltar la música, posaré una peça molt coneguda: En un mercat persa, composta el 1920 pel britànic Albert Ketelbey, que seguríssim que vos sona.

Les fotos han sigut extretes del llibre Mercados de Alicante: mil años de historia, editat per l'Ajuntament d'Alacant.