UNA OBRA, UNA OBRAA! 31, 32 I 33: TURÍSTICS, "REMEMBER" I SENSE CORNISA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I continuem repassant les obres recentment acabades en la nostra ciutat, encara que en este cas igual m'he avançat: als tres els falta rematar els treballs (de fet volen obrir per a este pròxim estiu, però encara no ho han fet). Els tres edificis tenen coses en comú: estan destinats a apartaments turístics, i a més de tindre estètica "remember" (és a dir, tindre un aire, o quasi, a edificis antics) als tres els falta una cornisa de remat, una volada que confirme la seua intenció de "semblar-se" a les construccions antigues de l'entorn i que a més protegisca les seues fronteres de les molestes xorrades que sense dubte apareixeran, perquè la pols del desert en suspensió que ens arriba de tant en tant i també la brutícia que s'acumulen en la part superior són després arrossegades per la dèbil pluja que tenim, quan la tenim, tacant les fronteres.

Però bo, el cas és que ara han quedat bonics i els vorem cas per cas.

I comencem amb el "render" d'este edifici que es diu "Lola Center" situat en el c/ Belando 8 i Berenguer de Marquina 9, sobre una superfície de 272 m² ocupada per un solar des de fa molts anys, s'alça este establiment amb 22 apartaments d'1 o 2 dormitoris, piscina en el terrat, llavaneria i altres comoditats. La recreació inclou uns imaginaris edificis circumdants que l'envolten i que curiosament tots tenen la cornisa de la qual el protagonista manca. Foto extreta d'Alicante Plaza.

Fases de la construcció de l'edifici.

Estat final. Afortunadament no es va fer exactament amb les bandes marrons que tenia la imatge figurativa de les fronteres. Els buits pel que pareix sí que mantenen els cànons clàssics de la zona. De moment els baixos estan tapiats i ben condicionats exteriorment per al seu posterior ús.

Jorge Juan 18, sobre un solar de 116 m² s'ha alçat este edifici amb uns balcons metàl·lics gens habituals. Curiosament i sobre plànol, a pesar d'estar a menys de 7 m de distància de la Basílica de Santa Maria, l'edifici més bonic de la nostra ciutat i amb un interior gòtic que pocs coneixen, no forma part del seu entorn de protecció. És evident que no guarda la seqüència ple-buit habitual en les fronteres de la zona com ho feia el seu antecessor (que després vorem).

Frontera i interior (amb unes interessants bigues de gelosia que suportaven l'entramat de fusta) de l'edifici anterior.

Diverses fases de la construcció.

Originals balcons de volada extrafina, molt elegants. Però no l'adequat per a la zona, ja que en tindre el mainell negre, unifica visualment els dos buits en un de més gran i sensiblement apaïsat.

Per últim tant el sistema de plaques solars (escamotejables darrere d'un ampit més alt) més el rètol lluminós no són els més adequats per a estar visibles al costat de la nostra Basílica, construcció de daurada pedra arenisca, fonamental en la història de la ciutat i la construcció de la qual es remunta al segle XV.

Setmana Santa de 1945 i Diumenge de Rams de 1947 amb l'edifici hui derrocat quasi en primer terme, gentilea d'El nostre Alacant d'antany.

I per últim la finca de 24 pisos turístics situada en la plaça de Santa Teresa 2, 3 i 4 (en el solar hi havia 3 cases anteriorment). Tants apartaments en un edifici de planta baixa i 4 altures només és possible perquè la testera del solar també és frontera a la part posterior de la Plaça de Bous i perquè en la planta baixa també hi ha habitatges. En el disseny de les fronteres, s'ha optat per l'estil "tradicional" encara que com en els anteriors casos, sense la preceptiva cornisa que evite les taques en la frontera. Privilegiada situació enfront del bell jardí del Panteó de Quijano.

En esta magnífica foto de Francisco González Segura, veem el derrocament en 2005 de les tres cases que ocupaven entre totes els 287 m² (aprox.). Des de llavors ha estat el solar buit.

En estes imàtgens veem tant el procés de construcció com la frontera posterior (en la imatge encara sense acabar) al pati de la Plaça de Bous.
En definitiva uns 60 apartaments turístics més a la nostra ciutat. I com vaig dir al principi, sense cornisa i sense haver solucionat encara en algun dels casos el tema dels cables passants per la frontera, cosa que espere que facen satisfactòriament. És destacable que l'únic edifici (el de Jorge Juan) que ha de guardar uns patrons d'estètica per estar en el Barri Vell siga el que menys els guarda.
I per a posar música ens n'anem a 1967 en què en el Festival de Mallorca, els Stop van presentar "El turista 1.999.999" trepidant cançó de Ricardo Ceratto i Jorge Miguel Santágueda on la veu de Cristina aconseguia dir 30 síl·labes sense ofegar-se en només dos compassos (açò ho he llegit, que no sé música), encara sort que no ho va fer aquí després d'haver-li pegat un mos a la nostra sense parell coca de molletes. En definitiva conta la història d'un ànsies que es va precipitar en baixar de l'avió. Com sempre estes composicions no han resistit molt bé el pas del temps, però va aconseguir el seu propòsit: promocionar el turisme i no sols en Mallorca perquè encara que no ho cregueu, va ser un gran èxit de Discos Belter.