Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
El Mercat Central va ser durant la meua infància un martiri (i xinés) que patia per obligació. Ma mare m'havia de dur a rossegons perquè clar, no m'havia de deixar amb pocs anys a soles en casa, així és que em duia amb ella perquè tampoc li feia gràcia deixar-me amb cap veïna i la família la teníem tota lluny. I ahí començava el calvari: vinga pegar voltes per totes les parades a vore què comprar, si este peix estava més fresc que l'altre (i enlerta que et donaren allò que havies demanat i no et posaren el grapat de sardines de feia dos dies que estava amagat baix de les fresquíssimes) i jo desitjant anar-me'n a casa i protestant i no entenent perquè punyetes comprava eixos plàtans i no els altres.
Recorde el Mercat sempre ple, ataquinat de gent, amb el pis de ciment, sempre embassat de l'aigua que queia de les parades de peix. Les venedores amb uns davantals blanquíssims i cridant el producte que venien i a una altura molt superior al comprador: ignore perquè raó estaven en unes tarimes tan altes, encara que supose que era per a arribar amb més facilitat a l'extrem dels mostradors. I, sobretot, la màquina de picar gel que estava a l'entrada del c. Capità Segarra i que feia un soroll infernal (doncs això: molent gel).
Aquí teniu unes fotos de parades de diverses èpoques i com veeu, la distribució del gènere era molt diferent a la d'ara...
El Mercat Central va ser durant la meua infància un martiri (i xinés) que patia per obligació. Ma mare m'havia de dur a rossegons perquè clar, no m'havia de deixar amb pocs anys a soles en casa, així és que em duia amb ella perquè tampoc li feia gràcia deixar-me amb cap veïna i la família la teníem tota lluny. I ahí començava el calvari: vinga pegar voltes per totes les parades a vore què comprar, si este peix estava més fresc que l'altre (i enlerta que et donaren allò que havies demanat i no et posaren el grapat de sardines de feia dos dies que estava amagat baix de les fresquíssimes) i jo desitjant anar-me'n a casa i protestant i no entenent perquè punyetes comprava eixos plàtans i no els altres.
Recorde el Mercat sempre ple, ataquinat de gent, amb el pis de ciment, sempre embassat de l'aigua que queia de les parades de peix. Les venedores amb uns davantals blanquíssims i cridant el producte que venien i a una altura molt superior al comprador: ignore perquè raó estaven en unes tarimes tan altes, encara que supose que era per a arribar amb més facilitat a l'extrem dels mostradors. I, sobretot, la màquina de picar gel que estava a l'entrada del c. Capità Segarra i que feia un soroll infernal (doncs això: molent gel).
Aquí teniu unes fotos de parades de diverses èpoques i com veeu, la distribució del gènere era molt diferent a la d'ara...
Frontera d'Alfons el Savi amb arbres...
José Devesa i Manuel Lloret: uns clàssics de la carnisseria.
Estaven en Fogueres.
Peixet fresqueeet!
El companatge, els formatgets...
Una imatge impensable hui: el venedor fumant, mentre li pesa el bacallar a la senyora.
Pa i dolços: n'hi havia dos parades entre les tres portes que donen al c. Quintana (hui plaça).
Carret de plàtans, davant de la plaça de les verdures.
Una altra parada, he he...
Fotos del llibre editat per la Foguera del Mercat Central
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.