MURALS DE JOSÉ BLANCO CANTÓ

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 A José Blanco (1938-2003) el vaig conéixer fa molts anys en un curset, em va paréixer una bona persona, molt amable i, és clar, com que a mi el tema d'arquitectura m'encanta, vaig començar a preguntar-li pels seus treballs i me'n va enumerar uns quants (la casa de Plus Ultra, la d'Alcalá Galiano i altres que he descobert posteriorment) però n'hi va haver un que em va impactar: ni més ni menys que la famosa i recordada discoteca Il Paradiso, que en aquells anys, i també després, jo freqüentava i que per a mi era una meravella, amb la seua coberta sustentada per una gelosia tridimensional, els seus múltiples espais, les seues grades i la part exterior amb barbacoa. Allí vaig vore entre altres a M. del Mar Bonet, que evidentment no era de "disco" però el recinte quasi era l'únic que tenia aforament per a poder dur grups i cantants de categoria com així ho feia tot l'any. El Gallo Rojo/Morasol ja estava caminant cap al seu ocàs (en part per les molèsties que ocasionava amb el so als veïns).

Però a més d'arquitecte era pintor i muralista, faceta que jo desconeixia fins que es va fer una exposició en la Llonja del Peix en 2016 (baix vos pose l'enllaç) i com a part d'eixa faceta vorem alguns dels seus treballs.

Esta foto i les cinc següents representen un grup de 5 murals ben conservats, dos a dos units en cantó i un tercer de més gran situat en el fons del vestíbul d'un cèntric edifici del qual va ser també arquitecte i que en la part davantera té 20 habitatges de luxe molt grans i en l'interior un altre edifici d'oficines en el qual es van allotjar centres oficials i pel qual segurament haurà passat un bon percentatge d'alacantins, entre ells jo; però sincerament, no recordava estos bonics murals que decoren el vestíbul que compartixen ambdós parts, me l'ha hagut de recordar Rubén Bodewig.

Els murals representen escenes portuàries i industrials (crec reconéixer en la primera la fàbrica de la S. A. Cros).

Firma en el mural del fons amb el seu nom i la data.

En l'exposició de què vos he parlat abans i de la qual podeu saber punxant Aquí (El Mundo) o Aquí (Revista Makma) o Aquí (diari Información), a on es conten moltes coses de l'obra de l'artista, es va exposar una reproducció del mural de l'Aeroport que és el de damunt.

Estos tres murals estan en els portals d'un edifici de les Carolines el projecte del qual va fer José Blanco en 1969, amb una frontera prou geomètrica i que sempre m'ha agradat. En els tres portals de la primera fase estan estos tres murals, ben diferents els uns dels altres. No sé si els va fer ell o no, però la coincidència de l'autoria de l'edifici amb la seua faceta de muralista fa suposar que sí, no tenen firma, però almenys li donen un toc original als vestíbuls.

I encara que és difícil tindre fotos de l'exterior d'Il Paradiso, en el grup homònim de Facebook alguna n'han posat i aquí les reproduïsc. No sé l'autor excepte de l'última, una foto aèria de la zona amb la discoteca en primer terme i el "Play Boy" a la dreta, també en la llavors carretera local A-190 d'Alacant al Campello i hui av. Condomina, firmada per J. L. Candela.
Desconec si la decoració exterior va ser també obra seua, a vore si algú ens dona llum...
Segurament hi ha molts treballs més que desconec, però n'hi ha dos l'estètica dels quals és molt aproximada a la seua obra: un en la mitgera de l'antic cinema Terraza del c/ Góngora 9 i un altre a la casa del c/ Colom 10 que es va pintar molts anys després de morir l'artista, ignore si va estar inspirat en la seua obra o va ser un esbós que va deixar l'autor.

Els meus agraïments a Rubén Bodewig i al grup "Yo también iba a Il Paradiso" de Facebook.

Si algú confirma l'autoria dels murals de les Carolines o vol dir alguna cosa sobre l'article m'ho pot deixar aquí, en els comentaris, o en el correu del blog: alacantideprofit@gmail.com.
I és clar, posem música i per descomptat dels anys 80. No sé si ABC van estar en "El Para" però seguríssim que la seua música va sonar a tot drap i és que "The Look of Love" va ser un exitàs mundial i que està vigent encara hui dia. Els seus autors van ser Martin Fry, Mark White, Stephen Singleton, David Palmer i Mark Lickley.