BARRI VELL: EDIFICIS DELS ANYS 60

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 Com a tota la ciutat, la postguerra va ser molt difícil per al Barri, hereu de la ciutat més antiga, no tot ell era igual, la part de dalt, és a dir: Sant Roc i Santa Creu, formada per cases d'autoconstrucció, normalment unifamiliars, amb carrers adaptats a les corbes de nivell de les faldes del castell de Santa Bàrbera i amb diferència de cota entre els carrers, la qual cosa feia que les propietats se superposaren les unes sobre les altres, depenent la conservació i les reparacions indispensables de la bona voluntat (o dels recursos disponibles) del veí superior o inferior. A mesura que s'anava descendint cap a la Rambla o cap al Postiguet, les cases ja tenien més d'una planta, els solars es feien més grans i en elles havien intervingut arquitectes o mestres d'obres. L'estat general dels edificis no era bo, la carestia pròpia de l'època i el fet que bona part dels habitatges eren de renda antiga feia que els propietaris no invertiren a millorar-les, amb la qual cosa el deteriorament s'anava accelerant. Respecte al grau d'urbanització, un poc desigual: els barris de dalt es varen començar a pavimentar i renovar les xarxes d'aigua potable de canonades rovellades i el clavegueram de maçoneria i lloses de pedra, amb fugues que incidien en les humitats dels habitatges i per tant en la seua ruïna. La part baixa ja estava empedrada des de sempre. L'alcalde de barri Ramón Quiles es va encarregar d'embellir fronteres blanquejant-les i afegint jardineres, reixes i fanals per onsevol. Es va aconseguir que tot pareguera millor, encara que es va "andalusitzar" l'ambient, que encara que semble mentida era de cases multicolors com a la Vila. Però sí, es va edificar en aquells anys, no molt però un poc sí i vos porte unes quantes cases alçades ja amb estructura de pilars de formigó i amb habitatges no molt grans, però amb bany, cuina i tota la resta. Vegem.

Plaça del Carme 6 i Santa Llúcia 1, promogut per Don Cayetano Maciá (que va tindre la seua barberia a la planta baixa), projecte de Miguel López González en 1965. Potser l'únic cas en què es va respectar la idiosincràsia típica de les fronteres clàssiques del Barri. Actualment en obres.

Fotograma de la pel·lícula "La banda de los ocho" ambientada a la nostra ciutat on es veu la perruqueria, l'arc del c/ Santa Llúcia (desaparegut després) i la falta de paviment de la plaça. Foto que varen pujar a Facebook, però no recorde qui.

C/ Toledo 22 i 24 i Pere Sebastià 8. Promogut per Don Miguel Melero en 1959 segons projecte de Miguel López González. Quatre habitatges i dos locals, un a cada carrer per la diferència de cota. Aquí va estar el famós bar dels 80 "El Loro".

Vista des de l'accés a l'Ereta del c/ Sant Roc.

Antiga foto on s'aprecia la casa anterior a l'actual.

C/ Sants Metges 8, promogut per Federico Martínez en 1967, sota projecte d'Alfonso Fajardo Aguado. En realitat el plantejament va tindre prou reformes perquè al principi el solar era encara més reduït, però adquirint propietats contigües es va aplegar a l'actual, amb dos habitatges per planta.

Esta privilegiada cantonada de la plaça de Santa Maria 1 i c/ Jorge Juan 27, de semisoterrani, planta baixa, 4 pisos i àtic, amb 9 habitatges, dos locals i una oficina, es va projectar per Miguel López González en 1965 per a Soledad Pernas. Durant alguns anys, va funcionar com a edifici dedicat íntegrament a apartaments de lloguer. Arquitectura de motlures i més luxós que els anteriors. Hauria de cuidar-se l'aspecte de l'àtic d'enfront de la nostra església més bonica.

Plaça Mare de Déu del Remei 5/Monges i Maldonado que va tindre en el seu projecte diversos canvis, afegit de plantes i d'àtic. Este últim va ser projectat per Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos en 1963 per a Miguel Martínez-Mena que era propietari del dret de vol de la finca.

I a l'altre costat del c/ Monges, al núm. 6 de la plaça, Miguel López va dissenyar este magnífic edifici per a Doroteo Ercoreca en 1957, amb dos plantes de garatge i uns habitatges amplis (fins amb dormitori de servici). Al garatge tenien, a la garita de control, un telèfon públic al qual jo vaig acudir unes quantes voltes (i amb truc que no contaré) per a telefonar debades hehe.

C/ Abat Nájera 9, Manuel del Álamo Berna en 1966 per a Don Martín Zaragoza. Li cal un bon repàs i reposar les "mosses" de les teules de la cornisa.

C/ Sant Tomàs 8, Alfonso Fajardo Aguado per a Doña Encarnación Navarro. Planta baixa, 3 pisos i àtic amb 8 habitatges en una ubicació molt particular: estava enfront del "Club" més famós i concorregut de l'època: "El Pajar" que tenia una famosa llegenda urbana (potser era una realitat) sobre un cert visitant...

Edifici de 39 apartaments al c/ Jorge Juan 14 i Bendicho 1, projecte de Francisco Muñoz Llorens de 1966 per a la Comunidad de Propietarios "Jorge Juan", amb una curiosa, encara que molt ben executada, frontera de rajola de cara vista que pel material en si no és encertada en la seua ubicació.
L'edificació en "zona historicoartística" estava regulada en 1968 per unes senzilles normes:
 

L'altura entre forjats deu ser la mateixa que la dels edificis confrontants.
Es deu conservar l'aspecte típic de la zona.
Buits rectangulars no apaïsats.
Arrebossats de frontera emblanquinats a tons pallosos, verds o blaus discrets.
Ferram exterior de secció quadrada pintat de tons foscs, es prohibix el platejat.
Coberta de teula àrab o terrassa amb ampit corregut.
Es prohibix que els bucs d'escala sobreïsquen i els depòsits de ferro o uralita sobre la coberta.

 

En fi, uns varen respectar, uns altres no i sobretot amb unes distribucions que hui dia no serien legals, amb pas a dormitoris a través de cuines i similars. Per regla general, la reduïda grandària dels solars va fer escatimar l'espai de les estances.
Uns han resistit millor el pas del temps que uns altres i sense dubte n'hi ha que necessiten una urgent rehabilitació.
Este és el resum d'allò que es va edificar, deixant a un costat, això sí, els 7 edificis que constituïxen el conjunt de la plaça de l'Ajuntament que si és possible veurem en una altra ocasió.

---

Les dades de l'any de projecte, arquitecte i promotor, han sigut extretes de la plana web de l'Arxiu Municipal. El que no ha sigut possible és adjuntar els plànols històrics de les fronteres tal com hauria sigut el meu desig, però s'ha prohibit publicar-los segons la nova normativa de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.

I naturalment li pose música al post a pesar que se suposa que esta frivolitat musical li lleva serietat a la publicació, però jo no trobe que siga així, és un segell distintiu del blog que és rar trobar en un altre de temàtica ciutadana i a més procure il·lustrar sobre qüestions com ara l'autor de la música o altres detalls que puguen interessar i per això ens n'anem als anys 60 on la música d'estudi (o almenys es rumorejava que el grup Bar-Kays era d'estudi) va començar a despuntar i ho va fer amb este èxit mundial "Soul Finger" compost per una muntonada de gent: J. Alexander / J. King / C. Cunningham / P. Jones / B. Cauley / R. Caldwell fa 20 dies este tema va complir la barbaritat de 54 anys.