EL SÈPTIM MONUMENT DE LA GRAN VIA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sí, perquè a més d'un parell de fonts i un pont també monumental en la nostra Gran Via teníem fins fa uns dies 6 escultures, a les quals ara se n'afig una altra: el monument homenatge als morts per COVID-19, la terrible pandèmia que va assolar el món sembrant-lo de morts i afectats per la malaltia que ningú s'esperava.
I per a tal fi l'Ajuntament va convocar fa poc més d'un any un concurs dotat amb 100.000 € amb un jurat compost per un representant de cada grup municipal, dos professors de les escoles d'art i un arquitecte, tots ells amb veu i vot, a més d'assessors per a valorar els aspectes que es cregueren oportuns, però estos sense veu ni vot.
I el concurs el va guanyar el projecte Bocas que vuelan, dels escultors Carlos Lorenzo i Natalia Ferro, que va ser instal·lat el mes de setembre passat amb gran polèmica en la redona de la Gran Via i Mestre Alonso, molt adequadament, just enfront de l'Hospital General Doctor Balmis. I la polèmica la va dur el canvi inesperat i no comunicat d'ubicació, ja que es preveia col·locar-lo en la plaça d'Amèrica, però els tècnics municipals van informar que per allí passava un col·lector de pluvials que no suportaria les tones de pes del monument que ara vorem...

La composició està formada per un bloc de marbre crema marfil del Pinós, de 25.000 kg, "que significa lo real y compacto, la fortaleza de la ciudad contra la enfermedad; una pieza de bronce que da forma a una sonrisa en los labios, y una estructura metálica en acero corten, que junto a la piedra crea una puerta, lugar de paso, que habla del tránsito", explicació extreta d'este article del diari Información de Carolina Pascual, a on a més s'explica que, per unanimitat, tots els grups polítics han acceptat l'actual ubicació del monument.

Revés del monument amb la inscripció del fragment de les Nanas de la cebolla de Miguel Hernández, d'a on ha pres el nom, i ampliació del text perquè es puga llegir millor.

Vista lateral del monument.

Estes dos fotografies estan extretes d'este article d'Alicante Plaza de Daniel Terol, a on es parla del monument i sobretot de la persona i trajectòria de l'escultor alacantí Carlos Lorenzo, així que si voleu conéixer-lo (hi ha foto) a ell i alguna de les seues obres, punxeu en l'enllaç.

I, per últim, esta curiosa foto amb el tram passant per darrere (la via d'una de les línies més transitades de la xarxa, la 2, la de Sant Vicent, està a pocs metres).
Servisca doncs d'homenatge i record als morts per COVID-19 (tots tenim algun familiar afectat, algun amic que ha caigut, algun o alguns veïns que ja no estan entre nosaltres) i també d'agraïment al personal sanitari que va estar en primera línia, en contacte directe. Pròximament tindrà lloc la inauguració oficial.
I aquí teniu un recorregut per la Gran Via amb els sis monuments que falten: VEINTE AÑOS DE LA FINALIZACIÓN DE LA GRAN VÍA.

I, només pel títol, la cançó que posaré em recorda els temps del confinament: "Ciudad solitaria", encara que eixa soledat a la qual es referix la composició és deguda als desamors. És un temàs que ja pertany a la història de la música, composta per Doc Pomus i Mort Shuman, "It's A Lonely Town (Lonely Without You)" va ser interpretada en 1963 per Gene McDaniels, versió que m'ha agradat molt, però heus aquí que la famosa al nostre país va ser la de Mina, la versió en castellà de la qual va ser signada per Augusto Algueró Algueró. Vos pose les dos.