EL DETERIORAMENT DEL DRAGÓ I DE LA FONT DEL BULEVARD DEL PLA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Va ser en 2011 quan es va instal·lar esta figura vegetal que tant hem arribat a estimar els veïns, afecte al qual s'han unit, des que circula el tramvia a escassos metres, molta més gent, d'aquí i de fora (tinguen en compte que la línia 2 va replena durant el curs escolar d'universitaris de totes procedències, molts d'ells estrangers d'Erasmus), el dragonet que simula estar sorgint de la làmina d'aigua va formar part d'un conjunt de figures i escuts vegetals de les quals es conserven les girafes i trobe que el dofí, els ossets no sé si els van arribar a reposar (els van furtar) i l'escut de Porta de la Mar va desaparéixer definitivament. I tornant al nostre benvolgut dragonet, com poden vore, està molt deteriorat; a més de no tindre la capa vegetal, el seu farciment s'ha perdut en part i l'estructura presenta oxidacions en la base, cosa que és lògica tenint en compte que està dins d'una font. Lluny estan aquells dies en què fins l'il·luminaven en les festes nadalenques, però el manteniment no ha sigut important en la nostra ciutat, es projecten obres milionàries però s'abandonen les coses que s'han fet anteriorment.
Però vegem les imàtgens, que valen més que mil paraules...

Estat actual de la figura, és evident el seu deteriorament. I de la font ja ni parlem: només funcionen els polvoritzadors lineals; els grans rajos verticals que eixien dels grans prismes de granit fa anys que no brollen i la il·luminació tampoc s'encén.

Fotos del dragó acabat d'instal·lar en 2011.

Quan rebia cures.

Amb la font en tota la seua esplendor.

Tornada a la trista realitat actual.

I parlant de tristor, així es diu la cançó que amenitza l'article, "Tristeza" (Goodbye Sadness), composta per Nilton de Souza i Haroldo Lobo i que va ser un gran èxit allà pels llunyans anys 60, quan estava de moda la música brasilera, interpretada entre altres per Astrud Gilberto i pel gran Sergio Mendes i el seu Brasil 66, una cançó que intenta això: llevar la tristor i crec que ho aconseguix, és una de les cançons més alegres que conec, en esta versió, la de Gilberto és un poc més desllavassadeta...