LA COLÒNIA HOLANDESA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Que és un grup de xalets que es va edificar entre els anys 1959 i 1963 en el cap de l'Horta per una agrupació de ciutadans holandesos que van canviar el seu plujós, humit i preciós país pel sol alacantí en un privilegiat paratge llavors verge, al qual s'accedia per camins i sendes sense asfaltar tant des de la casa dels Carabiners com des de la carretera A-190 (hui av. Condomina) i que realment va ser com posar "una pica en Flandes" però en el Cap, cosa que va suposar ser els pioners i que va servir de punt de referència en la zona, que hui dia ha quedat envoltada i engolida per les urbanitzacions confrontants. Però vegem-ho...

Actualment els accessos als diversos xalets tenen noms oficials: Balandre i Galió, i estan envoltats per... l'Oceà, encara que este carrer ja va ser gestat per la UA-23 "Cala Cantalar", que va completar la zona amb desenes de bungalous en els primers anys de l'actual segle. Com veem en la foto i des del carrer, les vistes són espectaculars i en eixa orientació veem la serra Grossa, Fontcalent...

Plànol de la primitiva urbanització que ocupa el cim d'una de les llometes del Cap en uns terrenys en pendent, des de la cota 33 m que va descendint progressivament en les direccions oest i nord, quedant moltes de les parcel·les en el cim de la lloma (gràcies a la qual cosa les vistes continuen sent magnífiques, perquè els nous bungalous estan en una cota molt més baixa). El grau d'urbanització era mínim, per descomptat sense clavegueram, cada xalet té la seua pròpia fossa sèptica i tots estaven units per caminets interns que després van desaparéixer. Amb els anys, els servicis van anar arribant fins a completar-se tal com estan hui dia.

La zona quan encara era verge. Només el quarter dels carabiners i el camí de la Farola estaven reconeguts. Mapes gentilea de Manuel José Aliaga.

Plànol d'ordenació de la zona amb les alineacions prèvies al PGOU de 1987 i que afortunadament este no va respectar del tot. Perquè com es veia, les zones actualment encara vérgens i no edificables de la cala de Cantalars (foia Fonda) tenien projectats vials, és a dir: que s'anaven a edificar. La construcció del "gran arc" de l'av. Costa Blanca entre 1976-79 va fer molt més accessible la zona per al públic, que ja podia aparcar en la zona per a accedir (encara que treballosament pel fenomenal pendent) a les tranquil·les cales a bronzejar-se la safanòria. L'avinguda va acabar amb l'aïllament i la tranquil·litat dels privilegiats habitants de la zona i també es va endur part del "camí de la Colònia Holandesa" que discorria des del final del c/ Xàrcies.

Imatge aèria (de quan encara no existia Google Maps) publicada en una col·lecció de 1999 del diari Información. El Balandre encara no aplega a l'Oceà.

Imatge actual de la connexió entre els carrers Balandre i Oceà que no va existir fins a ben entrats els anys 2000 per la urbanització de la UA-23.

Poc queda dels antics xalets que va dissenyar l'arquitecte Miguel López, tot ha canviat: uns transformats, uns altres derrocats. Alguns d'ells van integrar els grans arbres del camí en el disseny de la seua tanca. El paratge, encara que envoltat d'edificacions, continua sent magnífic.

L'escarpada orografia i la necessitat de dotar d'accés rodat a les parcel·les més baixes del c/ Oceà i a la primera línia de la mar ha fet necessari fer grans desmunts i la construcció d'alts murs de contenció, afortunadament revestits de pedra i no deixats amb el formigó vist. Els "retalls" del parcel·lari i el traçat del carrer també han propiciat que s'enjardinen estos espais.

Els senzills (i supose que molt econòmics al canvi florí-pesseta de fa 60 anys) xalets, han donat pas amb el temps a edificis d'alt nivell, xaletarros moderns i també de balustrada, d'eixos tan cars que venen en la immobiliària especialitzada en habitatges de luxe i que no mencionaré hehe.
I com sempre, lamente no poder reproduir el plànol d'almenys un habitatge, dissenyats amb molt de detall per Miguel López (duen dibuixats fins els tendals) però l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant no ho permet, o no volen que jo ho faça o s'han quedat arrere en la batalla digital, segons pareix deuen funcionar encara amb tinter i ploma, ignorant les grans possibilitats de la informàtica ben emprada, com és el cas d'este blog sempre respectuós amb la legislació.
I clar, música també i aprofitant que són holandesos i que d'aquí a molt pocs dies es celebra Eurovisió, duc el grup Teach-In que en 1975 va representar als Països Baixos (Netherlands) amb la cançó "Ding-a-dong", amb la qual va guanyar a pesar de ser la primera a cantar-se! cançó alegre. Val la pena vore les vestidures modernes (porta oberta per ABBA l'any anterior, que va revolucionar el festival que fins llavors era prou clàssic). Composta per Luikinga, Ouwens i Bakker.