La necessitat de prolongar Alfons el Savi fins a la carretera de València seguia sent un objectiu, ja vàrem veure que primer es va pretendre fer mitjançant EL TÚNEL D'ALFONS EL SAVI I SANT ANTONI (polseu i veureu l'article que tracta sobre el tema) però després la idea va caure en l'oblit, reprenent-se 10 anys més tard, i en 1967 es va encomanar a l'Oficina de Revisió del PGOU i el seu equip format pels arquitectes J. A. García Solera i Julio Ruiz Olmos, l'economista Pascual Coloma Sogorb i l’advocat J. L García Villó un Pla d'Ordenació del sector, amb la finalitat de solucionar els problemes que eren "trànsit i ordenació de circulació, edificació massiva insalubre, escàs aprofitament ciutadà del parc més important de la ciutat, etc." i que l'equip considerava que amb esta actuació es resolia.
A tal fi, es va dissenyar una autovia de trànsit ràpid i una via col·lectora del trànsit local, així com l'eliminació d'un gran nombre d'habitatges amb condicions sanitàries i higièniques inacceptables i d'una zona mediocre, aconseguint una avinguda de gran importància urbana, 522 places d'aparcament públic i un pàrquing de 1000 places i amb la possibilitat d'instal·lar una cafeteria i un hotel a la falda del castell de Santa Bàrbera (tot això, conceptes de l'estudi del citat equip). Però anem veient tot pas a pas amb les fotos de la maqueta que es va fer.
A tal fi, es va dissenyar una autovia de trànsit ràpid i una via col·lectora del trànsit local, així com l'eliminació d'un gran nombre d'habitatges amb condicions sanitàries i higièniques inacceptables i d'una zona mediocre, aconseguint una avinguda de gran importància urbana, 522 places d'aparcament públic i un pàrquing de 1000 places i amb la possibilitat d'instal·lar una cafeteria i un hotel a la falda del castell de Santa Bàrbera (tot això, conceptes de l'estudi del citat equip). Però anem veient tot pas a pas amb les fotos de la maqueta que es va fer.
Fotos de la maqueta (A.M.A.). Per a comprendre-la millor, al final de l'article hi ha assenyalats, a estes mateixes fotos, els carrers i els punts importants per poder ubicar-los.
En definitiva, es pretenia fer un traçat sensiblement semblant al que hui tenim, però molt més ample i amb edificis molt alts, ja que es tractava d'una autovia amb sis carrils i alçant als solars resultants de les expropiacions edificis amb les alçàries màximes (en eixa època Pb+entl+9 pisos+àtic) amb la qual cosa hauríem tingut una altra muralla, a l'estil de la que existix al Raval Roig, tapant el barri de Sant Antoni i ocultant-lo darrere seu. A l'altra vorera, un alt mur de contenció i no una falda aterrassada com hi ha ara. Dos possibles edificis figuraven a la pròpia serra: una cafeteria-mirador a l'altura de l'entrada del hui Parc de l'Ereta i un hotel enfront de la Fàbrica de Tabacs. Això sí, "per a evitar dificultats" es preveia la construcció d'una finca per als veïns que hagueren de ser desallotjats dels seus habitatges, encara que no s'anomenava on es faria, possiblement a algun lloc llunyà.
En definitiva, es pretenia fer un traçat sensiblement semblant al que hui tenim, però molt més ample i amb edificis molt alts, ja que es tractava d'una autovia amb sis carrils i alçant als solars resultants de les expropiacions edificis amb les alçàries màximes (en eixa època Pb+entl+9 pisos+àtic) amb la qual cosa hauríem tingut una altra muralla, a l'estil de la que existix al Raval Roig, tapant el barri de Sant Antoni i ocultant-lo darrere seu. A l'altra vorera, un alt mur de contenció i no una falda aterrassada com hi ha ara. Dos possibles edificis figuraven a la pròpia serra: una cafeteria-mirador a l'altura de l'entrada del hui Parc de l'Ereta i un hotel enfront de la Fàbrica de Tabacs. Això sí, "per a evitar dificultats" es preveia la construcció d'una finca per als veïns que hagueren de ser desallotjats dels seus habitatges, encara que no s'anomenava on es faria, possiblement a algun lloc llunyà.
La zona de partida de l'autovia, amb els c/ Enginyer Francisco Mira i Díaz Moreu al seu inici, una volta derrocada l'illa de cases on estava la tenda "La Esmeralda" i on hui s'ubica una de les entrades de l'estació Mercado del tram. Fotos de Pepín García Sellés, gentilesa de Paco R. Valderrama.
C/ Enginyer Francisco Mira en 1979, a l'esquerra encara està l'edifici d'El Buen Gusto. Foto de Pepín García Sellés, gentilesa de Paco R. Valderrama.
Fotos del barri en 1979, obtingudes dels "Llibres Negres" del Col·legi d'Arquitectes d'Alacant. A la primera es veu com el c/ Esperança s'enfila cap a la serra on hui s'assenta la pista esportiva del barri. A la segona, l'aparcament que va existir durant uns anys als terrenys de "Les Províncies".
Vistes recents del barri i la ciutat.
Habitatges actuals del barri als c/ Trafalgar 39, Díaz Moreu 44/Empecinado 11 i Jaume II 15/Plats 13 respectivament.
Habitatges municipals a l'av. Jaume II i Costereta de la Fàbrica.
Estructura acabada d'alçar a Jaume II 9 i 11/Plats 14 i Gall 17.
I vegem la ubicació de carrers i elements a la maqueta: 1) Alfons el Savi, 2) Mercat Central, 3) c/ Calderón, 4) c/ Sant Vicent, 5) av. Constitució, 6) López Torregrosa, 7) Rambla, 8) Perpetuo Socorro i a l'esquerra possible hotel a la falda del castell a l'altura de la part posterior de la Fàbrica de Tabacs, 9) Accés a l'actual parc de l'Ereta des de la part posterior de la carretera del castell i 10) cafeteria panoràmica prevista. Foto original: A.M.A.
La fletxa marca la direcció cap a l'av. de Dénia. Foto original: A.M.A.
Espectacular foto de la segona meitat de 1950.
I ja sabem el que hi ha hui: una versió més amable i menys especulativa que la que es proposava en 1967, el Pla Especial de Sant Antoni va reduir les enormes alçàries que es preveien, i el camí paral·lel a la carretera permet un agradable passeig entre vegetació. I quan es va inaugurar Jaume II, es va "plantar" esta figura carnestoltenca que segons els meus amics de Facebook era:
Alphredo Payà: Es titulava "El empalme de Jaime II". Sí, era una figura de carnestoltes. I amb motiu de la inauguració de l'avinguda representava Jaume II amb una certa erecció.
Jose Angel Llinares Mondejar: Un alcalde li va dir a l'av. de Jaume II "el empalme de Alfonso el Sabio" i la tribu carnestoltenca va encomanar un Alfons el Savi empalmat.
Agraïments a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, a Paco R. Valderrama i a Jaime Reig Lizán (sempre al nostre record) per la seua imatge del rei i als amics de Facebook que varen comentar la foto.
I en 1967 el tema "A Whiter Shade of Pale" ("Con su blanca palidez" en castellà) va arrasar en totes les llistes d'èxit i s'ha convertit en un clàssic de tots els temps, sent una de les cançons més reproduïdes als mitjans. Composició de Gary Brooker, Matthew Fisher i Keith Reid, el grup és Procol Harum.
Alphredo Payà: Es titulava "El empalme de Jaime II". Sí, era una figura de carnestoltes. I amb motiu de la inauguració de l'avinguda representava Jaume II amb una certa erecció.
Jose Angel Llinares Mondejar: Un alcalde li va dir a l'av. de Jaume II "el empalme de Alfonso el Sabio" i la tribu carnestoltenca va encomanar un Alfons el Savi empalmat.
Agraïments a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, a Paco R. Valderrama i a Jaime Reig Lizán (sempre al nostre record) per la seua imatge del rei i als amics de Facebook que varen comentar la foto.
I en 1967 el tema "A Whiter Shade of Pale" ("Con su blanca palidez" en castellà) va arrasar en totes les llistes d'èxit i s'ha convertit en un clàssic de tots els temps, sent una de les cançons més reproduïdes als mitjans. Composició de Gary Brooker, Matthew Fisher i Keith Reid, el grup és Procol Harum.
Entradas
Xe, interessantíssim. Com sempre.
ResponderEliminarMoltes gràcies, mestre!
Eliminar