UNA OBRA, UNA OBRAA! 22: JARDINES DE OLIMPO

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 És el nom d'esta urbanització situada al carrer de l'Olimp 22, Rem 2, 4, 6 i camí de la Colònia Romana 35 i 33, just als peus del parc Arqueòloga Solveig Nordström, és a dir, molt molt prop del jaciment de Lucentum amb tot el que això implica, però de la qual cosa no parlarem hui.
És cert que fa ja uns quants mesos que l'obra està acabada, les claus lliurades i tots disfrutant dels seus habitatges, però la limitació de possibilitats d'este blog ha fet que l'article potser aplegue un poc tard, cosa que ens ha servit per a veure com es comporten els propietaris amb la seua part de les fronteres, perquè sabut és que, per regla general, terrassa que tinc, terrassa que he d'envidrar de la manera que siga. I si això al nucli urbà tradicional passa, a les platges o zones d'edificació oberta, encara més, perquè les terrasses solen ser prou més generoses i la temptació és taan gran i bo, en este cas també han sucumbit alguns a tancar. Encara no en són molts i s'ha fet de forma un poc discreta, però si seguixen així... Però parlem de l'urba, del seu emplaçament, de les obres, etc.

Vista gentilesa d'Inurban.

Render del conjunt (perfectament executat) de la plana de la promotora.

I la finca veïna, els Apartamentos Picó, es va alçar a l'altre costat del carrer i per a situar-los exactament, el seu arquitecte J. M. Domínguez García va adjuntar al projecte de 1959 tant una foto aèria com el plànol de situació (ambdós de l'A.M.A.) on ja apareixien els xalets el solar dels quals hui forma part dels edificis. Una curiositat és que el c/ Olimp es va concebre com una avinguda que partia des de La Isleta per a connectar directament amb la Platja de Sant Joan, però a un extrem només va aplegar fins al barranc i a l'altre, fins al camp de golf. A la primera foto el carrer denominat "Calzada lateral de servicio" és el camí de la Colònia Romana i l'edifici Picó està assenyalat en granat.

Imatge de Bing Maps on s'aprecia allò que hi havia amb anterioritat.

Render del conjunt on encara no apareixia la segona finca que després s'afegiria. Gentilesa d'Inurban.

Vistes dels xalets que ocupaven l'espai anteriorment.

Diverses vistes de les obres.

I ací estan els edificis ja acabats. El projecte és obra de "Regalado Arquitectos" sobre un solar de 6.088 m2 i compta amb totes les comoditats: piscines d'adults i infantil, pàdel amb gespa sintètica, gimnàs, club social, etc., i una jardineria prou acceptable, almenys hi ha una superfície important que no té soterrani, és a dir, que admet arbratge. Les fronteres són de rajola de cara vista blanca i amb alternances de buits i volades, diferents a cada planta i bo, per al meu gust un poc pesades a les seues parts posteriors, on tenen la barana opaca totalment. La part davantera ja és una altra cosa: part és transparent d'alumini i vidre i són les que tenen els primers tancaments.

Vista de l'urba des del camí de la Colònia Romana.

Els meus agraïments a Inurban i a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.

I encara que el mont Olimp és grec, els edificis estan en "zona romana", i per això la cançó que amenitza l'article és el famosíssim "Arrivederchi Roma", música de Renato Rascel i lletra de Pietro Garinei i Sandro Giovannini, del qual s'han fet desenes de versions, tantes que vos pose la llista i tot: "Claudio Villa, Connie Francis, Dean Martin, Edmundo Ros, Guy Lombardo, James Last, Mantovani, Mario Lanza, Nat King Cole, Percy Faith, Tino Rossi, Perry Como, Renato Rascel, Richard Clayderman, Willis Gator Jackson, Chet Atkins, Franck Pourcel, Pérez Prado, Fausto Papetti, Quadro Nuevo, Bobby Solo i Il Volo" encara que l'original és el de Mario Lanza per a la pel·li de 1958 que ell mateix protagonitzava...

Però com a mi m'agraden molt els clàssics passats per txa-txa-txa, ací està el bo de Dámaso Pérez Prado amb la seua versió.