Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
I segur que en altres llocs del món, no obstant això Google Maps és una increïble meravella que va perfeccionant-se al llarg del temps amb noves prestacions i maneres de vore les ciutats, monuments i fins entra dins d'ells, de les tendes, dels centres del poder (on els deixen, és clar) i molt més.
Però tornem a la terreta perquè aquí, en el nostre terme municipal, només he trobat una "sea view" que recorre la nostra platja del Postiguet des de Porta de la Mar, sobrepassa el Cocó i l'espigó i aplega fins al Tiro de Pichón. I tot gràcies a Sergey Ezovskiy que a bord de la seua embarcació recorre amb la seua càmera eixe trajecte, encara que també ha fet altres trajectes per la ciutat, arribant a on no ho fa el famós cotxe de Google.
Però com que l'altre dia preguntant en Facebook resulta que hi ha gent que no coneix este famosíssim programa, intentaré explicar molt, però que molt per damunt, la seua utilitat més immediata a través de les imàtgens.
Una volta obert el Google Maps, per mitjà de la roda del ratolí (parle de la versió per a PC, en altres dispositius canvia una mica) pots anar acostant la imatge en qualsevol lloc del món, fins a aplegar a la població que desitges vore, n'hi ha milers i milers.
Imaginem que vullc vore la frontera d'una casa en el c/ Girona, doncs ho posem en el buscador que hi ha dalt.
I amb el ninotet groc que hi ha baix a la dreta, ho sostenim amb el ratolí i s'obriran unes línies blaves que són les rutes per on ha passat el cotxe de Google i per tant on hi ha imàtgens. També existix la possibilitat de llevar anuncis i noms de carrers.
Arrosseguem i depositem el ninot en el carrer en el punt desitjat i podem girar en ambdós sentits per a vore els extrems del carrer i les fronteres d'una galta o de l'altra i avançar en un sentit o en l'altre seguint les fletxes. I fins aquí la "lliçó" no sé si suficient, per a algú que no ho haja usat mai, que seran pocs.
Però heus aquí que un dia, buscant una altra cosa, veig que hi ha una línia blava que solca la mar i bo, allà que vaig anar i em vaig trobar que este bon senyor havia fet un viatge pels seus mitjans per a oferir-nos unes vistes des de la mar de la nostra costa, recorregut que aquí vos oferisc a continuació.
I avança per l'escullera de l'Estació de la Marina, darrere del mur està la continuació del passeig de Gómiz.
I arribem a la platja del Tiro de Pichón (de Santa Anna, a on segons em conta Arturo va estar l'embarcador del mateix nom que donava servici a La Británica) on acaba el recorregut.
Girant amb el ratolí, veem a l'autor d'estes imàtgens en la seua canoa i amb una xicoteta excepció: en el seu casc du un anunci de la seua empresa. Com que este és un blog sense publicitat, doncs l'he pixelat.
Agraïsc a Sergey la seua labor i l'anime a continuar fent el mateix: mostrar-nos coses de la ciutat des d'un altre punt de vista.
I cançons amb temàtica marina n'hi ha a muntonades, però potser cap com este "Mediterráneo" del mestre Joan Manuel Serrat.
Agraïsc a Sergey la seua labor i l'anime a continuar fent el mateix: mostrar-nos coses de la ciutat des d'un altre punt de vista.
I cançons amb temàtica marina n'hi ha a muntonades, però potser cap com este "Mediterráneo" del mestre Joan Manuel Serrat.
Una maravilla volver a viajar en tu blog, EKK.
ResponderEliminarEl vídeo, como siempre, un 10.
Cómo me gustaba a mí pasear por esos sitios, a veces de un acceso fácil pero comprometido
Gracias.
Un abrazo.
¡¡¡FELIZ AÑO 2022!!!
¡Qué bien describes las cosas! es un placer tenerte otra vez por aquí. la verdad que es una entrada un tanto veraniega, pero con el calor que tenemos estos días...¡Feliz Año Nuevo para ti también! Un abrazo.
Eliminar