Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Segur que sí que vos sona, perquè està situat en un vestíbul molt cèntric (de fet l'edifici es diu "CENTRO") que, a més de 9 plantes d'espaiosos habitatges "alt standing" i aparcaments, va tindre com a ocupant en quatre dels seus nivells un gran magatzem que tots recordem amb afecte, sobretot perquè es pot dir que va ser el primer de la ciutat, escales mecàniques, portes automàtiques i tota la resta. Els avatars comercials i la implantació d'altres grans superfícies van fer que la cadena de grans botigues desapareguera en tot el país i el local va estar tancat algun temps, fins que un altre gran magatzem el va ocupar, fins ara.
Però anem al tall: el mural. És de grans dimensions (calcule a ull que uns 5 m x 3 m) format per plaques ceràmiques. No conec el seu autor ni té firma visible, potser mai en va tindre o es va ocultar amb les reformes que han tingut tant el portal com la seua gran marquesina i la graciosa jardinera que el remata per baix; i tampoc sé si les peces que el componen es van fer a propòsit per a l'obra o són estandarditzades. El cas és que, per l'amplitud de l'espai on està situat, la seua proximitat al carrer, la seua visibilitat i el fet que es tracte d'un edifici amb moltes oficines i consultes amb prou afluència de gent, en algun moment de la nostra vida hem passat per davant, encara que en estos casos és molt habitual que no ens hàgem fixat. Però el millor és vore'l, el tenen molt ben cuidat i il·luminat (tal volta canviaria per llum càlida, però xe...).
Segur que sí que vos sona, perquè està situat en un vestíbul molt cèntric (de fet l'edifici es diu "CENTRO") que, a més de 9 plantes d'espaiosos habitatges "alt standing" i aparcaments, va tindre com a ocupant en quatre dels seus nivells un gran magatzem que tots recordem amb afecte, sobretot perquè es pot dir que va ser el primer de la ciutat, escales mecàniques, portes automàtiques i tota la resta. Els avatars comercials i la implantació d'altres grans superfícies van fer que la cadena de grans botigues desapareguera en tot el país i el local va estar tancat algun temps, fins que un altre gran magatzem el va ocupar, fins ara.
Però anem al tall: el mural. És de grans dimensions (calcule a ull que uns 5 m x 3 m) format per plaques ceràmiques. No conec el seu autor ni té firma visible, potser mai en va tindre o es va ocultar amb les reformes que han tingut tant el portal com la seua gran marquesina i la graciosa jardinera que el remata per baix; i tampoc sé si les peces que el componen es van fer a propòsit per a l'obra o són estandarditzades. El cas és que, per l'amplitud de l'espai on està situat, la seua proximitat al carrer, la seua visibilitat i el fet que es tracte d'un edifici amb moltes oficines i consultes amb prou afluència de gent, en algun moment de la nostra vida hem passat per davant, encara que en estos casos és molt habitual que no ens hàgem fixat. Però el millor és vore'l, el tenen molt ben cuidat i il·luminat (tal volta canviaria per llum càlida, però xe...).
Però també n'hi ha un altre de més xicotet, una mica més fosc però pel que pareix del mateix autor, o almenys té diverses peces coincidents amb l'anterior, encara que disposades de manera diferent. Este està no molt lluny de la plaça Sèneca, en una entrada de grans dimensions que dona accés a un edifici també de grandària considerable.
Tampoc té firma visible o potser ha sigut tapada per la rampa construïda posteriorment per a fer accessible l'edifici. Només dos anys separen la data del projecte de l'un i l'altre edifici, però amb diferents arquitectes (el primer va ser Francisco Muñoz Llorens en 1970 i el segon, Miguel López i Ramón Benito Roces en 1972) i diferents promotors (SICOP i Pascual Moreno) però pot ser que li encomanaren la decoració dels portals al mateix professional...
Encara que en ambdós casos em van donar permís sengles veïns, em disculpareu que no diga la ubicació d'ambdós, però segur que almenys el primer el reconeix molta gent.
Són dos murals (o escultures) associats a l'arquitectura que em faltaven per posar en el blog i era imperdonable, és un tema que m'entusiasma i del qual pròximament tornaré a fer una altra entrada, però... d'un altre edifici. I a pesar que n'he posat ja molts (es poden vore aquí a la dreta----> en l'etiqueta "MURALES") segur que me'n falten molts altres, però tot arribarà...
I per a música, doncs "Colour My World" obra de Tony Hatch i Jackie Trent, èxit de 1966 que va cantar la sense parell Petula Clark i que aquí va versionar la gran Gelu amb lletra de Francisco Carreras Moysi, una veu molt millor la de la nostra Gelu, però la producció, una miqueta pobra. Moltes versions d'esta cançó, especialment divertida és la de 2010 en el musical Priscilla, Queen of the Desert amb unes ballarines vestides de brotxa grossa.
Encara que en ambdós casos em van donar permís sengles veïns, em disculpareu que no diga la ubicació d'ambdós, però segur que almenys el primer el reconeix molta gent.
Són dos murals (o escultures) associats a l'arquitectura que em faltaven per posar en el blog i era imperdonable, és un tema que m'entusiasma i del qual pròximament tornaré a fer una altra entrada, però... d'un altre edifici. I a pesar que n'he posat ja molts (es poden vore aquí a la dreta----> en l'etiqueta "MURALES") segur que me'n falten molts altres, però tot arribarà...
I per a música, doncs "Colour My World" obra de Tony Hatch i Jackie Trent, èxit de 1966 que va cantar la sense parell Petula Clark i que aquí va versionar la gran Gelu amb lletra de Francisco Carreras Moysi, una veu molt millor la de la nostra Gelu, però la producció, una miqueta pobra. Moltes versions d'esta cançó, especialment divertida és la de 2010 en el musical Priscilla, Queen of the Desert amb unes ballarines vestides de brotxa grossa.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.