miércoles, 15 de diciembre de 2021

L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA: TANGO IN NATURE DE PETER CAURO

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 La inclusió d'escultures, murals o pintures en els edificis de nova construcció és una tradició que no està molt de moda, s'ha perdut. Lluny estan els anys 60-80, on els portals dels millors edificis, oficines bancàries, en els jardins, patis d'urbanitzacions o institucions, en les noves esglésies, o en les fatxades de la nostra ciutat, vestien de gala amb obres d'Adrián Carrillo, Manuel Baeza, Gastón Castelló, José Gutiérrez, Miguel Losan, entre molts altres, obres que dotaven de personalitat l'espai on es situaven i que haurien d'estar incloses en el Catàleg de Protecció (s'ha aconseguit que algunes d'elles ho estiguen, però no totes les que deurien). Bo, doncs en els edificis Nature de la Platja de Sant Joan, s'ha tornat a reprendre este meravellós costum ja que en la seua entrada de l'av. Remigio Soler 9 (un altre gran artista) s'ha situat una escultura d'acer corten anomenada "Tango in Nature" plenament visible des de la via pública i que vos expose a continuació:
El seu autor és Peter Cauro i AQUÍ el seu web, molt senzill i en anglés, però vaja.
En esta altra imatge obtinguda de l'Instagram d'adores_atelier on ens diuen de l'obra:

Arquitectura i art units en un residencial. Tango in Nature és una escultura basada en els valors sobre els quals va ser dissenyat Nature. Plena de moviment, és capaç de transmetre la rotunditat de les tres formes bàsiques, el cercle, el triangle i el quadrat, i, alhora, etèria en la seua part superior. 
Un ball geomètric que reflectix la passió del tango i la força dels volums purs. El sorgiment de les formes essencials des de la terra i la seua interrelació en un ball que les eleva en un continu dinamisme.

Doncs esperem que el costum es reprenga i prompte tornem a vore omplir d'art i personalitat els espais arquitectònics de la nostra ciutat.
I possiblement per a un argentí açò no siga un tango ni res, no ho sé, però en 1960 la cantant de veu prodigiosa Milva (no Mina) cantava la nostàlgia que li produïa escoltar un "Tango italià" en terra llunyana. Composició de Malgoni, Pallesi i Beretta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.