NO ES VA FER (i encara sort): UNA ESGLÉSIA EN EL CENTRE DE LA PLAÇA MANILA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Perquè simplement ens hauríem quedat sense plaça, convertida en un carrer circular amb una illa més, però en comptes de cases amb una església. I la veritat és que tal com era la plaça llavors —un cercle desèrtic amb 5 bancs de formigó blanc i unes quantes plantetes— quasi era lògic que el "capellà encarregat de la Parròquia de la Immaculada Concepció del Pla", Don Antonio Riquelme, se'n recordara de la pròxima parròquia del Cor de Jesús d'Elx, que segur que hauria visitat amb el seu 600 (o potser en el ferrobús o en la línia d'Autocares Mollá) i que ocupa el centre de l'anomenada plaça d'Espanya (encara que de plaça no té res: està ocupada pel temple), i per això sol·licitara a l'Ajuntament la cessió gratuïta dels 803,84 m² centrals mitjançant instància de data 8 de maig de 1964. En ella adjuntava un xicotet plànol i argumentava que el barri ja tenia 14.000 habitants, molts d'ells immigrants d'altres regions i estrangers, especialment algerians, i que s'estaven construint habitatges per a 5.000 més, necessitava un solar (que no havia pogut trobar pels alts preus dels terrenys) per a alçar un temple i un centre social, que eren necessaris per a "vigoritzar" la vida social dels residents. Màximament quan durant 20 anys "varias sectas protestantes, vienen sembrando la confusión religiosa, existiendo una capilla en el mismo corazón del Pla, lo que ha motivado una alarmante pérdida de la fe, ya que el fruto de estas sectas incontroladas, termina en la indiferencia más absoluta de los que desgraciadamente cayeron en el error", poca broma (el text entre cometes són fragments escrits pel rector en la pròpia petició).

En esta infografia obra de Gonzalo Pons Delgado, tenim una mostra del que podria ser ara mateix la nostra plaça Manila si s'haguera accedit a la petició del rector: un carrer més, amb una vorera central amb palmeres (o qualsevol altre arbre) però sense espai per a jugar els xiquets, potser uns banquets i ja està. L'església de la imatge és la del Cor de Jesús d'Elx, que sí que està dins d'una plaça amb la mateixa grandària que esta i és obra d'Antonio Serrano Peral, un gran arquitecte il·licità que va plasmar en les seues nombroses obres en la seua ciutat natal el seu bon fer.

La plaça Manila va sorgir arran de l'edificació dels "599 habitatges protegits, 40 locals comercials, escola maternal, piscina i biblioteca infantil en Pla del Bon Repòs" que va promoure la "Constructora Benéfica del Sureste de España.- (Arquitecte) Vidal Ramos, Ruiz Olmos, López González, Serrano" una colla inigualable d'arquitectes per a estes 7 illes d'habitatges, tres de les quals tenien fatxada a la plaça. La foto me la va proporcionar l'Associació de Veïns del Pla i, segons llegenda adjunta, pertany a la col·lecció de F. Gil de la Fundació CAM.

Possiblement el capellà rector Antonio Riquelme, tenint a la vista semblant erm i la poca utilitat d'eixe espai central i la gran calçada infrautilitzada llavors pel poc trànsit que tenia la zona, va pensar a emular la pròxima parròquia il·licitana, que sí que ho havia aconseguit, per a ocupar el centre amb la seua església.

Al poc temps, es va completar el contorn de la plaça amb els edificis de Biosca i el de Vicente Eced (del qual ja vaig parlar en l'article EL DÍA DE LA BESTIA, LA TÓNICA Y LA PLAZA MANILA ¿TIENEN ALGO EN COMÚN? que podeu vore si punxeu en el nom). En la primera postal ja es veu una mica de verd, però sense arbres, i en la segona, el seu aspecte actual.

En estes tres imàtgens de la Càtedra Pere Ibarra de la UMH, veem la parròquia del Sagrat Cor de Jesús d'Elx integrada en el centre de la seua... plaça? d'Espanya. Antonio Serrano Peral també va alçar algunes esglésies en Alacant: Sant Gabriel, els Àngels, la Misericòrdia, Nostra Senyora de Gràcia, en una època (anys 50) en què el Bisbat encomanava treballs a l'arquitecte. De fet totes estes construccions tenen elements en comú entre si i amb les d'Elx: ja siguen campanars, les cúpules centrals, les portes i cornises, etc.

En estes dos imàtgens de Google Maps, veem en el primer cas la d'Elx, en el segon (gràcies al treball de Gonzalo Pons Delgado) veem com hauria quedat la mateixa església (es proposava una grandària similar i les places són pràcticament iguals) en la plaça Manila.

Aquí tenim la nostra plaça just abans de la remodelació que la va dur a l'estat actual, molt més utilitzada pels veïns (i per les terrasses). En roig hauria sigut (la perspectiva fa que el cercle no siga perfecte) l'espai ocupat per l'església, a això hauria calgut afegir-li la vorera de 8 metres que la circumval·laria i el carrer tal com apareix en el següent dibuix. Foto gentilea de Francisco González.

Proposta del capellà rector per a ocupar la plaça. En roig el temple, les línies circumdants indiquen quant ocupava cada cosa. L'Arxiu Municipal, no em deixa publicar l'original, però baix teniu la direcció per a vore'l.

Però l'Ajuntament d'Alacant no va trobar acceptable (encara sort) ocupar l'única plaça que llavors tenia el barri amb un edifici i va dir que no i Don Antonio, que es queixava que no tenia terrenys, es va haver de conformar amb "calçar" la seua parròquia en el pati d'illa dels habitatges que la seua cooperativa va fer entre els carrers de Gonzalo Mengual, Haroldo Parres, Immaculada del Pla i l'av. del Pare Esplá que va dissenyar l'arquitecte Julio Ruiz Olmos.

I aquí tenim la col·locació de la primera pedra dels habitatges de la "Cooperativa Parroquial de Viviendas Inmaculada Concepción" en presència de diverses autoritats (veem l'alcalde José Abad entre altres). Foto gentilea de l'Associació de Veïns del Pla. No sols van edificar eixa illa, sinó molts altres habitatges, tots ells en els entorns de Pare Esplá.

I este és l'interior (foto de Google) de l'església: moltes columnes i enclavada en un pati no massa atractiu, amb fatxades plenes de galeries de cuina, roba estesa, etc. Ja que es tenia terreny, es podria haver fet una cosa més lluïda en una cantonada i els habitatges reculats, però qualsevol lloc és bo si servix per a resar i ocupar-se dels assumptes de l'ànima dels seus feligresos (supose).
Els meus agraïments a Gonzalo Pons Delgado per les seues infografies (i la seua paciència). Les altres fotos ja han sigut convenientment acreditades en cada cas.
I novament he de dir que l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, amb el seu regidor n'Antonio Manresa al capdavant, no sols no em deixa publicar les imàtgens que ja havia obtingut tant de la petició com dels habitatges de la parròquia, sinó que també es nega a deixar-me vore els expedients. Ni estos ni cap altre i a més no raona la seua negativa ni a una cosa ni a l'altra a les quals tinc dret: és perquè sí.
Però si algú vol consultar este assumpte, aquí vos deixe la signatura que s'ha de demanar a l'email archivo.municipal@alicante-ayto.es per a poder consultar els detalls:
Any:1964
Signatura: Legajo-1111-160-4/0
Crònica: -
Notes: Dep. 2B.- Relación26-01-1982
Onomàstic: (Titular) RIQUELME MARTINEZ, Antonio, cura de la Parroquia de la Inmaculada Concepción
Geogràfic: PLAZA MANILA
Matèria: CONTRATACIÓN
I la música no té a vore amb l'assumpte, només el nom de la seua cantant, perquè Conchita Piquer hauria celebrat el seu sant el mateix dia que esta parròquia: d'ací d'una setmana. I ens du un tema sublim de (com no?) Quintero, León i Quiroga: "Madrina", que ens conta l'amor d'una comtessa ramadera per un jove torero, amor ocult i pel que pareix impossible, no es sap si per la diferència social, d'edat, però a ella la duen pel camí de l'amargura "los brillos de sus caireles".
Però a mi m'agrada més la versió de Juanita Reina amb la seua veu entretallada i teatral, que també pose a continuació i que és la primera que vaig conéixer allà pels 80...