UNA OBRA, UNA OBRAA! 42: APARTAMENTS EN EL C/ LUZÁN 3 I 5

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I a on està eixe carrer? Doncs és una de les estretes travessies que té el c/ Vila Vella que pugen cap al Castell i des d'esta en concret és des de la que millor es veu la Cara del Moro, és a dir que igual t'has parat alguna volta a vore-la i traure-li una foto. Doncs ahí està esta obra, o més ben dit esta obreta per grandària, perquè té un solar realment xicotet: només 43 m², però a pesar d'això i de les dificultats per les quals ha passat al llarg dels anys en què el projecte tenia un altre destí, ara s'ha convertit en un edifici amb 4 apartaments. Sí, ja sé que estos allotjaments ens sobrepassen, però al cap i a la fi són els que han aconseguit que es rehabilitaren edificis que altrament se n'haurien anat a terra. No és el cas d'este, que és totalment nou ocupant el lloc de... dos construccions de 23 i 24 m² de solar! en un carrer amb escalons i tot això implica la gran dificultat de tirar avant un nou edifici, molt més car que si estiguera en un carrer a on pogueren entrar camions o furgonetes i l'ascensor i l'escala són pràcticament els mateixos per a 4 o per a 12 habitatges. I per això o per unes altres causes l'obra va estar en estructura més de 12 anys, però es va reprendre i es va transformar, i ara lluïx així de bonica des de fa un parell d'anys...

Frontera vista des del c/ Basseta, veïna de l'única casa particular catalogada del c/ Vila Vella (i n'hi ha de més dignes de figurar en eixe catàleg, però no res, ni cas).

En estos dos plànols, gentilea de l'estudi d'arquitectura Marvá 10, tenim representada la frontera en relació amb les seues veïnes, guardant correctament la línia de cornisa i la normativa de la grandària i disposició dels buits. En el plànol de planta veem que la zona de comunicació vertical ocupa més de la tercera part de la superfície disponible.

Tres vistes de l'anterior edifici projectat, en el qual s'observa que l'escala estava en la primera navada. No tinc imatge de les dos cases antigues, ni me'n recorde, però en unes altres de similar solar sí que he estat, crec que va ser en el c/ Barceló, paral·lel i un poc més estret encara que este i com sempre tots tenen al fons el c/ Basseta, que està a una cota superior. Els habitatges de la zona eren molt xicotets, fruit de les divisions de parcel·les i edificis al llarg dels anys, amb estretes escales i sense les condicions de salubritat necessàries, agreujades per la nul·la conservació i la postguerra. El caramull era el mal estat dels carrers i del mur del fons (tal com es veu en la primera de les tres fotos, datada en 2010, ans de la posterior urbanització de l'entorn).

Durant la construcció de l'edifici ja amb la seua actual configuració.

El hall d'accés a l'edifici i interior d'un dels apartaments.

L'últim pis és en realitat un dúplex-àtic i el propietari, que deu ser francés, l'ha batejat com a maisonnette, que queda més chic i ho és, amb el seu jacuzzi privat i tot. Imàtgens de Booking.

Una altra de les imàtgens cedides amablement per l'estudi d'arquitectura, render amb la configuració que es va projectar primer, amb les volades dels balcons de forma diferent, que potser hauria quedat millor. Una curiositat és que, segons pareix, les jardineres tenen reg per degoteig connectat dissimuladament en cada balcó a la xarxa d'aigua.
Ja ho he dit: a pesar que és una obra xicoteta, té gran importància en la regeneració de la zona de la Vila Vella, a on encara en queda molt per fer i molt de solar per edificar.
I posem música amb una cançó amb tints "àrabs", concretament "Anabalina", escrita per Rafael Jaén García i Antonio Amaya Fajardo, cantada per les Las Grecas, injustament arraconades per la intellectualité i amb uns arranjaments instrumentals estupends.