L'OBRA DE PARE ESPLÁ (1): SENSE BARRONS I AMB BANCS MASSA PROP DELS COTXES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 El propòsit era bo, boníssim, transformar un carrer ample i dessubstanciat tal com vaig contar en PADRE ESPLÁ: DE AVENIDA A PASEO en un agradable passeig amb amples voreres, dos noves places i molts més arbres i bancs per a assentar-se estava molt bé. Afortunadament, el regidor d'Urbanisme va fer cas a les meues peticions (ignore si algú més ho va demanar, però jo ho vaig fer en l'article que he enllaçat) i es van respectar molts arbres i un parell de palmeres que estava previst talar, però com dic, no tot ha eixit com ens haguera agradat als usuaris i s'aprecien al meu entendre unes errades que condicionen el resultat i que ara vorem.

I m'agrada començar amb una imatge recreació del projecte, ben bonica i que ens il·lusionava amb el resultat final que no ha sigut tan brillant.

Potser una de les qüestions més determinants és la falta de barrons o rastells, no n'hi ha ni un, s'ha fet tot al mateix nivell, calçada, voreres, aparcaments, parterres, les noves places, tot. I això en un carrer que és l'eixida natural del barri cap a la carretera de València i les platges, amb un trànsit moderat a on hi ha trams pels quals passen fins a quatre línies d'autobusos desenes de voltes al dia, és massa. El barró és la primera línia de defensa contra els vehicles, tant dels parterres com de les persones, com vorem després. En les fotos veem com moltes de les zones verdes i escocells han sigut envaïts pels cotxes. En la imatge hi ha diversos exemples.

Els canvis en el projecte han sigut una constant, per a millorar o no. En la imatge veem assenyalats amb cercles rojos els parterres prevists en esta zona, encreuament amb els carrers Pintor Zuloaga (cap a plaça Manila) i Maisa Lloret i amb fletxes blaves assenyalant els nous que s'han fet en la realitat, envoltant tota la redona amb la intenció de crear una bardissa circular que la circumde. Però a més d'eixos i de tots els escocells, tampoc tenen barró les bardisses longitudinals que voregen a un costat i l'altre el carril bici central, jardineres residuals exposades al trànsit passant.

Solució municipal al problema? doncs ja ho veem: assenyalar que ahí hi ha una bardissa, una plantació que devem respectar sense aparcar damunt i avís a vianants que tampoc poden xafar-les. Les longitudinals del carril bici continuen estant a mercé de les distraccions dels conductors. Fins en les del c/ Portugal i voltants van col·locar un ressalt per a protegir-les.

Però no només la jardineria, les persones també corren perill perquè hi ha molts bancs instal·lats a la vora mateixa de la vorera sense cap obstacle que el separe de la calçada amb la qual forma un tot al mateix nivell, ni un barró, ni una línia pintada en terra que indique als conductors el límit de l'asfalt, tot junt.

T'assentes i a més d'estar veent passar el trànsit a centímetres del teu cap, respires el "aroma" dels tubs d'escapament. La part més curiosa és que les voreres són amples, molt amples, i eixos bancs, inclús sense barrons, podrien estar almenys a metre i poc de la calçada; d'amplària, n'hi ha. Com diu una amiga meua de Facebook "és que no es fixen".

En Poeta Zorrilla almenys els bancs estan sobre una vorera i separats del trànsit metre i poc i a un altre nivell. La senyalització horitzontal contínua ajuda al fet que els conductors sàpien a on acaba el seu camí.

Açò és el desitjable per a plantes i persones: barró en la vorera, barró en la jardinera i els seients agradablement protegits del trànsit com en el c/ Quintana, que, per cert, va ser el primer projecte de regeneració d'un carrer que ha complit el seu objectiu: reviscolar la vida i crear espais agradables i segurs i que jo recorde el va fer la mateixa regidoria que el de Pare Esplá, no sé la raó de variar els conceptes tan evidents per a anar a pitjor.

Els canvis i augments de pressupost i rectificacions del projecte, donen lloc a una sèrie de qüestions com la desaparició de la reurbanització del c/ Riu Serpis que és el que utilitzava la línia 02 del bus urbà i que es va desviar pels treballs, però resulta que en el dit carrer no s'ha mogut ni un m² d'asfalt, no obstant això la línia seguix desviada amb gran perjuí per al veïnat d'una àmplia i poblada zona de Carolines, no sé si és que seguirà pendent d'algun acord de Bertolín i l'Ajuntament.

Fulla del projecte original a on apareix part del c/ Riu Serpis.

Estat actual del carrer que manté la seua fisonomia de sempre. I els seus arbres, que ja és molt.

Este és el primer dels articles dedicats al repàs de l'execució del "PROYECTO DE MEJORA DEL SISTEMA VIARIO DE LA CALLE PADRE ESPLÁ, DESDE LA CALLE INGENIERO CANALES HASTA LA GLORIETA PERIODISTA CLARA FORNER" perquè encara hi ha més coses que analitzar. Per descomptat amb la millor de les intencions, és una zona que m'ha agradat sempre, soc veí pròxim i l'he travessada per una raó o una altra nombroses voltes i m'agradaria que s'hagueren fet les coses d'una altra manera, és clar. No sé si té remei alguna de les coses, almenys respecte als escocells i parterres ho han intentat i es pot arribar a aconseguir que cresquen les bardisses i plantacions, potser el tema dels bancs també es pot: no són inamovibles i damunt es guanyaria alguna plaça més d'aparcament.
La música no pot faltar i parlant de parcs, un de molt famós és el "MacArthur Park", cançó escrita per Jimmy Webb per a l'actor (i cantant) Richard Harris en 1968, però que Donna Summer va versionar en 1978 fent-la mundialment famosa. Aquí vos duc una versió cantada en directe en el xou VH1 Live & More Encore! de 1999.