UNA OBRA, UNA OBRAA! 34: L'EDIFICI "MURCIÀ" DEL C/ SANT VICENT

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sant Vicent núm. 3, 5 i 7 i Vicente Inglada 1, per tant més alacantí no pot ser, però... vos explique allò de "murcià" del titular i és que en cada ciutat anomenen els carrers segons el particular costum que es té d'això i per al mateix personatge es diu de diferent manera. Per exemple en València existix el carrer "Literat Azorín" mentre que en Alacant diem "Azorín" a seques, aquí tenim Benito Pérez Galdós, mentre que allà el "Benito" no es diu i fins et miren amb cara de pregunta si ho dius i arribem al cas de Múrcia, a on normalment no se li afig a la seua estupenda i arbrada "Alfonso X" l'apel·latiu de "El Savi" com en Alacant, que a més li llevem tradicionalment la "X" (ja no entre en la discussió de si se li va dedicar quan encara no era rei o no). I una volta aclarit el titular, el nom de l'edifici que veem hui és "Alfonso X" per la qual cosa molt probablement algú (promotora, publicista, familiar de qualsevol accionista o jo què sé) siga murcià o visitara molt la nostra ciutat pròxima o qualsevol altra circumstància i per això s'ha anomenat així.

Però vegem l'obra que és la part interessant.

I és que sobre un solar de 611 m² a poca distància d'Alfons el Savi, s'ha alçat este edifici de 29 habitatges, local comercial i garatge, sota projecte de David Martínez Calatayud (Regalado Arquitectos) i que s'ha entregat fa molt poques setmanes. Però vegem el transcurs de l'obra...

S'alça sobre tres cases existents anteriorment i veem fotos de 2018 i amb la lona promocional en 2019. L'edifici del solar (que vorem en este mateix article) es va derrocar molts anys abans i els altres van estar tancats prou de temps.

Amb els soterranis excavats en 2020. Cal notar el puntal entre les edificacions contigües que tenen la fonamentació no tan profunda.

Esdevindre de l'obra entre 2020 i 2021, amb el penúltim forjat i els tancaments. És un edifici una miqueta allunyat d'allò que predomina en la nostra ciutat, perquè manca de terrasses en fatxada, cosa que per si és un avantatge en evitar envidraments incontrolats, però (sempre n'hi ha) l'absurda norma acatada amb ànsia per la gran majoria dels promotors i que obliga a posar persianes només en dormitoris, deixant a voluntat posar-ne en salons, fa que eixes grans vidrieres puguen ser pastura de caòtiques persianes postisses, llevat que la comunitat de propietaris tinga unes fèrries normes i ho impedisca des del principi evitant la degradació de la fatxada. Ja vorem.

Endevinen quina és l'entrada als habitatges. Això sí: han ocultat els cables passants. Tot un detall.

I per a lamentar-nos, aquí tenim els edificis anteriors que ja van ser deformats en els anys 60 en afegir sengles plantes i voluminoses volades als números 5 i 7. Quant al núm. 3, potser el més bonic de tots, era molt similar al de Rambla 39, mateixos miradors, pinacles quasi iguals i fins m'atreviria a dir que dels mateixos propietaris perquè curiosament a més de semblar-se molt, van ser demolits quasi alhora (o això recorde).

I per a acabar una recreació de la terrassa de l'àtic (extreta de la web de la promotora) amb les seues excel·lents vistes al castell de Santa Bàrbara i la fatxada a finals de 2021 amb el cel reflectint-se en les seues vidrieres...

Existixen plànols dels anteriors edificis i de les reformes dels anys 60, però com sempre l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant impedix que es publiquen en este blog, per una decisió arbitrària (perquè vol la Sra. Arxivera sense altra justificació i ja està) no volen que es difonguen eixos plànols ni que ningú veja els tresors que allí es guarden. Del Regidor de Cultura Sr. Manresa que no vol molestar-se a analitzar el cas, ja ni parlem.
I la música serà "murciana" també, però no pel nom de l'edifici, té una altra explicació: l'empresa constructora (importantíssima) ho és i és clar també he esborrat més de 30 voltes el seu nom de les fotos (el blog no té publicitat) perquè l'han posat en tanques, lones, bastides, casetes, etc., etc. i encara que treballa a nivell nacional, va ser fundada en Totana i d'allí és... Bárbara Rey, que l'any 1976 va presentar un programa de varietats (sona antic però es deia així) anomenat Palmarés que s'emetia en "prime time" els dissabtes i que tenia una capçalera on la cantant deia el títol del programa en to sexy encara que al final el to era com ansiós, amb angoixa o amb espant, no sé i amb fons d'uns frenètics ballarins currant-s'ho dur. Música composta pel llavors popular Alfonso Santisteban.