viernes, 20 de mayo de 2022

COM NOUS 136: SANT FERRAN 51/CANALEJAS 4, EL DE LA FARMÀCIA CHICOY

Article d'Elkiko i Jaume Chicoy traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I per fi! ha arribat el dia en què este preciós edifici del c/ Sant Ferran 51, projectat per Francisco Fajardo en 1910, s'ha rehabilitat integralment, no només les fatxades sinó també l'interior, dividint l'anterior habitatge per planta en dos i dotant-lo d'ascensor, deixant-lo com nou i clar, el seu blog de confiança (este) s'havia d'ocupar de la qüestió, però... amb l'afegit que afortunadament tinc un amic, Jaume Chicoy, que és descendent dels titulars de la famosa farmàcia que va estar situada molts anys en el local de la planta baixa i a més a més ha tingut per bé compartir amb tots nosaltres documents i fotos històriques d'esta i ha tingut la gentilea d'escriure un text per a tots nosaltres que transcric a continuació, després de la fitxa del catàleg.
Estat final de la rehabilitació de l'edifici.
Tapat amb la lona que representava la plaça de Balmis pròxima en la seua etapa "gaudiniana".
Fitxa de l'actual Catàleg (encara que l'edifici ja ho estava des de 2010 pel Pla Especial del Centre Tradicional) i vista de l'edifici sense la lona.
I, a continuació, text i fotos de Jaume Chicoy Mira.
"La rehabilitació de l'edifici amb el número 51 del carrer Sant Ferran suposa la posada al dia de la totalitat de l'illa en la qual s'alça. Una illa orgullosa que des de fa més de 100 anys domina un dels dos extrems de l'inicialment Passeig d'Olalde, poc després del Passeig dels Màrtirs de la Llibertat i finalment i fins hui de l'Esplanada d'Espanya. Un context de peces d'arquitectura acadèmica sobreïxent entre les quals este immoble es postula humil i modest per a ajudar a entendre l'atmosfera del conjunt d'una època perduda. I una peça firmada en 1910 per Francisco Fajardo, autor entre altres dels plans urbanístics dels barris de La Florida o de Ciutat Jardí, així com del Cementeri Municipal d'Alacant, del Mercat Central juntament amb Juan Vidal o de nombrosos habitatges.
"Es tracta d'una construcció destinada a local comercial i 4 habitatges en 4 altures (inicialment 3 altures, sobre les quals en un moment indeterminat s'afig un àtic mantenint la línia de cornisa), amb escassa ornamentació i ritme regular.
"Com en tants casos de l'època, l'edifici no va ser objecte de divisió de propietat horitzontal, que és la raó per la qual va romandre deshabitat durant lustres a la mort de María Victoria, la seua última propietària i única habitant. Van viure també en ell anteriorment els qui posseïen en aquells dies l'Óptica Espinosa en la confluència dels carrers Bailén i Girona. En els anys 60 del segle passat els seus baixos els va ocupar una oficina de farmàcia que va vore créixer insignes nadadors de la història d'Alacant i una filla que va continuar la professió en altres oficines.
"La farmàcia era el lloc de trobada del barri. La duien Don José Antonio Chicoy i Doña Lola. Només obrir era el torn dels mariners amb les seues ferides causades durant la nit. Hams enganxats als dits, espines, etc. Després calia dur les medicines a les cases, de la qual cosa s'encarregaven els xics de la farmàcia, Juanillo i Miguel entre altres. Xe, el que fan ara les empreses de repartiment a domicili. Normalment s'apuntava el preu dels medicaments en una llibreta i al final de mes es pagava. Al migdia aplegaven els metges, Mengual, Tello, Llorens, Salvetti, Aznar... i es feia la tertúlia en la rebotiga. A boqueta de nit era el torn del practicant: primer va ser Pepito Esplá i després Ginés, un policia armat que era un armari de gran. Es tancaven en la rebotiga i encenien foc amb alcohol en uns recipients per a desinfectar les agulles.
"De vesprada passaven també les dones de la secció femenina que tenien la seua seu al carrer Sant Ferran.
"Les nits de guàrdia la farmàcia estava ben protegida amb els serenos del carrer Sant Ferran i Rafael Terol, encara que discutien entre ells perquè un era del torero Pacorro i l'altre del Tino. Alguna volta van arribar als bastons en les seues discussions.
"Fa pocs anys els seus nous titulars van traslladar molt més actualitzada a la cantonada enfrontada del mateix carrer.
"Una intervenció artística de camuflatge per a tapar l'estat de semi-ruïna que amenaçava l'edifici va cobrir la seua fatxada amb una lona impresa (per iniciativa del llavors regidor d'Imatge Urbana) que prompte es va degradar a negre, romanent així durant altres llargs anys. Després de diferents operacions de compravenda i diversos requeriments municipals per l'estat de conservació de l'immoble, les obres últimes de rehabilitació per a transformar les plantes de pis en apartaments turístics han deixat al descobert nombrosos i notables testimonis de l'ofici de la construcció d'antany, que acuradament s'han mantingut i recuperat sense deixar de banda la necessària actualització del condicionament general dels espais. Testimonis que poden vore's des del carrer en el treball de forja de la porta d'accés, en el rètol de la primitiva farmàcia, en els ferros dels balcons o en les motlures blanques i nues. Testimonis que ens murmuren com el discret encant de la senzillea a voltes construïx l'orde misteriós de la bellea."
Rètol de vidre de la farmàcia que va ser encomanat a Casa Devesa.
La porta original d'entrada, s'ha conservat i així lluïx.
Plaça de Canalejas, a qui deu el seu nom un dels carrers de l'edifici i que aguaita tímidament en la segona foto, just darrere de la Casa Alberola.
Una altra vista de l'edifici.
Text i fotos cortesia de Jaume Chicoy així com les del vestíbul i l'escala que són d'una memòria descriptiva feta per Don José Diego Quiles Pomares. Les fotos que duen la marca d'aigua "Alacantí de profit", les antigues i la fitxa del Catàleg han sigut gestionades pel blog.
La música també l'ha triada Jaume, encara que el rotllo d'autoria i això és de Paco, perquè el tema és perfecte, ja que no sabem quants problemes de taquicàrdies hauran resolt en la farmàcia: centenars. I és que és així com es diu la cançó "Taquicardia" un tema de 1984 cantat per Vainica Doble i degut a les seues dos components, Carmen Santonja Esquivias i Gloria van Aerssen Grande, junt amb Miguel Ángel Campos López. La canten en directe en un programa de TVE.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.